El Montseny és una de les grans passions d’Òscar Farrerons. Aquest arquitecte, nascut a Barcelona i estiuejant a Viladrau (Osona), acumula una extensa bibliografia del massís. L’últim llibre tot just acaba de sortir del forn. Es diu Històries del Montseny (Editorial Gavarres, 2021) i és un recull d’alguns capítols, personatges, festes, arbres o animals que formen part de la muntanya.
S’hi poden comptar històries de tots els municipis del Parc Natural i la Reserva de la Biosfera. I avisa: “No hi trobareu una nova planta ni un nou mineral ni una nova història. És una visió àmplia i conjunta del Montseny.”
Hi ha, per tant, una voluntat d’ordenar les històries i tractar-les com un tot. “Hi ha diverses persones que són molt especialistes d’alguna banda del Montseny, però és molt difícil tenir una visió bastant conjunta”, assegura Òscar Farrerons. Això fa que al llibre hi aparegui des de Sant Esteve de Palautordera a Arbúcies (la Selva), o municipis d’Osona. Les històries estan recollides en 10 capítols temàtics, que agrupen textos sobre natura, fortificacions i esglésies, guerres, oficis o escriptors que han fet producció sobre la muntanya.
Totes són històries que, sovint, ja han rebut un tracte particular i extens. “N’hi ha que estan molt estudiades”, diu. Posa com a exemple la Guerra del Francès, que va deixar “estralls” al territori i és ben sabut. Per fer-ho diferent, Òscar Farrerons troba una altra manera de fer veure com es va viure aquest episodi al Montseny. “Ho explico a través d’un personatge, mossèn Baborés, que era un guerriller de Gualba. Va incitar a lluitar contra els francesos i va sortir il·lès de la guerra, però com que era molt de dretes, el va acabar assassinant després gent d’aquí”, assenyala.
personatges
Com a fil conductor
El llibre no és la història en el sentit més ampli, sinó que les píndoles de text acostumen a girar al voltant d’algun personatge que fa de fil conductor. Alguns són testimonis de viva veu, que ha recollit el mateix autor, i d’altres estan extrets de fonts documentals. Entre les històries, Farrerons explica el tritó del Montseny a través dels investigadors que el van descobrir.
També parla de la creació de l’observatori meteorològic del Turó de l’Home, en bona part, a través de l’excursionista Artur Osona. Farrerons admet emmirallar-se en els investigadors que van fer “excursionisme científic” al Montseny. Tant, que els dedica un capítol. “Era gent que, al segle XIX, va estudiar l’etnografia, la parla, els animals o les músiques del Montseny.”
Òscar Farrerons, de fet, és un dels autors que més producció ha fet els últims anys al voltant del massís, des de guies per fer passejades a un estudi sobre les gairebé 900 fonts que hi ha a la muntanya. També és director de les Monografies del Montseny i ara diu que, amb aquest nou llibre, s’obre una nova oportunitat: “És important conèixer el Montseny, perquè potser així el respectem més.”
{{ comment.text }}