ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Andreu Ubach, de 32 anys i de Sant Antoni de Vilamajor, és un dels investigadors del grup de recerca BiBio del Museu de Ciències Naturals de Granollers i un dels coordinadors del Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS).
Per què les papallones són un bon indicador de la salut d’un hàbitat?
Perquè són molt sensibles als canvis al medi ambient i això és pel fet de ser insectes i de tenir una biologia reproductiva bastant ràpida.
Qualsevol insecte pot servir per estudiar el medi com les papallones?
Les papallones són més populars que altres insectes i són relativament fàcils d’identificar, cosa que les converteix en un grup model. Això és bàsic per poder fer ciència ciutadana amb indicadors, és necessari que la gent conegui les espècies.
La població de papallones no para d’enfonsar-se, oi?
A mesura que van passant els anys tenim les dades més afinades de totes les papallones de casa nostra, que són unes 200 espècies. No de totes, perquè n’hi ha algunes de molt rares, però tenim registres molt ajustats de la majoria i ens diuen que el 71% de les espècies de papallones està en declivi a casa nostra. Però és que no només és un declivi d’espècies, també hi ha un problema d’abundància, de nombre de papallones, que ha caigut el 44%. O sigui, allà on abans hi havia 100 papallones, ara només queden 56.
I a tot arreu està repartit igual?
No, depèn de les zones. Per exemple, també tenim clar que hi ha algunes espècies que van a l’alça. Hi ha una mena de papallones perdedores i altres papallones que estan guanyant amb els canvis que estan afectant els ecosistemes.
Com les peludes del suro o les papallones dels cards, que al 2019 se’n van veure moltes arreu de la comarca?
La peluda del suro és una arna i no l’estudiem en els nostres seguiments, però les migradores dels cards, sí. Aquestes papallones són una espècie molt generalista i molt resilient als canvis. Encara que les seves poblacions puguin davallar molt, a l’any següent pot recuperar-se amb facilitat. En canvi, n’hi ha d’altres que no. Cada papallona té el que nosaltres anomenem una història de vida i ens interessa molt estudiar-ho.
Que desapareguin papallones vol dir també un impacte en les espècies que estan per sota i per sobre d’elles? Per exemple, plantes que perden qui les pol·linitzi fins a ocells que perden una opció d’aliment?
Les papallones tenen un punt entremig a les cadenes tròfiques, un punt que les relaciona amb les plantes i els ocells o altres animals que se les mengen. Pots preguntar: Què passa si perdem les papallones? Doncs que pot tenir conseqüències als ecosistemes, encara que inicialment no siguin gaire aparents o directes.
Estirant aquest fil, si es perden papallones s’acabaran perdent flors o ocells?
Utilitzaré el principi d’humilitat científica i t’he de dir que encara no tinc l’article que demostri que una papallona X que ha desaparegut en un lloc X ha causat la desaparició d’una altra espècie X… Però evidentment el suggeriment és aquest. La gràcia d’estudiar papallones és que es tracta d’una espècie fàcil d’estudiar, però això no vol dir que tingui un rol més fonamental en un ecosistema que una abella o un escarabat. Ara, el declivi de papallones també li està passant a altres insectes.
La sequera que porta camí de tres anys deu ser un desastre per a les papallones, oi?
Sí. Nosaltres separem dos agents amb efectes sobre les papallones. Un són els climàtics, com la sequera, i altres són els paisatgístics, com la pèrdua de prats o d’altres conreus perquè es perden les activitats tradicionals. En els 30 anys que portem estudiant les papallones, els pitjors pel que fa a l’abundància de papallones han estat aquests tres anys últims de sequera: el 2021, el 2022 i el 2023.
{{ comment.text }}