Aquest dimecres, el parc La Linera de Parets va acollir l’acte institucional per commemorar el 90è aniversari de la proclamació de la Segona República, que va començar amb la interpretació de l’Himne de Riego.
Seguidament es va procedir a la lectura del manifest; una lectura de poemes relacionats amb la Segona República, a càrrec del Niu d’Art; un parlament de la mà de l’associació Taula per la Memòria Històrica de Parets del Vallès i de la vicealcaldessa, Casandra Garcia i de l’alcalde, Francesc Juzgado.
L’acte va cloure amb les actuacions musicals d’Ernesto Briceño, del CEM Maria Grever i Jordi Azagra, director de l’Escola Municipal de Música, que van interpretar, entre d’altres, Si me quieres escribir, El frente de Gandesa, o ¡Ay Carmela!, cançó emblemàtica i molt popular durant la Guerra Civil.
En el marc del actes de commemoració de l’efemèride, Can Rajoler acull l’exposició “La Segona República a Parets del Vallès”, fins aquest diumenge. La mostra consta d’un seguit de plafons sobre la Segona República al municipi, amb les biografies dels alcaldes de Parets entre 1931 i 1939, una breu història d’aquest període i la reproducció de diversos documents com ara l’acta de constitució de l’Ajuntament de 1931.
L’exposició també recull una ressenya de l’època republicana a Catalunya i inclou les biografies de dues figures cabdals en la història del país, els presidents de la Generalitat Francesc Macià i Lluís Companys.
Aquest diumenge, a 2/4 de 7 de la tarda, al Teatre Can Rajoler, es farà de nou la lectura del manifest institucional i, a continuació, es representarà l’obra Els darrers dies de la Catalunya republicana, inclòs també al programa commemoratiu dels 81 anys de l’afusellament del president Lluís Companys.
El muntatge, dirigit per Marc Hervás i interpretat per Jordi Hervás, és la narració verídica dels dies dramàtics viscuts per l’escriptor i polític Antoni Rovira i Virgili quan entra en fase culminant l’ofensiva final de Franco contra Catalunya. L’espectacle mostra l’angoixa, la desfeta i l’èxode dels catalans, que han estat les principals víctimes de la guerra per l’alçament militar de l’any 1936.
{{ comment.text }}