VIATGE AL FONS DE LA COVID
Pep Marata, de 51 anys, és dels que ara toca vacunar. També és el president de l’associació que hi ha darrere de Protecció Civil a la Garriga. Cal tenir ben present que es tracta de voluntaris al servei de la comunitat.
Vostès són voluntaris, oi?
Les unitats de Protecció Civil som associacions de voluntaris, sí.
I durant la pandèmia han estat considerats personal essencial.
El 2001 es van crear les associacions de Protecció Civil, però la Llei de Protecció Civil és molt etèria, no queden clares les nostres funcions ni tampoc la relació entre la Direcció General de Protecció Civil i el voluntariat. Nosaltres depenem dels ajuntaments orgànicament. Són ells els que ens subministren el material, els vehicles, els uniformes… I tenim relació amb la direcció general, però no pas al nivell que tenen les ADF o les proteccions civils de França. I tampoc no tenim un coordinador general per a les 150 associacions de Protecció Civil que hi ha a Catalunya. Som uns 1.500 o 1.600 voluntaris.
S’han queixat que semblava que no se’ls considerés essencials de cara a les vacunacions.
Hi ha hagut una mica d’història. El febrer passat la Direcció General ens va enviar un escrit en què se’ns considerava essencials per a les vacunacions, com els mestres, els bombers o els policies. Ens van començar a vacunar amb AstraZeneca, però ja sabeu que va quedar aturada i ens van dir que nosaltres quedàvem pendents. La setmana passada ens van confirmar que arrencarà una altra vegada la vacunació dels voluntaris de Protecció Civil o de Bombers. És una bona notícia. Vam considerar la vacunació un premi per tota la feina que havíem fet durant la pandèmia, per haver estat al peu del canó i, és clar, l’aturada de vacunacions va molestar.
La pandèmia els ha canviat la vida als voluntaris de Protecció Civil, oi?
Ha canviat la feina, sí. Si abans fèiem curses o actes culturals, durant aquest any i mig tot plegat ha canviat com un mitjó. Els primers dies de la pandèmia, per exemple, l’Ajuntament ens va demanar que col·laboréssim en el mercat per mantenir les distàncies entre la gent, informar de les mesures de seguretat… Llavors encara no eren obligatòries les mascaretes. I tot i que en teníem, vam creure oportú que no calia dur-la per no crear alarma. Ara ho mires amb perspectiva i penses: “Carai!” Com tothom, hem anat aprenent a mesura que se sabien més coses sobre la Covid. Ningú no s’esperava una emergència tan bèstia com aquesta i encara menys invisible. Fins ara les emergències les havíem vist, com un incendi o una inundació, però aquesta ha estat invisible.
Per què es va fer voluntari de Protecció Civil?
Pels incendis del 1994, a la Garriga es va crear un grup de voluntaris. Després vam anar a parar a l’ADF Montseny Congost, però ens vam adonar que hi havia més riscos que els focs forestals, com les nevades o les inundacions. I el 2001 vam crear l’associació de voluntaris de Protecció Civil de la Garriga. Som la segona associació apuntada al registre, després d’Argentona. Fa 20 anys que soc voluntari i quan em pregunto per què em vaig fer voluntari, crec que em va marcar molt viure els incendis del 1994. Allò em va fer veure que ens havíem d’organitzar. Des de llavors no hem tingut incendis tan grossos, però hem d’estar a punt, ben preparats. L’important és la prevenció i estar preparat.
S’ha penedit mai de ser voluntari de Protecció Civil?
A l’inici de la pandèmia, els voluntaris ens preguntàvem si havíem de prioritzar la seguretat de les nostres famílies o el servei al carrer. I hi va haver unes setmanes molt txungues, moments en què no se sabia què fer de debò. Penedir-se’n, no, però sentir neguit sí que l’hem sentit. Tots. Però la tercera setmana del confinament vam canviar de xip i molts voluntaris vam començar a col·laborar com sempre allà a on ens ho van demanar.
{{ comment.text }}