ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Josep Sabater, conegut per ‘Pep Salsetes’ i a punt de fer 78 anys, va ser un dels pioners de la producció Km0 i de l’slow food. Ell està ara més aviat en retirada, però diu que cal confiar en els joves que conreen la proximitat.
Vostè és més cuiner o pagès?
Les meves arrels fortes són de cuiner i això de pagès em ve perquè sempre diem que la cuina és producte. Coneixent productes vaig despertar una tendència a fer proves i ara soc més hortolà que no pas cuiner, però continuo cuinant cada dia, si puc.
Vostè és un dels pioners del Km0 i l’slow food. Com hi va arribar?
Qui va començar aquí al Vallès va ser la Marina Duñach, de Mollet. Ella havia tingut contactes amb el fundador de l’Slow Food, en Carlo Pertini, de Torí. Ella me’n va parlar i al començament em va semblar una mica secta… Però no, la cosa tenia molt sentit i jo estava en aquesta línia. Però tot això és com l’agricultura ecològica, que no és altra cosa que l’agricultura de tota la vida, la d’abans que arribessin els fertilitzants i l’esperit d’industrialitzar l’horta.
Com està canviant l’horta amb el canvi climàtic?
La Griselda, la fotògrafa d’EL 9 NOU, ha estat fent fotos d’un arbre de casa amb peres. També podria haver fet fotos d’alguna pomera i alguna figuera amb fruita. Aquí al mes d’agost va caure una pluja forta, de 200 litres, una pluja extraordinària i torrencial. Els arbres van refer-se de la sequera i, a partir de l’octubre, peres, pomes i figues. Si això no és canvi climàtic, ja m’explicaràs què ho és, oi? Tot està molt destirotat i les plantes tampoc no saben per on han d’anar les coses. Ara estic ombrejant a l’estiu…
Què vol dir amb ‘ombrejant’?
Igual que s’ha fet durant anys amb els hivernacles ara ens hem de plantejar de muntar ombracles. Són com els hivernacles, però amb unes malles que matisen la llum del sol i això fa que les plantes no pateixin tant i puguin produir d’una manera més o menys normal. Però l’altre problema principal que tenim és la manca d’aigua. Les bombes cada vegada van més avall a buscar-la. Hi ha tot un desgavell que no sé com el solucionarem.
L’any ha estat dolent per a l’horta?
Aquí a casa ha estat un dels anys més dolents de la història. Instintivament intentes reaccionar i fer coses, com els ombracles, que també aguanten la pedregada. Cal una inversió, és clar, però al final surt a compte perquè el resultat és considerable. Les plantes volen sol, però més aviat el de la tarda, que és un sol apaivagat. El sol del matí i el migdia, amb aquella canya, les mongeteres, les tomaqueres… l’aguanten amb moltes penalitats. I que aquest any hi ha hagut molta aranya roja, també per aquestes altes temperatures. Tot va començar al maig, que va començar una mena d’estiu de juliol-agost, en lloc de ser tranquil i d’anar plovent. Enguany l’estiu s’ha allargat una animalada.
Tampoc no és normal la calor d’aquests dies de Nadal.
Algun Nadal, fa temps, havia fet calor. Però el problema no són les calors ocasionals, aïllades, el problema és la continuïtat de la calor. Al mes de maig, juny, juliol… cada mes, calor, menys l’agost, que va ser plujós. El problema principal és la continuïtat de la calor i l’absència d’aigua.
Però l’horta es pot regar.
La pluja té uns trets que no es poden imitar amb cap sistema mecànic. Fa molts anys, el desaparegut Francesc Brustenga, de Santa Eulàlia de Ronçana, va regar amb aspersors un bosc per collir rovellons. No va collir res, pràcticament. Una cosa és que mullis les plantes, amb el reg, però, en general, no aconseguiràs el mateix que amb la pluja.
I com serà aquesta temporada?
Els que hi entenen diuen que tornarà a ser un any calorós. Més d’un s’haurà d’espavilar amb l’aprofitament d’aigua i els ombrejats. I tot això s’haurà de generalitzat perquè, a més, el 2022 també ha estat un any de pedregades i cal posar-hi remei amb aquests ombracles.
Pep Salstes, cuiner i pagès de l’Ametlla del Vallès / Griselda Escrigas
{{ comment.text }}