L’augment de les ocupacions d’habitatges als municipis que formen part de l’Àrea Bàsica Policial (ABP) de Granollers –32 dels 39 del Vallès Oriental– registrat al maig ha propiciat que els Mossos i les policies locals del territori hagin posat en marxa un treball conjunt per coordinar-se en les tasques de detecció i actuació en aquells casos que són conflictius, tenen un rerafons delinqüencial –sovint lligat a la creació de plantacions de marihuana indoor– i afecten la convivència de l’entorn.
Segons les xifres dels Mossos, aquest maig es van denunciar 41 ocupacions a l’ABP de Granollers, és més del doble que en el mateix mes de l’any passat (19). L’augment de casos ja es va començar a donar a l’abril i ha seguit durant el juny, tot i que les dades encara no estan tancades.
“Cal fer alguna cosa perquè és una situació que està creixent arreu del territori”, comenta l’inspector Joan Coll, cap dels Mossos a Granollers, que també relaciona aquest increment amb la situació generada per la crisi sanitària provocada per la Covid-19.
Segons Coll, l’augment de les ocupacions també està fent créixer el volum d’incidents lligats als habitatges ocupats, per ara, lleus. Però els Mossos i les policies locals volen evitar que s’arribi a situacions de tensió veïnal com s’ha viscut en algunes poblacions del Maresme o a Llançà, a l’Alt Empordà. “L’objectiu és que no hi hagi problemes associats a les ocupacions”, indica Coll, que apunta que la tasca policial també “està evitant” l’entrada de persones en cases buides.
Fa uns dies es va fer a la sala d’actes de la Policia Local de Granollers una trobada entre els responsables de l’ABP i els caps de les policies locals del territori. “La idea era posar elements en comú”, relata Coll. En va sortir la creació d’un grup de treball amb Mossos i policies locals que elaborarà un protocol que unificarà l’actuació de les diverses policies en aquests casos i que es confeccionarà tenint en compte els criteris que guien l’actuació dels jutges a l’hora d’autoritzar desnonaments.
També tindrà en compte la part que està lligada a l’administració local que obre la porta a intervenir quan l’ocupació genera un risc, per exemple, si hi ha una manipulació de les instal·lacions elèctriques de l’edifici –Montornès ja ho va fer servir per desallotjar pisos ocupats– o es pot demostrar que l’habitatge no compleix amb el requisits mínims per ser habitat.
També es tindran en compte aspectes socials per atendre a persones si, realment, hi ha una necessitat. De fet, Coll separa les ocupacions delinqüencials de les que protagonitzen persones que realment tenen un problema lligat a la manca d’habitatge.
Per l’inspector Manuel Ruiz, cap de la Policia Local de Caldes, el protocol “ens ajudarà a tots a tenir més clares les actuacions que hem de fer”. “És com una orquestra. Som molts músics i ens hem de posar d’acord perquè soni afinada”, comenta Ruiz. “Volem avançar-nos per pal·liar la problemàtica”, afegeix el cap de la policia de Caldes que apunta que les ocupacions amb un objectiu delinqüencial “generen problemes socials amb els veïns perquè es genera una sensació d’inseguretat i d’intranquil·litat”.
Contacte amb les entitats financeres
Des de les policies també es contactarà amb les entitats financeres o fons immobiliaris vinculats que són propietaris de la majoria dels habitatges afectats. “Els casos on els habitatges són de particulars són puntuals. Són cases que s’anuncien en portals a internet i molta gent, abans de l’ocupació, assegura la jugada demanant una nota simple al registre de la propietat”, comenta Coll. Saben que si el propietari és una entitat financera la denúncia tardarà més en arribar.
“Cal millorar de 0 a 100 el tema de la denúncia, sobretot quan són immobiliàries. Per poder fer un desallotjament exprés, ens cal una denúncia”, recorda Coll. També és important que actuïn per protegir l’habitatge quan s’ha produït un desnonament perquè no es torni a ocupar.
