La Societat Catalana d’Herpetologia (SCH), que ha assumit la gestió de la bassa de Can Dunyó a partir del conveni signat amb l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt, treballa per a la millora de l’ecosistema d’aquest espai situat al costat del riu Tenes i que es va crear de manera artificial per recollir i regular les aigües de la pluja del nou sector logístic i comercial de Can Montcau.
La bassa, que ocupa un espai de 21.500 metres quadrats, té actualment un problema de terbolesa de l’aigua que no està lligat a episodis de precipitacions intenses i que ha provocat una pèrdua de biodiversitat –amb, entre d’altres, una davallada de la presència d’aus– que es vol solucionar.
“La terbolesa de l’aigua fa que hi hagi menys plantes i la reducció de les plantes afavoreix que l’aigua sigui més tèrbola. S’entra en un cercle que fa que es vagi reduint la qualitat de l’ecosistema”, indica Oriol Baena, de la SCH. L’aportació de les aigües del torrent i de l’aqüífer i la presència de peixos també n’augmenten la terbolesa perquè s’hi han detectat espècies al·lòctones –segurament alliberades expressament per persones– que es fan molt grans i aixequen els sediments. També s’hi han trobat exemplars de tortugues de Florida, una espècie invasora.
Tot plegat ha fet entrar Can Dunyó en “una trampa ecològica” de la qual “és molt difícil de sortir”. Des de la Societat Catalana d’Herpetologia es proposen aconseguir-ho.
Una de les accions que posen sobre la taula és la creació d’un sistema de comportes que permeti, quan sigui necessari, buidar del tot la bassa i fer-li “un reset”, apunta Baena que recorda que l’espai “s’hauria d’assecar de forma natural a l’estiu” però això no ha passat aquests darrers anys perquè la bassa s’ha impermeabilitzat a partir de processos de sedimentació del fons lligats al mateix ecosistema: els excrements dels peixos dipositats al fons tapen els petits porus que hi pugui haver, per exemple. “La vida de la pròpia bassa porta a la impermeabilització de l’espai”, assegura Baena.
També es relaciona la terbolesa amb l’arrossegament de sediments de la zona urbanitzada de Can Montcau i del torrent artificial que porta l’aigua a la bassa. S’ha accentuat perquè, fins ara, no ha funcionat el tanc de tempesta construït al polígon per contenir els primers 10.000 metres cúbics de precipitació i reduir les torrentades.
La millora de la qualitat de l’aigua ha de portar a una evolució gradual que afavoreixi la presència de plantes aquàtiques, espècies d’invertebrats, amfibis i aus. Per això, l’objectiu és “restablir les aigües cristal·lines de la bassa per a l’òptima proliferació de macròfits” que afavoreixen la presència d’aus i són vitals per a la reproducció d’amfibis i macroinvertebrats.
“Aquest fet només serà possible amb una correcta gestió dels sediments i de la fauna al·lòctona introduïda. Creiem vital que hi hagi un assecatge estival i que, per tant, la majoria d’anys la bassa tingui un caràcter temporal”, s’apunta al pla de gestió de l’espai elaborat per la SCH.
Per minimitzar la terbolesa de l’aigua, es plantegen accions com la retirada de sediments del fons o la creació de petites llacunes de decantació a l’entrada de la bassa per recollir-los i impedir que hi arribin. La capacitat d’actuar dependrà de la disponibilitat de recursos econòmics.
El pla proposa altres accions com restablir algunes bassetes temporals de l’entorn per facilitar la reproducció del gripau corredor –ja tenen finançament de la Diputació per tirar-ho endavant–, potenciar l’establiment d’un bosc de ribera madur a través de la restauració i gestió, principalment, de les salzedes i alberedes, la creació de prats i zones amb arbres amb format de devesa i millorar la pineda de Can Dunyó a través de la gestió forestal i de l’eliminació de les espècies que no són pròpies de la zona.
Per afavorir la presència d’aus, la Societat Catalana d’Herpetologia aposta per crear i mantenir unes pantalles vegetals denses que separin l’espai amb aigua dels camins de l’entorn i de l’aguait existent per fer observacions. Ja es van preveure amb la construcció de l’espai però no es van mantenir prou i no van arribar a consolidar-se.
Ara “el fet que hi hagi visibilitat fa que les aus aquàtiques, tímides per naturalesa, rebutgin la bassa com a lloc de refugi pel fet que de manera continuada veuen passar gent”, recull el pla de gestió. La pantalla de vegetació també dificultaria l’accés de gossos fins a l’aigua de la bassa. També es vol impedir l’aparcament de vehicles a l’espai proper a la bassa que es fa servir ara i evitar que es pugui donar la volta a peu per tota la bassa.
Amb voluntariat
La Societat Catalana d’Herpetologia vol tirar endavant accions de voluntariat ambiental per actuar en la millora de l’espai de Can Dunyó. L’entitat està pendent de la reducció de les limitacions fixades per contenir la pandèmia de la Covid-19 per començar a fer les primeres accions. Estaran obertes als socis de l’entitat i a altres persones interessades. També volen implicar-hi empreses amb sessions de voluntariat. Baena destaca el potencial de Can Dunyó per a l’educació ambiental. “És molt a prop d’on viu la gent i això ens ajuda.”
