ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Jordi Aragon, de 53 anys, és enginyer industrial i dirigeix l’àrea d’Infraestructures i Serveis Generals de l’Hospital de Granollers, una institució en procés de millorar la seva sostenibilitat energètica i ecològica.
Diuen que si els hospitals del món fossin un país, serien el cinquè país més contaminant del planeta.
És que som infraestructures molt tecnificades i amb una concentració d’instal·lacions elevada. Tot això genera que la nostra petjada de CO2 sigui tan gran.
L’Hospital de Granollers és una de les empreses més grans del Vallès Oriental.
És que quan parlem d’impacte no només ens referim a la infraestructura, també el generen les persones que hi treballen, en el nostre cas unes 2.000 i escaig persones, i els usuaris que fan servir l’hospital cada dia, que són uns quants milers més. Només en moviment de vehicles ja generem un gran impacte.
A partir d’aquest punt de partida, com aborda l’Hospital de Granollers la reducció del seu impacte?
Energèticament, tenim instal·lat un parc fotovoltaic que aprofita gairebé totes les teulades del complex sanitari. A l’hospital tenim un consum elèctric molt intens, de manera que tota l’energia que som capaços de produir amb les plaques la consumim de forma instantània. De fet, si produíssim més energia fotovoltaica, la consumiríem tota. Estem contents d’haver aprofitat l’oportunitat de cobrir de plaques totes les marquesines de l’aparcament públic. Després es va poder fer una ampliació del parc solar a l’edifici Compact. I ara estem fent un esforç econòmic per cobrir l’edifici de la residència geriàtrica Adolfo Montañá. És un projecte que s’executarà aquest estiu.
Tenen calculat quin tant per cent d’energia renovable està fent servir l’hospital?
Les nostres plaques solars proveeixen el 12% del consum elèctric de l’hospital.
Déu-n’hi-do.
Però és que també és important la qüestió de l’eficiència energètica. Les instal·lacions elèctriques de l’hospital, com ara la climatització o les instal·lacions tècniques, estan governades per un software que ens permet engegar o aturar o regular la temperatura per zones. Això ens ha ajudat a obtenir molts estalvis.
Més mesures per reduir el seu impacte…
En els darrers vuit anys, el consum d’aigua de l’hospital s’ha mantingut estable i cal tenir present que hem crescut un 40% en superfície i l’activitat també ha crescut en aquest temps. Ho hem aconseguit a base de sumar petites mesures. Per exemple, enguany a causa de la sequera, vam canviar els atomitzadors de totes les aixetes de l’hospital.
I pel que fa als residus?
Doncs, per exemple, ara serem dels pocs hospitals que reciclarà el vidre dels fàrmacs, que fins ara s’incineraven per qüestions de seguretat sanitària. Un canvi en els protocols de seguretat ens ho permet fer, encara que ha significat canviar les nostres rutines amb aquests envasos. Una altra petita acció que suma: ara no fa gaire hem instal·lat fonts d’aigua distribuïdes per tot el recinte hospitalari per evitar que els professionals facin servir ampolles d’aigua de plàstic d’un sol ús.
En quin àmbit li agradaria insistir els propers anys?
Si li dic la veritat, totes aquestes línies que hem comentat no estan exhaurides encara i les continuarem treballant. Però la mobilitat seria un dels aspectes a treballar. Encara que sigui molt agosarat plantejar-ho i impliqui també altres institucions, cal posar-s’hi. Nosaltres, posem per cas, podem decidir sobre engegar o apagar els llums dels quiròfans, però fer que un usuari o un treballador arribi a l’hospital amb transport públic o amb un mitjà de locomoció sostenible és complicat. Sens dubte, és una línia de futur a treballar.
{{ comment.text }}