2024: Salvador Illa, president

El 10 d’agost Salvador Illa es va convertir en el 133è president de la Generalitat. Ho va fer després de prometre el càrrec en un acte solemne al Palau de la Generalitat i amb la promesa d’“unir i servir” els catalans. “Assumeixo la responsabilitat honorat. Vull ser el primer servidor públic de Catalunya”, va dir Illa, que va tenir un record per a Romà Planas, que havia col·laborat amb el president Josep Tarradellas i a qui Illa va substituir com a alcalde de la Roca després de la seva mort sobtada l’any 1995. Illa prenia possessió de la presidència quatre dies després de ser investit pel Parlament de Catalunya. Va ser escollit per majoria absoluta gràcies als 42 vots del PSC i els 20 d’ERC i els 6 d’En Comú Podem, amb qui els socialistes van segellar un acord d’investidura. Sumaven 68 escons i, per tant, la majoria absoluta de la cambra. La candidatura d’Illa va ser la que el president del Parlament, Josep Rull, va proposar el 6 d’agost després de veure que tenia els suports per ser president. La candidatura encapçalada per Salvador Illa va ser la guanyadora de les eleccions avançades al Parlament que el president Pere Aragonès, d’ERC, va convocar pel diumenge 12 de maig després de no reunir prou suports per aprovar els comptes per al 2024. El PSC va sumar 882.589, gairebé el 28% del total, quatre punts més que en les eleccions de 2021. Es van traduir en 42 diputats al Parlament. Darrere va quedar Junts amb 681.470 vots, el 22%, un punt i mig més que en els darrers comicis. Li van donar 35 cadires a l’hemicicle. Al Vallès Oriental, es va repetir una esquema semblant tot i que amb una distància una mica més accentuada: el socialistes van sumar 52.474 vots, el 29,3% del total. Junts en va tenir 39.569, el 22,1%. El PSC va ser la primera força a 32 dels 39 municipis del Vallès Oriental. Sis diputats vallesans Sis vallesans van aconseguir el càrrec de diputat a les eleccions del 12-M. A banda de Salvador Illa, el PSC en va aconseguir tres més: Guillem Sánchez Prat, de Canovelles; Conchi Jiménez, de la Llagosta, i Natalia Fabián, de Bigues i Riells del Fai. Per Junts, Joan Canadell, veí de Bigues i Riells del Fai, va revalidar l’acta de diputat. I per ERC, ho va fer Josep Maria Jové, de les Franqueses, que és el president del grup parlamentari republicà. El ple d’investidura d’Illa va estar marcat pel retorn i la fugida posterior de Carles Puigdemont, que va fer un breu acte al passeig Lluís Companys però no va arribar a entrar al Parlament. Amb tot, va poder sortir de Catalunya sense ser arrestat. La justícia va obrir diligències contra un mosso d’esquadra veí de Sant Celoni per haver col·laborat amb l’expresident. Va passar la nit a la comissaria de les Corts i l’endemà, el dia 9, va declarar al jutjat de guàrdia de Granollers, que el va deixar en llibertat. El mosso, escorta de l’expresident Quim Torra, va ser suspès de feina i sou.

2024: Salvador Illa, president

2024: Quan cada gota compta

2024: El Dragon Khan de l’R3

2024: Amnisties a mitges

Set municipis participaran en el Ressò, la nova marca de la fira d’economia social i solidària

LA PREGUNTA

Aprova la dimissió de Trapero?

L'escola Cervetó de Granollers canvia de mans 58 anys després

Mor a 82 anys José Luis Mingote, de Parets, exmecànic de Derbi

Puiggraciós acomiada les monges benedictines aquest dilluns després de 53 anys de presència estable

Rebuig veïnal a Cardedeu a una promoció d'habitatges protegits al parc de la Serreta

Enllestida La Termal, l’edifici pioner d’alta eficiència energètica a la Garriga

Ferran López, de Granollers, nou director general de la Policia en substitució de Josep Lluís Trapero, que ha dimitit

Desarticulen una organització dedicada a l'explotació sexual de dones en prostíbuls de Granollers

La comarca cedeix a la Generalitat 17 solars més per fer-hi uns 500 habitatges

Adeu al Peu Xic de Cardedeu

El Vallès Oriental, a la cua de les comarques metropolitanes en creació d’habitatge protegit