Una desena d’ajuntaments del Vallès Oriental consultats per EL 9 NOU veuen el pla de barris de la Generalitat com una bona oportunitat per tirar endavant projectes de millora als seus municipis.
“Tenim clar que volem aprofitar de nou aquesta oportunitat”, indica Gemma Gímenez, regidora d’Obres i Projectes de Granollers, que ressalta el “rumb” que fixa el projecte perquè les propostes que es facin apuntin cap a la transformació física, ambiental i social dels barris. Treballen per “estar preparats amb un projecte ben treballat per tirar endavant transformacions reals als espais que ho necessiten”, afegeix Giménez, que considera que l’experiència de l’anterior convocatòria “va ser positiva” a la ciutat. No està clar si optaran a la primera convocatòria i esperaran a la de 2026.
Canovelles pensa en el pla de barris per fer accions de millora del parc d’habitatge. “Per nosaltres, és primordial perquè tenim un parc molt antic”, diu l’alcalde, Emilio Cordero. Volen actuar per incorporar energies renovables que ajudin a reduir els consums i arranjar espais comuns o instal·lar ascensors a comunitats que no en tenen. “Solucionant això actuem sobre temes com la salut de les persones.”
També veu una oportunitat per a la transformació de l’antic mercat privat del carrer Indústria, del qual estan pendents de formalitzar la compra. Hi perfilen “un edifici de serveis per a la ciutadania”. També aposten per instal·lar plaques fotovoltaiques a cobertes d’equipaments com els pavellons de Ca la Tona i Tagamanent per crear comunitats energètiques. “Treballem per tenir els projectes a punt per les convocatòries”, indica Cordero.
Jordi Martín, regidor d’Urbanisme de Caldes, assegura que l’anunci del pla de barris ha estat “molt ben rebut”. “Tot el món local demana més diners”, diu el regidor, que també valora que la nova convocatòria incorpora temes ambientals i pensa amb un urbanisme més sostenible que generi espais amb ombra o promogui els desplaçaments a peu. L’Ajuntament veu una possibilitat per fer millores als barris de la Bolera i del Bugarai i d’actuar al parc de l’Estació. “Planifiquem tot el que es voldrà fer i veurem com es va desgranant en aquests cinc anys”, exposa Martín, que ressalta “l’efecte multiplicador” que té per a un municipi com Caldes sumar ajudes de la Generalitat a les inversions locals.
La Llagosta vol aprofitar els recursos del pla de barris per actuar al sector de la Vecasa i la Concòrdia, on ja tenen un projecte d’intervenció gràcies a un treball previ fet amb la Diputació i que ha comptat amb la participació del veïnat. “La intenció és centrar-nos en aquest àmbit i intentarem que sigui ja en aquesta primera convocatòria”, diu Marc Ruiz, regidor de Planificació Estratègica. Considera que actuar aquí aportarà “un pas qualitatiu en la vida de molta gent”. Entre altres espais, preveuen accions al parc Popular o reconvertir l’actual CAP –se n’està fent un de nou– en centre de dia i residència per a la gent gran.
A Montornès, l’Ajuntament aposta per centrar les accions a Montornès Nord, que ja havia obtingut recursos en la convocatòria de 2009. De fet, la voluntat és “continuar” amb les accions que es van fer aleshores.
Pol Cabutí, alcalde de Sant Feliu, explica que han demanat una reunió amb el comissionat del nou pla de barris, Carles Martí, per “veure com encaixa i començar a treballar per aconseguir aquest finançament”, que “a Sant Feliu li aniria molt bé”. Un dels aspectes on creu es podria incidir és en la millora del parc d’habitatge.
L’Ajuntament de Montmeló també està en “fase d’anàlisi” per veure quins projectes poden encaixar amb les convocatòries del pla de barris, explica l’alcalde, Pere Rodríguez. Considera que el pla és “una versió millorada” del de fa 20 anys. “Té sentit que es doni prioritat a zones amb rendes inferiors a la mitjana”, diu.
Nou municipis del Vallès Oriental al primer pla de barris
Nou municipis del Vallès Oriental van aconseguir recursos del primer pla de barris de la Generalitat durant les set convocatòries que es van impulsar entre els anys 2004 i 2010 durant els governs tripartits dels presidents Pasqual Maragall i José Montilla.
Canovelles va ser el primer municipi que va assolir el programa, que es va aplicar a la Barriada Nova. La inversió final va ser de 2,4 milions, 1,2 dels quals van ser subvencions. Va permetre tirar endavant obres com la reforma del carrer Riera (a la foto superior). Lligat al projecte de Canovelles,
Granollers va obtenir l’any 2006 recursos per actuar al barri Congost. La inversió va ser de 6,9 milions finançats en un 50% per la Generalitat. Granollers va aconseguir gastar el 100% de l’import concedit.
La convocatòria de 2008 va validar tres projectes presentats per municipis del Vallès Oriental: el de Caldes, amb una inversió de 8,7 milions al centre històric de la vila termal; el de Mollet, amb 2,4 milions invertits al barri de Plana Lledó, i el de Sant Feliu de Codines, que va injectar 4,1 milions amb projectes de transformació urbana i programes socials al nucli antic.
L’any 2009 també hi va haver tres municipis que van aconseguir recursos: Figaró –el poble més petit del Vallès Oriental que va accedir a la llei de barris (foto 2)– amb 2,4 milions destinats a projectes al nucli antic; Martorelles, 4,1 milions per actuar a Can Sunyer, i Montornès, amb 9,7 milions d’inversió al barri de Montornès Nord.
En la darrera convocatòria, les Franqueses va obtenir 8,2 milions per actuacions al barri Bellavista. Tots els projectes es van allargar durant diversos anys.
Ajuntaments com Figaró van veure compromesa la seva salut econòmica pel retard de la Generalitat en el pagament de les subvencions concedides després de l’esclat de la crisi financera de 2008.
