Albert Camps i Giró ha tancat recentment la seva segona etapa com a regidor de l’Ajuntament de Granollers, que va iniciar l’any 1999. Ja havia estat regidor durant un curt període (de 1991 a 1992) on va portar la regidoria de Cultura fins a la moció de censura que va apartar el PSC del govern de la ciutat.
Després de 24 anys consecutius com a regidor i assumint carteres com les d’Obres i Projectes i Medi Ambient, Camps assegura que era el moment de deixar-ho. “És més important pensar com saber sortir que com saber entrar”, afirma. Ja va estar a punt de fer-ho l’any 2019. Aleshores, l’alcalde Josep Mayoral li va demanar que seguís. Va ser el número 13 de la llista socialista i el PSC va obtenir 14 regidors. Quatre anys més de tasca a l’Ajuntament que ha combinat amb la presidència del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental.
Després de les eleccions de 1999, l’alcalde Josep Pujadas va confiar a Camps les regidories d’Obres i Projectes i Medi Ambient. “Els primers mesos de regidor, cada dia me n’anava a caminar per descobrir Granollers”, recorda. “Una de les coses que m’interessava era crear a les regidories un ambient equivalent al que havia conegut a l’EMT. La vessant de la relació entre persones és molt important i és la base de tot.” Això passava per “veure els projectes amb una mirada d’equip”. “Com més gent s’ho mirés, millor, perquè millor podria sortir.”
A l’Ajuntament, però també fora. Per això, va posar-se entre cella i cella “implicar la ciutadania en el disseny de l’espai públic”. Un propòsit que ha generat projectes com Fem un jardí, on alumnes de centres educatius de la ciutat s’han implicat en la reforma de places o parcs propers. El darrer exemple és el de l’escola Ferrer i Guàrdia amb el disseny de la reforma d’una placeta interior al barri de Primer de Maig.
El Fem un jardí va ser molt important perquè li va permetre mantenir el vincle amb el món educatiu amb un projecte innovador. “Va ser molt important”, diu Camps. La implicació de la ciutadania també s’ha buscat en els projectes de renovació de carrers i places que s’han anat tirant endavant aquests darrers anys: des de grans obres com la reforma de l’eix del carrer Girona fins a les més petites.
Albert Camps també destaca el pla de barris que es va aplicar al barri Congost a la dècada dels 2000 amb Quim Nadal de conseller de Política Territorial i Obres Públiques a la Generalitat. “Vam poder transformar la pell física del barri –es van visitar 41 comunitats de veïns per explicar-los els ajuts– però també vam dinamitzar el moviment veïnal, cultural, comercial i la integració dels nous vinguts”, recorda Camps. Una “metodologia que s’ha aplicat a altres barris” i que ara es fa servir a Primer de Maig amb els recursos que arriben dels fons Next Generation i de la Diputació de Barcelona.
L’entorn del riu ha estat un altre dels grans àmbits de transformació. Camps recorda l’aposta per destinar-hi fons de cohesió que arribaven d’Europa. “Hi havia altres prioritats però es va optar per actuar al riu”, celebra l’exregidor, que destaca el paper de l’exalcalde Pujadas, de Josep Mayoral, aleshores regidor d’Urbanisme, i el mestratge d’Anna Maria Palé, regidora i primera presidenta del Consorci per a la Defensa de la conca del riu Besòs. “Avui, l’àmbit del riu és l’espai públic més utilitzat. Combina la part ambiental i la social i això és indispensable.”
I actuar al riu ha portat a la creació de l’aiguamoll de Can Cabanyes –amb l’ampliació amb un segon aiguamoll en projecte– i la seva aula de natura però també tota l’estructura de camins, el nou parc del Lledoner, “pensat ja amb el riu” o la passera per a vianants del carrer Joan Camps i Giró, entre d’altres. I té reptes de futur com l’ampliació del parc del Congost –que finançaran els Next Generation–, la construcció d’una segona passera per a vianants o la creació d’itineraris verds que entrin del riu cap a la ciutat. “Queda molt per fer.” Aquestes actuacions també han permès a l’Ajuntament de Granollers i als seus tècnics “sortir cap enfora” i participar en xarxes europees. “Hem après molt.”
Aquests quatre anys, va assumir la presidència del Consorci de Residus va ser “un encàrrec de gran complexitat”. Ho va acceptar “perquè tots els partits s’hi van implicar”. “Hi ha un equip tècnic extraordinari. Si no anava bé, fracassava també la meva manera de fer política: la capacitat de posar-nos d’acord per fer projectes conjunts”, diu Camps, que encara n’és president en funcions perquè s’ha de fer la renovació.
“S’ha passat de tenir dèficit a tenir superàvit i afrontar el futur amb moltes possibilitats amb projectes com l’ampliació de la planta de compostatge i la nova planta de producció de biometà i l’obertura cap a les universitats per ser referents en la recerca. “És un àmbit molt interessant i on hi haurà grans oportunitats de futur”, afirma. A partir d’ara, s’ho mirarà des de la distància i com a jubilat. “Seré on em demanin. Compromès però amb un altre rol.”
“Tenia molt clar que em volia dedicar al món de l’ensenyament”
“Tenia molt clar que em volia dedicar al món de l’ensenyament”, explica Albert Camps. I ho va començar a fer de ben jove. A banda de les experiències com a monitor a les colònies que es feien a Marata i després a les Franqueses, amb 18 anys va començar a fer classes de català a l’Escola Municipal de Treball (EMT) on també treballava a la biblioteca. “Va ser per casualitat. Feien falta professors de català i m’havia tret un títol d’aptitud.
El director –Juan Antonio Mañero– em va oferir fer quatre hores de classe que tenien.” A partir d’aquí, cada vegada va anar assumint més hores de docència a la tarda que combinava amb la carrera d’Història a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), als matins. Feia l’especialitat d’història de Catalunya: “M’oferia l’opció de veure tota la història i formar-me com a professor”, detalla Camps.
Va treballar a l’EMT fins l’any 1991, quan va demanar una excedència per accedir al càrrec de regidor. Com que l’EMT és un centre municipal, el càrrec de regidor és incompatible amb la feina al centre. Per això, després de la moció de censura de 1992 que va deixar el PSC a l’oposició, Camps va acabar renunciant al càrrec i va tornar a l’escola. Llavors, hi va viure una “època molt vital” com a membre de l’equip directiu.
L’EMT va haver d’assumir l’aplicació de la reforma educativa i el repte de l’entrada d’alumnes d’ESO i del nou batxillerat en un centre que fins aleshores s’havia centrat en els ensenyaments professionals. “Era un repte molt important. Va ser una gran oportunitat per a l’EMT, on no s’havia fet ni BUP ni COU, i es va fer un projecte educatiu molt bo.”
El 1998, la política va tornar a trucar a la seva porta. Josep Pujadas li va proposar que anés a les llistes per a les eleccions de 1999. “Va ser una decisió molt complicada”, admet Camps, perquè estava “en un moment àlgid” en l’aspecte laboral a l’EMT. En la decisió, explica, hi va tenir molt presents dues persones. El seu pare, que ja era mort. “M’havia dit que havia deixat la porta de l’Ajuntament mal tancada.” I Josep Homs, company a l’EMT i amic personal, que havia mort el 1997. “Em deia que havia de tornar.”
