L’Audiència de Barcelona ha aplicat la llei d’amnistia a Xènia Garcia, la jove de Caldes que va ser detinguda durant la vaga general que es va fer el 18 d’octubre de 2019 en protesta per la sentència del Tribunal Suprem que condemnava els líders polítics i socials catalans que van promoure el referèndum de l’1 d’octubre de 2017. D’aquesta manera, arxiva la causa oberta contra ella per desordres públics i que tenia la data de judici fixada per al desembre de 2025. La fiscalia demanava una pena de dos anys de presó per la veïna de Caldes que ara té 27 anys i que va estar en presó preventiva del 19 al 31 d’octubre de 2019 arran de la detenció.
En declaracions a EL 9 NOU, Xènia Garcia explica que la decisió del tribunal d’aplicar-li l’amnistia no li ha fet sentir “ni alegria, ni tristesa, ni ràbia, ni felicitat… res”. Des del maig de 2022, quan es va fixar que el judici se celebraria el desembre de 2025, assegura que va decidir “viure sense pensar-hi”. “Vaig imposar-me que havia de tractar-ho com una cosa que ja arribaria i que no depenia de mi.” Admet que hi va ajudar el fet que la pena que li demanava la fiscalia –dos anys– no implicava ingrés a presó en cas de ser condemnada. “Els desenllaços possibles, en el meu cas, no eren gaire dolents. I tenir antecedents penals, tampoc em preocupava gaire, tot i que és millor no tenir-ne”, afegeix Garcia, que tenia 22 anys quan va ser detinguda a Barcelona.
D’aquests cinc anys, Garcia admet que, sobretot els dos primers, “van ser durs” a escala personal. Anna Riera, mare de Xènia Garcia, afirma que la durada del procés judicial “ja ha estat una condemna”. Entén que la dilació de tota la causa als jutjats ja és una forma de càstig. “És un tema que s’hauria pogut resoldre amb un judici ràpid i l’haurien allargat més de sis anys.” Riera admet que l’aplicació de la llei d’amnistia els deixa “un regust agredolç”. “Han amnistiat la Xènia però també tots els policies que van reprimir la protestes. Han equiparat víctimes amb botxins i això no ens agrada.”
El grup de suport a Xènia Garcia ha celebrat la decisió del tribunal. “Amb l’amnistia, l’Estat reconeix que mai no ens hauria d’haver reprimit”. Però matisen l’alegria: “És parcial perquè deixa fora molts companys i equipara en el mateix pla els repressors i els represaliats”. “Ningú esmenarà aquests anys de patiment que certament s’han convertit en una condemna”, afegeixen.
