Anna Guixà té una empresa de comunicació i va ser regidora durant quatre anys abans de governar al municipi de Sant Quirze Safaja. L’any 2015 va començar amb quatre regidors que li van donar l’alcaldia per primer cop. Al següent mandat, va revalidar-la amb més vots, i va incorporar així un nou regidor.
Fa 12 anys que és a l’Ajuntament i quan va ser escollida com a alcaldessa ja es va plantejar un govern de màxim vuit anys consecutius. “No hi ha ningú imprescindible i és positiu per a l’administració que les persones que dirigeixin es vagin renovant per no caure en personalismes ni apoltronaments”, diu.
Quins són els projectes de què se sent més orgullosa?
N’hi ha diversos. Un dels principals és que vam fer arribar la fibra òptica en el moment clau, just abans de la pandèmia, i això va afavorir que la gent es pogués quedar al poble. Un altre pilar important són les infraestructures i els serveis. Hem fet moltes reformes que a simple vista no es veuen, però que eren molt necessàries per a la subsistència, com ara la millora de la xarxa d’aigua (a dia d’avui ho notem perquè no hi ha pèrdues) i del clavegueram, i la incorporació del sistema de recollida selectiva porta a porta (passant d’un índex del 40% al 93%). Aquests serien els dos pilars principals i el tercer és la cohesió social: hem obert i impulsat diferents espais, com el Centre Cívic i el Parc de l’Aigua, per tal de promoure els vincles entre la gent. També hem iniciat la construcció d’un parc ludicoesportiu al costat de l’Escola, on hem instal·lat un pump track i aviat s’hi afegiran altres infraestructures.
La gent feia molt la seva?
Sí. Abans la gent deia “soc de les Clotes!” o “soc del Solà!”, i ara diuen “Soc de Sant Quirze!”. Hi ha més sentiment de pertinença i de poble.
Quins projectes han quedat pendents?
L’obra que queda a mitges és la Casa del Poble. Al principi del mandat vam adquirir dos edificis per rehabilitar-los i que esdevinguessin un espai per poder fer networking, tallers, espai de biblioteca, etc.
On està situat?
Al carrer Major. El finançament és complicat i l’execució de l’obra també i ens hem quedat a la meitat. Hem executat el 50% de l’obra general.
Per què va escollir aquest espai per a l’entrevista?
Crec que resumeix el principi i el final del meu mandat. El 2015, quan vaig entrar, ens vam trobar amb una sequera molt important i vam haver d’actuar in extremis. Quedaven 28 dies d’aigua al municipi i vam haver de buscar solucions. Hi havia un pou que no estava connectat i amb aquest termini vam posar les bombes i el vam connectar. Ara que tanco la legislatura ens trobem pitjor que llavors. Per tant, veure l’embassament buit és molt dur i com a Ajuntament, i jo com a responsable, estem treballant a curt, a llarg i a mitjà termini per intentar buscar la viabilitat del subministrament. La visió actual és que no arribem a l’estiu.
És dur.
Sí. Per això per a mi és un lloc crucial.
Quina solució plantegen?
Ara el poble està al mínim pel que fa a volum de població, hi ha els números estables, però quan arribi l’estiu això es triplicarà. A curt termini hem buscat una solució temporal: arribar a acords amb propietaris de pous privats per poder tenir l’aigua que ens faltarà a l’estiu. En paral·lel estem treballant en una nova captació que ens ha de donar la viabilitat a llarg termini. L’envergadura d’aquesta l’actuació és tan gran que no la podem tenir abans de l’estiu.
Un dels temes d’actualitat que us toca de prop és Sant Miquel del Fai. Quin és el balanç final?
Ens ha costat molt. El balanç, ara que està obert amb les millors condicions possibles i la màxima garantia de seguretat, és molt positiu, però han passat set anys. Això no té perdó, hi ha hagut deixadesa per part de l’administració. Ara ja està fet, però l’espai té una repercussió econòmica molt important per als municipis adjacents i, per tant, tenir-lo tancat durant tant de temps fa mal.
Què han suposat per a vostè aquests vuit anys?
Han sigut un aprenentatge brutal envers el funcionament i la gestió de l’administració. Amb els seus pros i contres. Quan vens del món privat arribes a l’administració pública i t’estires els cabells amb la burocràcia i els tempos. I encara ho faig! També et dona l’avantatge de conèixer molta gent per tenir una visió global i així poder ajudar de la millor manera i entendre les circumstàncies de cadascú. És molt bonic i t’enriqueix molt. A títol més personal penso que els meus tres fills també han après què vol dir servir en el món de l’administració local (què passa quan es talla la llum a tot el poble, quan s’han de fer obres, quan hi ha un ple municipal etc.). Han adquirit uns aprenentatges que d’altra manera no haurien pogut tenir. A més, ells mai ho han viscut des d’un punt de vista negatiu i sempre me’ls he endut allà on ha calgut.
Per què va prendre la decisió de no tornar a encapçalar la llista?
Ja era el meu compromís inicial. Jo tenia clar que, si el poble em donava aquesta confiança, volia fer dos mandats perquè entenc que no hi ha ningú imprescindible. També vull matisar que a la pràctica han estat sis anys de govern, perquè hi ha hagut dos anys de pandèmia que no hem pogut governar sinó que hem fet de bombers sense ser-ho. Per tant, i tenint en compte aquesta situació, algunes coses s’han quedat al tinter. Van ser dos anys molt complicats, però ningú ens ha fet retrets, i per tant m’emporto una bona gestió de la covid-19, sobretot en un poble petit com el nostre, que va quedar desemparat. No ho vam fer malament en una situació que, pel desconeixement, era complicada per a tots.
Ho trobarà a faltar o té ganes de deixar-ho?
Quan prens la decisió i fas punt i a part, se t’obre un horitzó molt gran perquè és molta dedicació: cada dia i a totes hores. Llavors, estic satisfeta i segura de la decisió presa, però pot ser que en algun moment ho trobi a faltar. A més, independentment de la llista que surti, em posaré a disposició d’ajudar i fer el traspàs que sigui necessari. Ho faré així perquè al final és el meu poble i me l’estimo.
