Eduard Guiteras: “Estem invertint 60.000 euros al mes en cisternes d’aigua. És insostenible”

Van revalidar l’alcaldia amb Ara Castellcir passant de quatre a set regidors. Tenen majoria absoluta i JxCat ja no forma part del consistori. A què creu que es deu aquest bon resultat? Penso que sempre és important que hi hagi oposició i, per tant, que hauria estat interessant que JxCat haguessin continuat. La pluralitat et dona diferents perspectives i punts de vista i, en definitiva, t’enriqueix. En aquest sentit, jo soc militant d’ERC però la major part dels altres integrants de la llista són independents. Tothom pot dir la seva i això és molt important. A les reunions setmanals que tenim com a grup hem d’arribar a acords a través de consensos o votacions. Com van formar la llista? No és fàcil trobar gent. Els quatre de l’anterior mandat seguim i s’hi ha afegit en Jaume M. Payès, que també formava part d’aquella llista però no havia entrat. Sempre intentem buscar perfils diferents i de diferents zones del municipi. Amb set persones poden fer més feina, no? És evident que podem treballar més, però com que no som professionals també intervé el factor de trobar espais i moments per reunir-nos. No és fàcil gestionar-ho tot. Tenen un problema molt gros amb l’aigua: de gener a octubre de 2023, mensualment han utilitzat una mitjana de 116 camions per abastir la població. Quina és la situació actual? Estem a punt de posar en marxa un pou. Costarà 200.000 euros. Vam demanar un projecte hidrogeològic perquè ens marquessin els punts del terme municipal on fos possible trobar aigua. A partir d’aquí hem fet tres pous. El primer va quedar encallat. La màquina del martell perforador va arribar a 300 metres de fondària i encara no s’ha pogut treure. Ostres... Per això vam decidir anar a una altra àrea i perforar un altre pou, però sortia poca aigua. A uns 200 metres en donava uns 2.500 litres cada hora, però en fer les proves de 24 hores el vam descartar perquè van disminuir els litres. I vam fer una tercera prospecció. Aquest és “el bo”; el que volem posar en funcionament. Tot i això, també hem tingut dificultats. Els dos primers pous estaven en zones que eren propietat del bisbat o de l’Ajuntament, però aquest se situa en un terreny privat i, per això, estem acabant de redactar un conveni, arribant a acords amb el propietari. A banda, ja tenim la memòria feta i els pressupostos de la direcció d’obra. Semblaria que, de cara a gener, es podria posar en marxa la construcció. Sí que és cert que ha trigat 48 hores a recuperar el nivell d’aigua, però sembla que si no l’explotem tant, amb menys litres, pot ser un pou que doni suport a l’altre que tenim. Es tirarà endavant amb l’ajut de l’ACA? Sí, subvencionarà en gran part aquesta obra. On són aquestes tres prospeccions que s’han fet? Dins el terme de Castellcir. Primer l’hidrogeòleg ens va marcar les àrees i després els saurís van assenyalar els punts on perforar. El segon i el tercer pou estan prop de l’embassament de Sant Andreu (a la Riera de Castellcir). I el primer està a la zona de La Penyora, on tenim el dipòsit que està en funcionament però en una situació delicada. Pel temps que fa que no plou, el tenim explotat per sobre les seves possibilitats (és el Pou de la Font del Barbot). Amb això podran deixar d’utilitzar camions cisterna? No ho sabem. Haurem de veure com respon. Actualment estem invertint més de 60.000 euros al mes en cisternes d’aigua. Això per a un ajuntament és insostenible; una ruïna. Per tant, és una prioritat? Totalment. I amb aquest nou pou segurament no en tindrem prou. Per això ja hem demanat més prospeccions. A banda, a nivell comarcal es vol connectar la xarxa en alta al Ter-Llobregat. És un projecte que s’ha previst en diverses fases: primer les poblacions s’han de procurar els seus propis sistemes d’abastament (com estem fent nosaltres), en la segona fase s’han d’interconnectar els municipis de la comarca (per tal de poder-nos facilitar aigua des de poblacions que en tinguin) i, en últim lloc, la comarca s’hauria de connectar a la xarxa d’aigua Ter-Llobregat, a través de Calders, que és l’única del Moianès que està connectada, en alta, al Bages. Ara plantegen fer més pous, però també hi havia un projecte per construir una estació de tractament d’aigua potable (ETAP), no? Sí. Si un dia decidís ploure, s’ompliria l’embassament i s’hauria de sanejar aquesta aigua. A més, l’aigua dels pous que anem construint també ha de passar per allà. L’ETAP d’El Puig està feta? Sí, i a punt per funcionar. L’hidrogeòleg que ha fet l’estudi va estar parlant amb propietaris d’altres finques situades en zones susceptibles de trobar-hi aigua, i més endavant podríem valorar fer noves prospeccions. L’ACA està multant moltes poblacions pel consum. Els ha arribat algun avís? Aquest estiu, que és quan la població augmenta més, vam rebre un avís d’Agbar informant de la disminució considerable de l’aigua del Pou de la Font del Barbot i vam decidir actuar. En aquest sentit, vam demanar els consums dels comptadors de tots els habitatges i empreses, i vam enviar cartes a tots els que superaven el límit permès. No vam sancionar ningú, però va ser dissuasiu. També vam haver de parlar amb les empreses Midsona i Suquipà (aquesta última ha marxat). A finals del 2022 hi va haver canvis a la directiva de Midsona i no hi va haver un bon traspàs de la informació referent al consum d’aigua. Va arribar un punt que els vam haver de tallar l’aixeta. El contracte era per 25.000 litres al dia i n’estaven gastant 80.000. Després vam tenir una reunió conjunta amb la nova direcció de l’empresa, AGBAR i l’ACA, per aclarir les coses i des de llavors es compleix amb el que hi ha estipulat. Com a municipi no hem tingut cap multa per part de l’ACA i el consum de la major part dels veïns està per sota del màxim permès. Val a dir, també, que les fuites d’aigua de la xarxa de canonades representen un 25%, i moltes altres poblacions estan en percentatges més elevats. Tenim previstes actuacions de reparació en alguns punts. Un dels projectes més importants que tenien entre mans és l’escola nova. On passen? Havia d’estar acabada el febrer del 2023. El 3 gener del 2022 vam firmar el contracte amb l’empresa licitadora i, des de llavors, tenien cinc mesos per definir el projecte i la resta per executar-lo. L’agost del 2022 l’empresa ens va enviar un correu dient que ens havíem de reunir ràpidament perquè estaven a punt d’entrar en concurs de creditors. Ens van proposar encarregar el projecte a una altra companyia, per evitar tornar a licitar i aprofitar el que ja havien fet ells. Des de secretaria i intervenció ens van dir que era legal i es va aprovar a través del ple municipal. Semblava que aquesta seria la manera més ràpida i eficient. A principis de desembre de 2022 ens van presentar el projecte definitiu amb un increment del 50% del pressupost inicial. Legalment, com a màxim, els projectes urbanístics municipals es poden incrementar un 20%, i de forma justificada. Des del Departament d’Educació de la Generalitat ens van dir que s’havia de tornar a licitar. La segona empresa, quan va acceptar el pressupost, no va informar d’aquest augment de preus. Ara estem rescindint el contracte per tornar a reformular el projecte. Hem de tornar a començar. Ho veurà fet? No ho sé. La intenció és que sí. En aquestes últimes eleccions municipals em vaig tornar a presentar com a cap de llista, bàsicament, per resoldre la qüestió de l’aigua i de l’escola. Per desencallar-ho. Es fa força dur veure la situació del projecte de l’escola perquè ens sentim una mica enganyats. No han sigut transparents. Si des d’un principi ens haguessin dit que no ho podien tirar endavant per aquell preu, ho hauríem tornat a licitar abans. Hauria sigut tot més senzill. Ens van dir que ho féssim d’aquella manera per no endarrerir les coses i ha sigut el contrari. A sobre, ens reclamen diners per tot el temps que diuen que han perdut. L’espai on es projecta serà el mateix, la Quintana? Sí, però una de les preocupacions que tenim és que se’ns està eixugant la caixa. Ara els alumnes continuen repartits en tres espais. Sí. Entre l’escola de l’entrada del poble, la llar d’infants i els mòduls. Fa un parell d’anys volien implantar el porta a porta. S’ha canviat el sistema de recollida selectiva? Vam decidir esperar a fer-ho en aquest mandat. I, de fet, hi estem treballant. Dins el nostre grup hi ha diferents maneres de veure-ho. Estem d’acord a canviar el sistema actual, però hi ha dues opcions sobre la taula: el porta a porta, del qual jo soc partidari, i els contenidors xipats. Encara no ens hem acabat de posar d’acord, però ho estem valorant tenint en compte un estudi que ens ha fet el Consorci de Residus del Vallès Oriental, per saber els costos que representaria cada opció.

Eduard Guiteras: “Estem invertint 60.000 euros al mes en cisternes d’aigua. És insostenible”

Moià tanca l’1 de juliol els contenidors d’orgànica i rebuig

“A gaudir, però si puc ho peto”

Protesta a Moià contra la supressió de línies a l’Escola Josep Orriols i Roca i a l’Institut Moianès

El nou Tosca de Moià comença a agafar forma

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Dos regidors de Vilanova marxen del govern i presenten una moció de censura conjunta amb l’oposició

Els Mossos investiguen la causa de les ferides greus d'un home atès en un carrer de la Garriga

Troben un cadàver en estat avançat de descomposició a Santa Maria de Martorelles

Ferit greu un operari en caure dins d'una rasa de tres metres de fondària en una obra a la Garriga

Crema una pila de ferralla a l’empresa Ferimet de Granollers

La nova residència DomusVi Vallès Nord, una llar amb un model d’atenció humà i personalitzat

Les obres de la piscina de Sant Celoni encaren la recta final abans de l’estrena, al juliol

Jésica Pérez: “Les ocupacions a les urbanitzacions s’han reduït de 40 a 8”

Aina Machuca: "Dinava el mateix abans de cada gala d''Eufòria"

Mor a 51 anys Lydia Roig, metgessa de família al CAP de la Garriga des del 2001