314.152 vallesans poden votar per escollir el nou Parlament de Catalunya

La gran majoria no podran votar perquè són estrangers que encara no tenen la nacionalitat espanyola

El cens electoral del Vallès Oriental per a les eleccions de diumenge és de 314.152 persones sense comptar amb els residents a l’estranger. És prop del 2% més que en les eleccions al Parlament del 2021. Entre els pobles on més ha crescut hi ha l’Ametlla, amb el 8,3%, Sant Pere de Vilamajor (7,9%), Bigues i Riells del Fai (7,6%), Llinars (6,6%) i Sant Antoni de Vilamajor (6,1%). En canvi, a la Llagosta i Martorelles el cens és lleugerament inferior al de fa tres anys.

Prop de 30.000 persones residents al Vallès Oriental majors d’edat no podran votar en les eleccions al Parlament d’aquest diumenge segons el càlcul fet per EL 9 NOU a partir del cens electoral i el padró d’habitants de més de 18 anys. Són una majoria de les 42.310 persones estrangeres que, segons l’Institut Nacional d’Estadística, vivien a la comarca a 1 de gener de l’any 2023.

La gran majoria no podran votar perquè són estrangers que encara no tenen la nacionalitat espanyola. De fet, els estrangers només poden votar en les eleccions municipals, i no tots. Només els de països de la Unió Europea i els que tenen convenis de reciprocitat (Bolívia, Cap Verd, Colòmbia, Corea del Sud, Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú, Regne Unit, Xile i Trinitat i Tobago).

L’obtenció de la nacionalitat és un procés que es pot allargar dècades. De fet, per iniciar-lo cal acreditar 10 anys de residència legal ininterrompuda, tret de les persones procedents de llatinoamèrica, cas en què el termini és de només dos anys. Si el període queda interromput abans dels 10 anys, el comptador es torna a posar a zero. “Tenim una llei de nacionalitat molt antiga, de finals del segle XIX, quan Espanya no tenia gairebé immigració, però fins ara, cap partit s’ha atrevit a revisar-la”, explica Ferran Villuendas, advocat de Granollers especialitzat en estrangeria.

Un cop iniciat el tràmit per obtenir la nacionalitat, el procés pot trigar entre tres i quatre anys més, especialment en els expedients iniciats abans de la pandèmia, tot i que la llei marca un període d’un any. “Això comporta que persones que estan pagant impostos, comprant pisos, que tenen fills nascuts aquí, no poden decidir. Per exemple, hi ha persones de 40 anys que venen del Senegal i que han viscut més anys aquí que al seu país però que al Senegal poden decidir, però no al poble on viuen.” Villuendas afegeix que la normativa és diferent a cada país europeu. “A Europa cada país te la seva pròpia llei. La normativa dels permisos de residència és més homologable, però en el cas de la nacionalitat cada país té la seva normativa perquè tenen interessos concrets en els immigrants procedents de les seves excolònies.”

Per accedir a la nacionalitat, cal tenir permís de residència en vigor i dirigir-se a l’oficina de nacionalitats del Ministeri de Justícia, que demana informes sobre el temps de residència i sobre els antecedents penals. La llei d’estrangeria estableix que cal demostrar l’arrelament social, que requereix una oferta de treball i un informe d’arrelament que expedeixen els ajuntaments. L’any passat el govern de l’Estat va crear una nova figura que és l’arrelament per la formació, en què les persones es comprometen a fer un cursos de formació a l’INEM.

Un cop completat el procés, els aspirants han de passar dos exàmens, un de cultura general del país i un d’idioma. I pagar unes taxes. El primer costa 85 euros i el segon, 134. Es fan en centres vinculats a l’Institut Cervantes. N’hi ha a Barcelona i a la Universitat de Vic, per exemple, però cap al Vallès Oriental. Un cop superats els exàmens, cal fer el tràmit al registre civil de la localitat on s’està empadronat per el jurament a les lleis de l’Estat. Un procés que pot trigar set o vuit mesos més. Després comença el tràmit per a l’obtenció del DNI i el passaport, que pot trigar un any més.

“És una autèntica carrera d’obstacles”, explica Ramon Bosch, de l’entitat Papers i Drets per a Tothom, que acompanya persones en el procés i fa classes de castellà per poder superar la prova. “Acompanyo fins a un centenar de persones cada any”, diu Bosch.

LA PREGUNTA

La conducta de Puigdemont, com diu el conseller d’Interior, va ser “impròpia”?

En aquesta enquesta han votat 416 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't