Nascut a Barcelona fa 57 anys, David Ricart va estudiar de mestre ebenista i va treballar de fuster. Després, va crear una empresa de distribució de productes etiquetats en català (Dipec), una altra de transports i encara una tercera de promoció d’empreses del país (Mer-Cat).
Del 1995 al 1999 va ser regidor de Joventut a Montcada i Reixac per ERC. Va ser coordinador territorial de Joventut de la Generalitat a Barcelona. Actualment té un negoci de passejades amb carro.
Per què ha decidit no repetir?
La vida són etapes i jo n’he complert una de 10 anys d’alcalde més 6 de regidor i penso que és bo que hi hagi altres persones amb noves il·lusions i noves idees. I tinc ganes de fer altres coses.
I què farà?
Molta gent em diu si aniré a la Generalitat, la Diputació… Doncs no! Seré autònom amb el meu projecte vinculat als cavalls i al turisme rural.
Vostè va tenir algun ensurt de salut.
Vaig tenir arrítmies, però està tot controlat.
L’estrès de l’alcaldia?
Podria ser.
Vostè ha tingut diverses crisis de govern amb els seus socis.
Sí, però en la història de Vallromanes hi ha hagut crisis bastant abans de mi. La Maria Cabot va entrar amb set regidors i es va quedar amb tres, Violant Mascaró va patir una moció de censura…
I vostè va agafar el relleu.
No, jo m’he entès amb tothom. Vam fer pacte amb CiU i després amb IVall. I després amb Junts, que es va incorporar al govern. Jo no m’he barallat amb cap partit, el que passa és que hi ha persones que mentre eren al govern també estaven preparant una moció de censura amb l’oposició, com la Mari Luz Muñoz o el Jordi Alburquerque.
Vostè va mantenir el pacte amb un regidor d’IVall que deixava el partit. Això no és transfuguisme?
No, perquè ell no ha millorat la seva posició ni ha influït en un canvi de govern. Ell ha continuat fidel al que va firmar el 2019. I la seva decisió no altera el govern que es va constituir fruit de les eleccions. El que ha canviat és el que va marxar.
Per què hi ha tants conflictes al poble?
Penso que és un poble en què és molt fàcil obtenir representació. Per exemple, ara som sis llistes i n’hi ha dues d’independents. És relativament fàcil fer llista i obtenir un regidor. Només amb la família i els coneguts ja tens els cent vots. I després, fa anys que s’arrossega un clima de crispació que jo penso que és responsabilitat de dues persones en concret.
Qui?
Tothom sap qui són…
Més enllà de la crispació, quin balanç fa del mandat?
Molt positiu com a experiència. Vaig començar a treballar a 15 anys, he fet moltes coses en la vida i fer d’alcalde ha estat una experiència única. Pel bo i pel dolent perquè és molt absorbent, molt dura…
I políticament?
Estic convençut que Vallromanes és millor ara que fa 10 anys perquè hem aconseguit serveis que són l’enveja de pobles de la nostra mida.
Com ara?
El casal de joves, el centre de dia i casal de gent gran, la nova oficina de correus, haver portat la fibra i el gas natural, haver solucionat els problemes de cobertura de telefonia mòbil… També desbloquejar la urbanització de Can Corbera, les millores al pla urbanístic per posar-lo al servei de l’interès general i no de promotors i propietaris, tenir un institut escola, el pla director del castell de Sant Miquel, juntament amb Montornès, el pla estratègic, en què van participar més de 300 persones… La participació és la manera de fer política republicana. Hem fet diverses consultes com al carrer Vista Alegre, el projecte de les antigues escoles, la bandera oficial…
Li ha quedat res per fer?
Avançar més en la reforma de la zona esportiva i recuperar el futbol al poble. I també m’hauria agradat tenir un millor clima polític. Perquè jo vaig fer sis anys d’oposició i mai es va trencar el respecte ni el diàleg. I ara sí. Portem els darrers anys amb denúncies per part dels grups de l’oposició a Antifrau, als jutjats… Acusacions, insults als plens…
Quin ha estat el pitjor moment?
El darrer mandat perquè vam començar amb el temporal Glòria, va marxar un regidor del govern, canvis constants a la secretaria que ens ha fet molt mal, la repressió després de l’1-O, la crisi econòmica…
Per què han canviat tant de secretari?
En part, també pel clima polític. Fins i tot han patit insults i amenaces per part d’un regidor de l’oposició.
Com els ha afectat?
Cada secretari té la seva manera de fer les coses, canvia els processos i internament intern és difícil de gestionar. I la nova llei de contractes ens ho complica molt tot perquè no tenim els recursos d’un ajuntament gran per poder contractar i licitar.
Diu que el clima polític ha influït perquè els secretaris marxin. De qui és la culpa?
Pensi a qui perjudica que el secretari marxi. A l’alcalde i el govern.
Si complica molt les coses potser va bé que marxi…
No, perquè hi ha una cosa pitjor que no pas que el secretari posi problemes i és no tenir-ne. No es pot contractar, pagar nòmines, pagar proveïdors…
