Després de vuit anys a l’oposició, Eduard Vallhonesta va recuperar, fa un any, l’alcaldia de Sant Celoni per al PSC gràcies a un pacte amb Alternativa, un grup on hi ha persones de diversos sectors d’esquerres.
Quines han estat les prioritats del seu govern?
Les que vam presentar a finals d’any amb el Pla d’Actuació Municipal, una cosa que no s’havia fet mai a l’Ajuntament. Vam presentar els quatre objectius més clars, que eren apostar per la sostenibilitat, la transició energètica i un espai públic agradable, que garanteixi els drets de la ciutadania i que sigui més inclusiu i saludable, econòmicament fort, que generi ocupació de qualitat i projecció turística i també una administració transparent que aposti per la proximitat i el servei als seus veïns i veïnes.
Després d’un any, destacaria algun objectiu aconseguit?
Un dels objectius que teníem clars abans de començar el mandat era endreçar l’Ajuntament. Sabíem que hi havia un desordre important i quan vam entrar ho vam veure més clar. Un dels projectes que ens vam trobar potes enlaire era el de la piscina municipal descoberta. Vam trobar un projecte que se n’anava de pressupost i de viabilitat. Pràcticament eren set milions i la viabilitat del terreny era també bastant complicada. Una de les primeres coses que vam fer va ser canviar la ubicació. Estava al costat de la pista d’atletisme i vam decidir posar-la on era abans la pista esportiva, al camp de futbol de Can Sans. I ara ens trobem que aviat tindrem el projecte executiu i ja podrem començar a licitar les obres.
Parlava de desordre. En quin sentit?
Posaré un exemple: El pressupost de l’any passat es va aprovar i tot just aprovat ja van fer una modificació de crèdit de quatre milions d’euros. Però no em vull centrar en això en aquesta entrevista perquè crec que hem d’encarar les coses en positiu. No entraré en debats que no toquen, l’important es mirar endavant, fer avançar Sant Celoni i tenir una mirada constructiva.
Com són les relacions amb l’oposició?
De mà estesa. Igual que quan nosaltres vam estar a l’oposició vam tenir mà estesa. Per exemple, en els moments més durs de la covid, que vam plantejar propostes, vam demanar que es fessin reunions constants per poder estar informats i per poder ajudar. Per això a molta gent els sobta aquesta política tan agressiva que ha adoptat Junts de cara al govern. Al final, hem de pensar que Sant Celoni és un poble amb prop de 20.000 habitants, però la gent no vol això per a la política municipal. Vol propostes constructives, que tots anem a una i en positiu. I no veiem que l’oposició estigui anant en positiu.
Preparen canvis en la recollida de residus.
Treballem amb el Consorci de Residus per aquesta proposta de sistema mixt que ha de proporcionar que les zones més denses tinguin contenidors intel·ligents i les altres, el porta a porta. El porta a porta s’ha demostrat que és un sistema que funciona, els contenidors intel·ligents també. L’exemple el tenim a Montmeló.
Quan ho implantaran?
A principis del 2025. Estem treballant amb el consorci i també ho hem de treballar amb l’oposició. Ho farem via Consorci de Residus.
La PAH ha denunciat en més d’una ocasió que hi ha un problema d’habitatge. Com pensen fer-li front?
Malauradament, tenim un problema d’habitatge a tot el país i per tant no només depèn dels municipis sinó també de la Generalitat i de l’Estat. Tenim vuit pisos buits i quan vam entrar a governar vam posar fil a l’agulla per fer un establiment de servei per als habitatges socials de caire temporal i urgent. S’han de fer les bases d’adjudicació per aquests habitatges i després convocatòries periòdiques per poder ocupar aquests vuit pisos. A més, en tenim quatre altres de conveniats amb la Sareb. Per tant, serien aquests 12 pisos que podem oferir a la població amb aquest caràcter temporal i urgent. És veritat que tenim les possibilitats que tenim però anem avançant en aquesta línia. A més a més, estem treballant l’opció de tempteig i retracte que ens possibilitarà comprar més pisos.
En quin moment està el projecte de pisos a l’antiga fàbrica Aymar?
Hi va haver un informe desfavorable de la Generalitat. De planta baixa més quatre es va reduir a planta més tres. Aymar havia de fer unes al·legacions, i aquestes al·legacions s’han de tornar a la Generalitat. Quan les tinguem sobre la taula, parlarem amb els veïns i els propietaris i veurem si això encaixa bé o no amb el model urbanístic del lloc on és.
En quin moment està la redacció del nou Pla d’Ordenació Urbanística?
A les portes de l’inici del procés participatiu. Anirem avançant durant aquest mandat. Però és un procés llarg que no crec que sigui d’aquest mandat sinó d’aquest i del proper.
Quins objectius tenen amb el POUM?
És un procés participatiu i hem de deixar parlar a tots els implicats i tota la societat que vulgui fer propostes i, a partir d’aquí, entre tots fer aquest model de poble de futur.
Vostès parlaven de recuperar la figura del sereno?
El que hem fet és potenciar la figura de la policia de proximitat, que pugui passejar, escoltar, fer una seguretat més preventiva. Tenim un nou inspector que també té la cultura de la prevenció. A més d’altres temes que són també importants en seguretat, que no és només la prevenció de delictes sinó la prevenció d’incendis. Estem molt implicats en les franges perimetrals, tenim molta comunicació amb les ADF i els propietaris del Montnegre perquè a Sant Celoni un 80% del territori és bosc.
Te prou efectius la policia?
En breu ampliarem la plantilla en tres agents més. I ens posarem amb ratis mitjans de Catalunya. Un altre tema que hem potenciat molt és la coordinació de Policia Local i Mossos d’Esquadra. Per exemple, al mercat pots veure patrullar un policia i un mosso.
La intenció de fer una sortida nova de l’AP-7 a la Batllòria ha generat algunes reticències per l’impacte en l’entorn. Com ho veu?
Tenim el dibuix que ens va enviar el ministeri, però no tenim gaire més informació. Queda a l’alçada d’on és Sanofi i estem a l’espera que ens vagin donant més informació.
Veu bé que la R8 de Rodalies comenci a Sant Celoni?
Sí, perquè és connectar els dos Vallès. En la meva època, molta gent anava a l’Autònoma i havia de fer transbordament. I també reduiria la mobilitat en cotxe.
Com va la reforma de la C-35?
En principi, ha d’acabar a finals d’any. Es farà una nova rotonda a l’alçada de l’Esclat i hi haurà un desdoblament de carril i un carril bici. Podrem tenir mobilitat sostenible. És molt interessant connectar la Batllòria, i Riells o Breda amb Sant Celoni amb un carril bici. I, a més, no hi haurà els girs a l’esquerra que provoquen retencions i un risc important.
Quines notícies tenen del complex comercial Altrium?
Hi ha un inversor privat que ha fet la compra i ara està fent un estudi de viabilitat. Estem a l’expectativa que aquest privat ens digui quina és la seva intenció. I un cop ho sapiguem podrem dir més.
I de l’edifici del Pallerola?
Fa anys que el reivindiquem. En el seu moment es va fer el projecte i a darrera hora es va veure que no s’havia fet l’estudi de l’ACA i una petita part de l’edifici estava en zona inundable. Això va fer que tot anés a les escombraries i tornar a començar. El Departament d’Educació no ho va posar gens fàcil, no ha posat com a prioritari fer aquest edifici. Nosaltres els vam dir que, si no podien executar l’obra, reservaríem dos milions d’euros en el pressupost municipal per tirar-la endavant, però necessitem un conveni. I encara estem a l’espera d’aquest conveni. I havent-hi eleccions, ningú respira. Esperarem un nou govern de la Generalitat i continuarem pressionant.
Van demanar que l’escola Tordera fos mancomunada.
Aquesta escola es va crear amb l’esperit de mancomunada, però mai no ho ha estat. Passa que durant els anys s’han anat fent convenis, però cada cop l’administració és més complexa i des d’Intervenció ens demanen que es formalitzi com a escola mancomunada. Volem mantenir aquesta escola perquè es pública i Sant Celoni necessita escola pública, però la pilota és a la teulada de la Generalitat. Al final, els alumnes de Sant Celoni ja fa alguns anys que no tenen puntuació per anar-hi.
Com està el projecte del nou parc de bombers?
L’Ajuntament havia d’adequar el terreny per deixar-lo enllestit perquè la Generalitat faci l’edifici, a Ca l’Alzina, a la sortida de l’autopista. Ja han començat les obres fa un parell de setmanes i el que ens toca a nosaltres és fer aquestes obres que ens costen uns 430.000 euros. I un cop acabades, donar les claus i que la Generalitat faci aquest nou parc.
El projecte de Museu del Bosc es farà algun dia?
En el seu moment pintava molt bé. Hi havia molts agents implicats en l’àmbit acadèmic i econòmic, però va venir la crisi i no se’n van sortir. A dia d’avui estem treballant amb en Martí Boada per acollir el seu fons. Ara ho tenim a Sant Llorenç de Vilardell. Tenim 5.450 volums de bibliografia i documentació vinculada a la seva trajectòria i 147 destrals. I ara hem de veure com el compartim. Fa poc ens van donar el document tècnic de Sant Llorenç de Vilardell. La intenció és que sigui un lloc de trobada i de recerca.
I el projecte del CAP a la Forestal?
En teoria aquest any han de fer el projecte executiu i a principis del 2025 han de començar les obres. És el compromís de la Generalitat i nosaltres hi estem anant al darrere perquè sigui una realitat. Es necessita un nou CAP i també desallotjar el CAP actual per poder ampliar l’hospital.
La química ha de continuar sent un dels principals motors econòmics?
És el pilar econòmic fonamental i són llocs de treball de qualitat. Per això es van crear dos cicles formatius a l’institut, un de grau mitjà i un de grau superior en format dual. S’anirà veient de quina manera es pot ampliar. Per Sant Celoni la química és molt important i s’ha d’anar cuidant. I com a Ajuntament estem molt en contacte tant amb les empreses com amb els comitès d’empresa.
Quins projectes tenen per a la Batllòria?
El parc del Camí Ral. Estem esperant una subvenció de la Generalitat per veure com ho desenvolupem. I la marquesina del camp de futbol, una reivindicació del Club de Futbol la Batllòria, ha d’estar feta aquest any. L’altre projecte és veure l’encaix entre la Batllòria i Sant Celoni en què una de les possibilitats és crear una entitat municipal descentralitzada, una EMD. Serà un procés participatiu en què els veïns podran dir-hi la seva. Farem xerrades, explicarem què és una EMD i a partir d’aquí veure com.
Sembla que ja no es parla gaire d’una comarca pròpia al Baix Montseny.
Sant Celoni té aquest sentiment de capital del Baix Montseny. Però el més important és que els alcaldes tinguem comunicació, mancomunar serveis, i treballar conjuntament per al territori. El més important és donar els serveis als veïns de manera mancomunada.
Vostè és el president del patronat de l’Hospital. Com està?
La veritat és que la Generalitat no està fent els deures amb els hospitals i no tenim el finançament que necessitem per poder tancar l’exercici encara que sigui a zero.
Són la porta del Montseny. Com veu la gestió que fa la Diputació pel que fa als accessos?
Nosaltres treballem perquè els visitants es quedin a Sant Celoni. Habitualment es queden a Campins. Sempre s’ha treballat perquè aquesta gent que va cap al Montseny es quedi perquè genera activitat econòmica comercial al poble.
Com veu el teixit comercial de Sant Celoni?
Estem treballant per impulsar la creació d’una unió de botiguers i comerciants. Cerc que ens cal que existeixi.
