L’actual govern municipal de Parets afirma que l’anterior alcalde, Jordi Seguer (ERC), va tenir l’oportunitat de comprar el terreny urbanitzable entre els carrers Lluís Companys i Barcelona, per 800.000 euros, però no ho va creure oportú.
Ho assegura l’actual regidora d’Urbanisme, Rosa Martí (Sumem Esquerres), que, de fet, havia format part del govern de Seguer abans de la moció de censura. Martí va participar, aquest dilluns, en una sessió pública d’explicació del pla urbanístic d’aquest sector, conegut popularment com el plàtan, per la seva forma. Hi van assistir unes 150 persones, la majoria contràries al projecte, que preveu 40 pisos socials i un supermercat.
Jordi Seguer ha negat, però, que existís cap oferta per comprar els terrenys, que eren propietat de la Sareb. “Només ens van proposar, sense tenir cap interlocutor directe, participar en una subhasta dels terrenys i quan vam demanar pel cost, ens van dir que això costava quatre o cinc milions. Un despropòsit. La decisió va ser col·legiada de tot el govern. Amb el vot de l’alcalde no era suficient. I part del grup de Sumem Esquerres tampoc hi estava a favor”, ha dit Seguer a EL 9 NOU.
L’exalcalde no estalvia crítiques a Rosa Martí. “Això són informacions que la Rosa Martí treia però no sabem d’on. No hi ha cap document escrit. Ens va sobtar llavors tant d’interès pel plàtan i que aconseguís informació privilegiada, fet que ens va fer desconfiar quan tenim altres prioritats al municipi”, afegeix.
En la sessió de dilluns, la regidora Martí, l’alcalde, Francesc Juzgado, i un tècnic municipal van explicar la modificació puntual del pla general en aquest terrenys que ha promogut el propietari del 95% del sòl, l’empresa Arial Fomento, de Sabadell. Van recordar que, en el pla general del 2005, els terrenys formaven part d’un sector discontinu que incloïa la cessió dels terrenys on es va fer el segon pavelló esportiu i concentrava l’edificabilitat en aquests terrenys. S’hi preveien 110 habitatges i un sostre edificable de 12.000 metres quadrats.
Juzgado i Martí van defensar que la modificació redueix el sostre a 6.700 metres quadrats, repartits entre 40 pisos protegits molt a prop del centre del poble, un supermercat de 3.200 metres, a més de 99 places d’aparcament d’accés lliure, una zona verda i una rotonda entre els carrers Lluís Companys i l’avinguda Catalunya. A més, la zona comercial inclourà petits locals on s’hi podran instal·lar negocis.
Els contraris van advertir, però, que el projecte portarà més trànsit a la zona, inclòs el pas de grans camions i que el supermercat afectarà negativament el petit comerç del nucli antic. “No paren de tancar locals i ara en fem més?”, es preguntava un veí. I també advertien de l’impacte en el talús entre el carrer Barcelona i l’avinguda Catalunya, que ja s’ha hagut de reforçar. “Aquell carrer cau!”, va advertir un dels assistents. I un altre es queixava de la manca d’informació prèvia. “Per què no han consultat al poble?” També es preguntaven qui faria els pisos socials i si es prioritzaria els veïns del poble.
Juzgado va apuntar que l’Incasol tenia interès en aquesta zona, mentre que Martí va negar que els supermercats tinguessin un impacte negatiu en el petit comerç. Va posar d’exemple el sector de l’Eixample i el sector comercial d’Iveco, on hi ha un Mercadona. “Les botigues de l’Eixample tenen més activitat que la que tenien.”
