Dionís Guiteras enceta un nou mandat, revalidant la majoria amb dos regidors més que fa quatre anys i amb ganes de tirar endavant tots els projectes que fins ara no havien pogut iniciar per culpa del deute. Té clar que el 2027 no es tornarà a presentar.
Majoria absoluta d’Ara Moià amb vuit regidors, dos més que el mandat anterior. És el resultat de la feina ben feta?
El primer que vaig sentir en veure el resultat va ser un sentiment d’agraïment infinit per la confiança que ens fa el poble després de 12 anys. La gent ha reconegut la feinada que s’ha fet i creu que aquesta nova etapa la podem gestionar nosaltres.
Com ha anat la campanya? Ha sigut neta?
La campanya ha estat respectuosa, com no pot ser d’altra manera. Sí que crec que alguna proposta que portava alguna altra formació política era una mica passada de voltes. Baixar un 20% l’IBI en un any em semblava fora de lloc i electoralista. A banda d’això, crec que ha estat una campanya cordial.
Serà el seu quart mandat consecutiu. En algun moment ha pensat no tornar-se a presentar?
Sí. Quan vam acabar el deute fa dos anys parlant-ho amb amics i companys era un escenari que m’havia plantejat. Però també és cert que aquests dos últims anys hem aconseguit tres subvencions que havíem demanat, que suposen més de 10 milions d’euros. Això m’ha fet retornar les ganes. Hem demostrat que som uns bons gestors i si ara poguéssim demostrar que som uns bons polítics seria fantàstic. Bàsicament per això m’hi he posat al davant. El que sí que tinc clar és que més de 16 anys ja serien molts.
Després de 12 anys de governar amb dificultats pel deute i haver-lo eixugat recentment és il·lusionant governar?
Sí i a més, personalment, tinc temps de poder-ho fer. Fins ara ha sigut una agonia combinar l’empresa i les responsabilitats polítiques. He fet moltes renúncies i ara ja tinc una edat per pensar en les coses que he deixat de banda i que tinc ganes de recuperar. Aquest mandat el podré liderar amb millors condicions personals.
La bona gestió econòmica els ha portat no només a eixugar el deute sinó també a tenir ara un coixí econòmic. Han aconseguit prop de 10 milions provinents de subvencions, oi?
Els pilars d’aquests últims anys han estat: mantenir uns mínims del poble tot i les dificultats econòmiques que això comportava, liquidar el deute com més aviat millor (la situació global ens ha donat la raó perquè la pujada dels tipus d’interès hagués fet continuar l’agonia) i acumular totes les forces econòmiques possibles per poder dur a terme projectes un cop eixugat el deute. Era important estar en una bona posició i de romanent de tresoreria tenim 8 milions d’euros.
Un cop eixugat el deute s’han compromès a tirar endavant diversos projectes. Es va inaugurar el pàrquing recentment i volen ser el primer ajuntament que funcioni amb energia pública i d’autoconsum. Com funcionarà la planta de biogàs?
Una de les maneres de superar el deute era, a banda de racionalitzar la despesa, generar estalvis. Per aconseguir-ho hem invertit en plaques solars i substituint per llums led tot l’enllumenat públic. Això es tradueix en el fet que l’augment del preu de l’electricitat no ens ha afectat tant com la resta de municipis. A més, a partir d’ara en totes les reformes que fem en edificis públics hi instal·larem plaques solars. En aquest sentit, hem previst que, a finals d’aquest mandat, tindrem 650kw d’energia fotovoltaica. A part, instal·larem una caldera de biomassa a l’escola i a la llar d’infants (un projecte pel qual també comptem amb finançament). A banda de tot això també estem tirant endavant l’ambiciós projecte de la planta de biogàs que ens permetrà tenir tota l’electricitat pública gratuïta. A més, amb aquesta instal·lació, podrem substituir tota la calefacció de gas i el gasoil pels vehicles municipals també el podrem canviar. Tenim previst que, només en estalvi energètic, generarem 700.000 euros anuals. A banda, com que aquesta planta de biogàs funciona amb la fracció orgànica del municipi, també podré abaixar aquest impost. Nosaltres en comptes de prometre una rebaixa fiscal el que hem promès, i farem, és una rebaixa dels costos. Generem estalvis i això ens permetrà fer més actuacions i abaixar l’IBI. Aquesta planta ens fa ser pioners, ens permet desconnectar-nos de la xarxa elèctrica i, a més, una part de l’energia la podrem compartir amb el municipi (un 20%).
Quins terminis s’han marcat?
Tot això ha d’estar executat a finals del 2025.
Aposteu, per tant, per polítiques ecologistes.
Sí, i això ens permet fer front al canvi climàtic des de l’administració pública i alhora ajudar la població a fer front a l’augment del cost de l’energia i a desconnectar-los dels grans monopolis.
Pel que fa a la sequera, s’han pogut avançar amb actuacions per pal·liar-ne els efectes? Quina solució plantegen a escala comarcal?
La gestió de l’aigua ha de ser de forma holística perquè té ramificacions en tot el nostre entorn. Per exemple té conseqüències en l’agricultura. En la nostra zona ens abastem d’aqüífers i hem de tenir molt en compte també la gestió dels purins. Una de les solucions per evitar la contaminació dels aqüífers és que aquests purins vagin a la planta de biogàs per produir energia i que el sòlid que queda un cop digestat, pugui ser utilitzat com a fertilitzant no contaminant. A banda, ara tirarem endavant la tercera campanya de revisió de les fuites de la xarxa d’aigua. Totes les instal·lacions i canalitzacions d’aquest país estan en un estat patètic i això s’accentua amb la sequera perquè la terra es contrau i les canonades, que són molt velles, s’acaben trencant. Amb aquestes renovacions tenim força despesa econòmica, però al mateix temps representen una inversió, perquè evitem la pèrdua d’aigua de fuites i n’augmentem l’eficiència. Quan acabem aquesta campanya n’haurem fet tres de renovació de 25 quilòmetres de canonades cada una. Paral·lelament, també estem actualitzant totes les bombes i canalitzacions dels pous, per tal de generar estalvi energètic i augmentar-ne la rendibilitat. A escala comarcal estem buscant solucions a mitjà i llarg termini: volem interconnectar els pobles per poder ser solidaris entre nosaltres quan hi hagi un problema d’aquest tipus i també per poder-nos connectar a la xarxa en alta del Ter-Llobregat. Això ens permetrà, quan hi hagi abundància d’aigua, recuperar i regenerar aqüífers.
Aquesta interconnexió entre els diferents pobles del Moianès com es faria?
Estem parlant d’una infraestructura que connectaria tots els dipòsits.
Entenc que tindrien l’ajut de l’ACA?
Sí. Ara estem en la fase d’estudi, que ja està molt avançat. Ens servirà per connectar-nos entre nosaltres i així, quan connectem els extrems en alta a Ter-Llobregat, ja tindrem tota la connexió interna feta. Aquí amb el finançament ens haurà d’ajudar l’ACA.
Tot i aquestes solucions, com es preveu l’estiu pel que fa a sequera?
Hi haurà molts municipis que ho passaran força pitjor que nosaltres. Val a dir que si estem millor també és per tots els esforços que estem fent. La revisió de les canalitzacions, la pedagogia sobre la filosofia de l’estalvi d’aigua a les cases particulars, etc. Ho passarem menys malament que la resta de pobles, però no vol dir que puguem abaixar la guàrdia.
En el llibre que ha escrit, Lligar-se bé les espardenyes, solucions rurals als reptes globals, parla de tot això, oi?
He trigat un any i mig a escriure’l. Per una banda, volia deixar per escrit les meves idees sobre tot allò que crec que s’ha de fer amb els reptes mediambientals, energètics i demogràfics que tenim a escala mundial i creia que en espais discursius podien no quedar tan ben paleses com en el llibre. M’he despullat i crec que hi haurà gent que li agradarà molt i gent que em farà la creu. Per altra banda, també volia deixar palès que crec absolutament que si no hi ha la reconnexió entre el món urbà i rural totes aquestes estratègies no s’acabaran d’aterrar mai.
Un dels projectes que porten al programa és la reforma de l’Edifici Comadran. Què hi volen fer?
És una antiga fàbrica i forma part del patrimoni local que té moltes possibilitats, però per culpa del deute no s’hi ha pogut fer res. Tot i que l’estructura de l’edifici està en bon estat, és necessari realitzar reformes per aprofitar tot el seu potencial. Actualment, l’edifici és utilitzat com a dipòsit de vehicles per la brigada municipal, però es busca donar-li una nova vida com a espai polivalent per a equipaments de l’Ajuntament i el Consell Comarcal. Amb relació a les inversions en equipaments, anteriorment es va realitzar la compra de Les Faixes (era una inversió que podíem pagar, el propietari ens va fer una bona oferta i teníem una subvenció). Una part d’aquest espai ja es va adequar per usos culturals. Hi ha una gran vida cultural i associativa a Moià, i hi ha múltiples necessitats en aquest àmbit. El projecte per a l’Edifici Comadran i Les Faixes es basa en un pla d’equipaments i usos per dotar-los de contingut i funcionalitat. Les subvencions rebudes fins ara s’han destinat principalment a l’adequació dels edificis i a aspectes com la sostenibilitat, i en el futur es prendran decisions sobre el contingut específic de cada espai. Sempre hem tingut l’obsessió de pensar en el dia després del deute. Com que tenim la urgència estem plantejant que siguin tan polivalents com sigui possible perquè primer haurem d’acabar l’obra i no volem decidir encara els usos concrets dels espais, sense tenir les idees clares ni haver fet un procés participatiu. Ens protegeix el fet que la subvenció és pel continent no pel contingut. Sí que tenim clars dos conceptes: a Can Comadran volem col·locar-hi espais pera l’emprenedoria, dependències municipals i del Consell Comarcal i a les Faixes destinar-la a cultura, però la resta l’afinarem més endavant.
En la reforma de Les Faixes hi implicaran el grup que es va organitzar per demanar-ne la reforma?
Evidentment. Hi ha coses que són de sentit comú i qui no ho entengui ara tindrà un problema més endavant i és que el model de governança com el teníem entès fins ara s’ha acabat. L’Ajuntament ja no pot ser el pare o la mare de tots. Gestionar equipaments públics cada vegada és més difícil i cal una implicació brutal de les entitats que l’han de fer servir. Jo m’imagino més una gestió conjunta, realista, on es recullin els interessos dels col·lectius, de l’Ajuntament i de la resta del municipi; i on la filosofia del dia a dia sigui de compromís. No podem trobar solucions a problemes que hem generat amb un model concret, el que cal fer és buscar un altre model. Això no sé si és revolucionari o no, però és una realitat.
Una de les qüestions on volen posar el focus és l’habitatge. Hi ha problemàtica?
Sí. La manca d’oferta genera unes expectatives de preus cada cop més bèsties i tot i que hi ha algunes bonificacions, cal que les polítiques impulsades pel govern, a través de l’Incasol, surtin de l’àrea metropolitana i arribin a les zones rurals com Moià. No és assumible que el sou mitjà de l’àrea metropolitana sigui superior als preus de lloguer a Moià. S’estan mantenint converses amb l’Incasol per a la possibilitat de recuperar la caserna de la Guàrdia Civil i convertir-la en 18 habitatges assequibles per a joves.
