En les eleccions d’aquest diumenge podran votar 309.830 persones als 39 pobles del Vallès Oriental. És aproximadament el 2,6% més que els 301.841 que ho podien fer en les darreres eleccions municipals de fa quatre anys.
L’augment de població en el període, tot i que molt lleuger, s’ha reflectit, doncs, en el cens, però aquest increment no ha estat proporcional a tots els municipis. Hi ha algunes localitats que superen de llarg el 2,6%, com Vallgorguina, amb el 12,7%; Sant Esteve de Palautordera (11,6%), Bigues i Riells (10,8%), Sant Pere de Vilamajor (10,3%), l’Ametlla (9,7%), Vallromanes (8,2%), Cànoves i Samalús (8%) o Sant Antoni de Vilamajor (7,2%).
Les dues grans ciutats de la comarca han tingut increments molt més modestos. A Granollers el cens a crescut l’1,6%, i a Mollet l’1,1%. Hi ha dues poblacions que, en comptes d’incrementar el nombre de votants, l’han reduït. Són la Llagosta, amb un descens del 2,1%, i l’altra Martorelles, amb l’1,1% menys.
A la comarca del Moianès el cens ha crescut, en global, bastant més que al Vallès Oriental, amb el 7,8% d’augment. Ha passat de 10.272 a 11.080 electors. La capital, Moià, és una bona mostra d’aquest augment. Passa de 4.455 a 4.805 electors i s’acosta al 8% més.
Sense dret a vot
Les dades comparatives entre el nombre total d’habitants i el de persones que poden votar reflecteix una altra dada significativa. En el conjunt del Vallès Oriental, hi ha un 26% dels 417.543 habitants que no podran votar per ser menors d’edat o per no tenir la nacionalitat i ser de països amb els quals no hi ha acord recíproc per poder votar en les eleccions municipals. En el cas de Canovelles, aquesta proporció s’eleva fins al 35%.
I un altre fet significatiu d’aquestes eleccions és l’impacte que ha tingut la situació política general en les candidatures. Fa quatre anys, Junts es presentava com un sol partit, però ara, en alguns municipis hi ha candidatures de Junts i altres del PDeCAT, aquestes darreres sota el paraigua d’Ara Pacte Local. Diversos exmembres del PP ara es presenten per Valents i competeixen contra el seu antic partit. En canvi, els Comuns i Podem es presenten ara més units.
Una de les conseqüències és el rècord històric de candidatures que es presenten a Granollers, amb 13 opcions. L’investigador postdoctoral de Ciència Política de la UAB Josep Maria Comellas diu que la dispersió de candidatures en un mateix espai polític “pot dificultar que obtinguin representació perquè no arribin al mínim del 5% i, per tant, que aquest espai quedi subrepresentat si no hi ha cap força capaç d’aglutinar la majoria dels vots”.
És el cas de la dreta espanyolista a Granollers, amb PP, Valents, Vox i Cs. Però també de l’espai sobiranista en què Junts i ERC es disputen l’hegemonia, però poden perdre vots que vagin a les tres altres propostes electorals: Granollers Primàries, Tria Granollers i la CUP.
{{ comment.text }}