Enric Olivé va néixer a Cardedeu fa 58 anys. És separat i té dues filles. Fa vuit anys va encapçalar la llista d’ERC com a independent i, tot i que algú li ho va plantejar, no s’ha fet militant. En el primer mandat va tenir cinc regidors i va pujar a set en el segon.
És advocat, especialista en dret civil i mercantil i ha treballat en un despatx a Cardedeu al qual pensa tornar. De jove, va jugar a handbol al Granollers al costat de jugadors com Jaume Fort, Àlex Viaña i Aleix Franch. Després va jugar l’Handbol Cardedeu.
Perquè va decidir no repetir?
Va ser una autocondició imposada des del principi i que, a més, vaig verbalitzar molt perquè, si decidís fer el contrari, algú m’ho recordés. Per als polítics, les promeses són molt importants i si ja autoincompleixes aquesta promesa, que es la bàsica, com has de complir la resta?
És partidari, doncs, de no estar gaire temps en un càrrec públic?
En aquests llocs s’hi ha d’estar un temps. No s’hi pot romandre massa anys. Respecto molt els que s’hi queden i continuen fent majories absolutes, però penso diferent.
El seu pas per l’alcaldia l’ha fet canviar com a persona?
He conegut moltes realitats que m’eren desconegudes. Veus el món amb uns altres ulls. Els temes de la inclusió, de la igualtat d’oportunitats, de treballar per a tothom… O la sostenibilitat ambiental, una necessitat vital de la qual jo no era prou coneixedor. I com que coneixes més realitats, ets sents més proper a altres coses. Crec que ets més obert i més integrador.
Quines coses es va proposar i no ha aconseguit?
Quan vaig entrar, personalment, em semblava que entrava més en una gestoria i vaig pensar a fer-ho millor com a gestor. Però quan ets aquí t’adones que no, que has de fer de polític. Aquí es fa política, no gestoria. Hi ha un tema clau al qual no hem arribat, que és l’habitatge i la gentrificació que suportem i que expulsa la gent del territori. El preu i la manca d’habitatge és un tema que sap greu no haver pogut abordar també per problemes més generals de país. Però, per altra banda, sí que hem estat transformadors. És a dir, no ens dediquem a gestionar l’economia de l’Ajuntament, sinó que fem coses que canviïn de veritat. I hem deixat l’Ajuntament sanejat econòmicament.
Parlava fa tres anys d’aconseguir pisos de la Sareb.
Hem topat amb el fet que ens en cedien tres que estaven ocupats. A veure si, en un moment, ens els donen tots. Hem anat a tots els actes de tempteig i retracte i hem adquirit 12 pisos. Hem intentant mobilitzar el parc buit, però tampoc hi hagut gaire construcció i, per tant, tampoc se n’han fet de protecció oficial.
Això canviarà?
Hi ha senyals que es bellugaran coses i potser hi haurà 20, 40 o 60 pisos de protecció perquè es bellugarà algun sector que havia quedat parat. El POUM és del 2007 en un moment de bombolla total i els sectors havien d’assumir càrregues que, 20 anys després, no es poden assumir i aquelles coses que s’havien pensat no s’han fet. Ara cal fer retocs en el planejament per tirar endavant aquests sectors.
En quin moment està la revisió del POUM?
El proper mandat s’hauria de fer un avenç.
De què se sent satisfet?
El porta a porta és un gran actiu i convé posar-se la medalla. Cardedeu ha fet passos endavant i ja no pot anar enrere en moltes coses. Som un govern d’esquerres que no ha fet grans escarafalls, ni grans projectes, però ha posat pedres molt importants de coses que no poden anar enrere: la mobilitat sostenible, la coeducació, la mirada inclusiva en moltes licitacions, la memòria històrica, la transició energètica… Hem deixat a punt un pla d’envelliment actiu i hem internalitzat serveis municipals.
Com ha anat la gestió d’aquests serveis?
Hi ha hagut molta feina al darrere dels que porten aquests serveis. Els tècnics hi han continuat treballant però no deixant-ho a una empresa externa i això ens dona capacitat d’incidir de forma molt més directa, ràpida i eficient.
No han tirat endavant la residència.
No. Hi ha un terreny adquirit, però durant la pandèmia les residencies van patir molt i els gestors han decidit que, segurament, és millor fer un pla d’envelliment actiu a casa, poder acompanyar molt amb serveis a la gent i que la residència acabi sent més hospitalària.
I el cohabitatge al casino?
Ha calgut fer modificacions urbanístiques perquè sigui un equipament públic i no privat com era abans i la possibilitat de millorar l’edificabilitat del terreny per encabir-hi més habitatges. Estem buscant fons europeus per poder tirar-ho endavant.
La supressió del peatge ha tret trànsit de la carretera?
Molt poc. El problema del trànsit són els vehicles. Per molt que eixamplem carreteres, si les fem més grosses, passen més cotxes. Part del trànsit de la variant ha anat cap a l’autopista i de l’avinguda rei en Jaume havia d’anar cap a la variant. Aquesta era l’esperança, però no ha estat així perquè per anar a buscar la variant, els que venen de Granollers ho tenen complicat. La variant està embocada a l’AP-7 i potser s’hauria d’haver embocat cap al pla del Ramassar. I és manté el trànsit a la variant, complicada el cap de setmana per l’accés La Roca Village.
Han demanat la cessió de la carretera. Com ho tenen?
Més avançat. Hem tingut converses i ens la volen donar, però volem que ens la cedeixin arreglada: voreres, clavegueram… La Generalitat ja té alguns diners per donar-nos la carretera, però en volem més.
Com ha anat el govern de coalició amb una força com la CUP?
Bé. Hem governat bé. De portes enfora ens diuen que hi hagut una pau política. Fins i tot externament, la gent ens diu que tenim majoria absoluta i ha percebut que érem monolítics, però internament, en les reunions de govern, ens hem discutit políticament. Hi havia qui feia apostes que no arribaríem o que en el darrer any hi hauria una ruptura per marcar perfil. Alguna cosa hem sabut fer bé tots.
I l’oposició?
Ha tirat una mica la tovallola, pensant que érem tan monolítics.
En el porta a porta faria alguna autocrítica?
Sí. Cada persona té la seva realitat i s’ha de tenir clar que hi ha gent que ho pot viure malament. Tot i que les bondats del sistema cap on anem són indiscutibles, hi ha coses que passen que ho vols encaixar i potser t’has oblidat d’una persona gran que viu en un tercer pis sense ascensor o d’una persona que té una cuina molt petita que no li cap el cubell… Petites coses, però que poden emprenyar molt. No sé si hi ha solució, però potser tenir una mirada més carinyosa cap a aquesta gent que ho viu malament… Perquè la gent no es lleva al matí amb ganes d’emprenyar a ningú. Llavors, si ve a discutir-ho és que realment ho pateix. Tenim clar que és el camí, però, pensant això potser ens hem saltat alguna abraçada a algú… Però crec que ens ha anat molt bé comparat amb altres municipis.
Torna a la vida civil després de vuit anys. Li costarà?
Jo em sento advocat de vocació, no polític. He fet d’alcalde, però soc advocat i, per tant, crec que hi entraré fàcilment. M’agrada anar a tribunals. És cert que el temps passa ràpid i t’has de reciclar i que en moltes coses hi ha normatives noves i costa, però també tinc un tarannà negociador i de mediador en els afers. Crec que l’edat també em dona una experiència per enfocar les coses en processos i litigis i tinc alguna cosa a aportar professionalment.
