Miquel Parella (Junts) és alcalde d’Aiguafreda per segon mandat. En l’anterior es va fer la consulta on un 60,6% dels veïns van votar deixar el Vallès Oriental i passar a la comarca d’Osona. Fa uns dies va ser entrevistat a l’Angle obert d’EL 9 TV.
Fins quan seran del Vallès? Tenen més notícies de la Generalitat?
No en tenim, tot i que hi hem contactat. L’equip de govern i tot el consistori vam assumir el resultat de la consulta i vam iniciar el tràmit. Això va requerir un estudi tècnic i un estudi històric, que vam lliurar, i va passar a la comissió de delimitació territorial, que era el pas tècnic important, on es va aprovar per unanimitat. Això ara passa al Consell Executiu de Govern, que ho ha de validar. Hem tingut canvis de govern i a les agendes deuen ser-hi prioritaris altres conceptes. Després ha de passar pel Parlament i el nostre desig és que pugui ser dins d’aquest mandat.
Vostè és tinent d’alcalde des del 2011 i alcalde des del 2019. Com està sent aquesta segona etapa al capdavant del consistori?
Teníem coses que hem anat tancant seguint el nostre full de ruta, que és el programa electoral, i que mirem de complir tan escrupolosament com els veïns ens han exigit. El mandat passat el gran projecte va ser la nova biblioteca-centre cultural a les antigues escoles. Ho volíem tancar el mandat passat, però certs endarreriments, la pandèmia pel mig i la fallida de l’empresa que la construïa, van fer que ho haguéssim d’inaugurar el novembre del 2023. I ara tenim encarrilats tot de projectes.
Quins són aquests?
Un dels principals per l’afectació que tindrà és fer la carretera nova. La tenim en molt mal estat i demana un nou asfaltat i un tractament diferenciat ja que a la part del centre del nucli volem incidir en la pacificació del trànsit. Ja estem amb el projecte i es veurà materialitzat el 2026. Un altre projecte és l’entrada nord. Fa uns anys es va agençar la vorera de llevant i queda la de ponent. És un projecte més complex perquè no s’havia executat mai, però ja el tenim i esperem tancar-lo aquest 2025. També tenim començat de fa anys el projecte del parc fluvial del Congost. Hi ha hagut cessions per part de veïns i permutes de l’Ajuntament i queda un detall que pràcticament tenim resolt gràcies al Consorci Besòs Tordera, a qui hem delegat la gestió de la llera fluvial. Espero que aquesta primavera el puguem tenir a punt. És un projecte que donarà molt aire i una entrada diferent al poble. I també estem tancant l’aparcament del Pla de la Vinya.
Per tant, un mandat d’obres que canviaran l’aspecte del poble.
Sí, la fesomia del poble pot canviar amb la carretera i un tractament de l’asfalt d’aquests rosats, amb una extensió cap a la biblioteca. Aprofitant que ho aixequem fem tota la canalització d’aigües noves amb una subvenció i també l’extensió de biomassa cap a més dependències municipals. És a dir, no és només el que es veurà quan estigui acabat sinó el que no es veu, que és igual d’important.
També tenen en marxa el procés de restauració d’Aiguafreda de Dalt. En quin punt es troba?
Aquest és un projecte que vam començar l’any 2014, però no hem deixat de prémer el pedal de l’accelerador. Estem contents de com ho tenim evolucionant, tant per la part de jardí del voltant com per la part de museïtzació als baixos de la masoveria i a la cova amb la cinglera. Després tenim l’església amb la restauració per tornar-hi el culte, on ens vam trobar que la teulada demanava més recursos dels que hi teníem destinats inicialment. Total que els diners que teníem previstos per a tot el conjunt se’ls ha emportat la teulada, que ja és nova i ens la lliuren la setmana que ve. Ara ja tenim tota la força posada a acabar el que no hem pogut fer i m’agradaria dir que aquest mandat tanquem aquest projecte i el tornem al poble com a lloc més emblemàtic pels aiguafredencs.
A Aiguafreda hi ha clàssics com les actuacions pendents a la llera del Congost amb les obres que van quedar a mitges després de la riuada de 1994. Hi ha cap previsió?
Aquest és un tema preocupant i un dels reptes problemàtics que té Aiguafreda. Les inundacions del 10 d’octubre de 1994 van significar un cop molt fort. En aquell moment la Junta d’Aigües va fer uns murs, que han desconfigurat la imatge del poble, però he de dir que el Glòria els va posar a prova i un sector de cases va quedar protegit. No és, però, l’aspecte que volem que tingui la llera fluvial del Congost. Tenim un projecte fet, però hi ha un problema de gestió i coordinació. Qui hi està més interessat és Aiguafreda per la façana que té davant de riu, però la llera és simètrica i desborda per igual a les dues bandes i a l’altra hi ha Centelles i Sant Martí de Centelles, per tant ho ha de gestionar un organisme supramunicipal com l’Agència Catalana de l’Aigua o el Consorci Besòs Tordera. Hem d’anar-hi pedalant perquè l’avís del País Valencià ha estat greu i no podem quedar així.
Un altre dels temes de futur a la zona és el desdoblament de la línia de tren R3. Com s’ha de fer al tram de la vall del Congost?
No ens va agradar, i així ho vam fer saber, que el tram del Congost quedés en últim lloc de la planificació. Veiem difícil que es pugui gestionar la circulació entre Centelles, Vic i Ripoll si abans no tenim resolta l’única via que quedarà entre Centelles i la Garriga. Em van dir que mirarien de resoldre-ho. El nostre paper és el d’insistir que es faci.
També tenen pendent el projecte de les naus de Cemsa que van comprar al centre del poble. Què hi tenen previst fer?
Aquest és un gran projecte i un repte estimulant i engrescador. Hi va un futur teatre auditori, la preservació d’una nau en forma de porxada i la conservació de l’antiga foneria, que serà un centre d’interpretació. Ara ens estan fent un pla director i esperem tenir una maqueta aquest estiu. A partir d’aquí, anirem per a cada un dels elements, però ho hem de deixar per a futures legislatures.
En l’àmbit de l’educació reclamaven convertir l’escola en institut escola per oferir ESO. La Generalitat els va tancar la porta en el seu moment. Continua així?
L’argument que ens van posar sobre la taula és el demogràfic i hi tenim poc a dir. Tenim una davallada de la natalitat molt severa. El 2024 hem tingut 11 naixements, el 2023 en vam tenir 16 i el 2022 van ser 18, i tot i sumar-hi els de Sant Martí de Centelles no arribem a les ràtios que ens demanen. Recordem que fa 15 o 20 anys la ràtio mitjana per any era de 40-50 alumnes.
Tot i així, la població va creixent amb gent que hi ve a viure, sobretot de l’àrea metropolitana.
Sí, des de la pandèmia hem tingut un creixement continuat, que ara sembla que s’ha estancat. El creixement vegetatiu és clarament negatiu, però hem augmentat de població per aquesta gent de l’entorn metropolità i alguns que tenien segona residència i han acabat empadronant-s’hi. Això ha comportat un problema de manca d’habitatge i d’augment de preus, tant de venda com de lloguer, perquè no podem créixer.
Tampoc van anar bé temps enrere les converses amb la Generalitat pel nou CAP. Hi ha novetats?
El que tenim és vell i ens havien demanat l’espai, però quan teníem la cessió a punt una trobada amb el conseller va ser decebedora perquè ens va dir que tenien altres prioritats. Ara hi ha hagut canvi de govern, hem recuperat les converses i ens han dit que ho tirarien endavant.
I en residus fa uns mesos van fer el canvi a cubells xipats. Com va?
La Mancomunitat La Plana ho té molt clar, hem d’anar cap a la taxa justa perquè és un directiva europea. Hi ha dos pobles que van més avançats i ja tenen un primer balanç de dades. Nosaltres vam començar la recollida amb els nous cubells el 15 d’agost. L’adaptació ha estat molt ràpida i la gent ha respost, de moment encara sense que això repercuteixi en la quota que cada veí ha de pagar perquè no ho tindrem fins d’aquí a un any.
