Ramon Garcia va accedir a l’alcaldia de Figaró a 79 anys i la deixarà a 83. És l’alcalde de més edat de la comarca. Abans, però, ja tenia relació amb l’Ajuntament: en el mandat 2015-2019 havia estat assessor de l’alcaldessa Maite Carrillo i, en mandats anteriors, havia estat regidor per Figaró Progrés. De fet, l’any 2007 va encapçalar la candidatura. Està jubilat i havia estat director de diverses empreses del grup Uralita.
Vostè va tenir clar que seria alcalde només un mandat?
Tenia molt clar que serien quatre anys i prou.
Per què?
Per l’edat. Ja tinc 83 anys! Físicament i mental estic bé però és moment que entrin persones més joves.
Fa quatre anys l’edat no va ser un fre…
No. Venia de quatre anys de treball com a assessor de l’alcaldessa Maite Carrillo i vam crear el grup perquè vam pensar que, si només hi havia dues llistes, una de les dues tindria majoria absoluta. Crèiem que no era convenient i vam presentar una alternativa més. Afortunadament, la gent ens va donar la confiança i hem governat.
A mig mandat van arribar a un acord amb ERC…
Vam haver d’esperar que plegués el regidor Jordi Coll. Amb ell, no hi havia manera de poder-nos entendre. Quan va dimitir, amb en Marc Serra i l’Elisa Pérez ens vam posar d’acord i vam arribar a uns compromisos a partir dels dos programes. Abans, havíem fet acords per temes puntuals amb ells i la CUP.
Com valoren el pacte?
Perfecte. Ens ha permès als dos grups tirar endavant el programa de cadascú.
Ha condicionat la covid?
Ens ha fet perdre més d’un any. També ha tingut un efecte positiu: vam constituir un comitè de crisi, ens reuníem cada dia i teníem contacte periòdic amb les persones vulnerables: se’ls portava menjar, medecines i se’ls donava suport moral, que és molt important també. Això va crear un vincle molt potent. N’estem molt satisfets.
Han complert el programa?
En els punts més importants, el compliment és de més del 90%. S’ha renovat l’enllumenat de tot el poble, amb què s’ha aconseguit un estalvi de consum, i s’han actualitzat els quadres elèctrics, s’ha fet una nova estació de bombament d’aigües residuals del barri de l’Estació que va fer malbé el temporal Glòria, hem reurbanitzat un tram del carrer Major, hem obert un nou local per als guàrdies municipals, els hem dotat d’un nou vehicle i hem passat de dues a tres persones, s’han modificat els aparcaments de la carretera de Ribes per guanyar places i situar les terrasses dels bars a la calçada i alliberar així les voreres, s’han fet millores al camp de futbol i s’hi han instal·lat càmeres de seguretat, s’han posat tancaments les àrees d’aportació de residus i acabem de col·locar les càmeres amb lectors de matrícules, pendents encara d’activar-se.
Queda feina per fer?
Abans d’acabar, instal·larem una estació meteorològica oficial al Centre Cívic.
I per al proper mandat?
Cal afrontar la renovació del clavegueram. No es veu però fa molts anys que no s’hi inverteix. Tenim un conveni amb el Consorci Besòs Tordera. I, sobretot, ens falta un milió d’euros per acabar de deixar el poble en condicions: obrir el carrer del Mig, per facilitar l’accés amb vehicle al centre històric. Tenim l’estudi i costa 540.000 euros. També pacificar l’entrada sud, a la rotonda, que està en molt males condicions. I fer el carril bici fins a les piscines, que és una obra gran encara que no ho sembli. Són 240.000 euros i tenim l’acord amb Carreteres.
Han criticat la pèrdua del servei de pediatria.
Abans de la pandèmia, en teníem un cop per setmana i això ha desaparegut. Vam recollir signatures amb l’AMPA de l’escola bressol i, amb ERC i la CUP, les vam portar a la direcció del CAP de la Garriga. Ens van dir que no es podia recuperar el servei pel dèficit de professionals. No estem satisfets. Per la resta, tenim servei quatre dies a la setmana i l’ambulatori funciona bé.
La viabilitat de l’escola bressol està assegurada?
Sí però ens vam haver d’estalviar. Sempre vam defensar que havia de poder seguir però costava 80.000 euros l’any i no ho podíem mantenir. Hi havia entre 12 i 13 infants. Gràcies a la gestió feta i a la nova adjudicació, hem passat a 22. Com que no s’han apujat les quotes, l’escola ha passat a ser més competitiva i hem atret canalla d’altres pobles. Ara, el cost és d’uns 20.000 euros, més raonable per a Figaró.
Figaró mai havia tingut problemes per falta d’aigua. La sequera els fa patir?
Moltíssim i és un tema de futur que cal afrontar. Tenim dues captacions: la resclosa de Can Gil i un pou. Hi ha el pou de Can Juncà, que està en desús. L’hem estudiat i hem vist que té aigua, tot i que amb excés de ferro. Això es pot resoldre barrejant-la amb la resta de captacions però caldrà ampliar l’estació potabilitzadora. Són més de 200.000 euros! Ja hem demanat una subvenció a l’ACA però el 20% del cost i l’IVA l’haurem de pagar nosaltres. La nostra obligació és bellugar-nos i, si cal endeutar-se, fer-ho. Connectar-nos a la xarxa d’ATLL tindria un cost molt més alt que no podem assumir. També ens preocupa la Riereta. L’estiu passat ja vam tenir problemes perquè es va assecar el tram baix.
Falta habitatge?
Falta habitatge de lloguer per a la gent jove. Hem mirat si es podia fer alguna cosa en un solar de l’Ajuntament al carrer Vic. En vam parlar amb un parell de promotors i no els sortien els números.
Hi havia la promoció de la carretera de Ribes propietat d’una entitat financera…
La majoria dels pisos de lloguer que hi havia s’han venut a un preu assequible. Això ha solucionat el problema de les ocupacions.
Hi ha sobre la taula el desdoblament de la línia de tren. Què és irrenunciable?
L’estació. Claríssimament. Figaró no es pot quedar sense estació, seria un poble mort. Sigui qui sigui qui governi, ha de lluitar-ho fins a la mort i, si cal, posar en peu de guerra tota la gent.
I l’estació, on?
És l’altre tema. L’any 2008, els alcaldes de la vall del Congost van arribar a un acord per situar-la a la zona de les piscines dins del nou traçat desdoblat. Això és més positiu que mantenir l’estació on és ara amb una línia que quedi com un cul-de-sac. No ens garantirà un servei prou bo i no podem perdre servei. Hem de procurar tenir més trens que ara.
Figaró o el Figueró?
És un tema que es va posar a votació en el primer mandat de la CAF i va guanyar l’opció de mantenir el nom com estava. És cert que, ortogràficament, el nom no està ben escrit. No hem volgut tocar res perquè, des del primer dia, vam dir que seríem neutres. Però també és cert que, si la Generalitat volgués, avui mateix ho podria canviar. I no ho ha fet ni a Figaró ni a cap dels altres municipis en la mateixa situació.
Cal reobrir el debat?
Entenc que hi hagi persones, institucions o partits polítics que vulguin canviar-lo. Jo exposaria una altra vegada el tema i tornaria a consultar el poble. Crec que és la forma democràtica de fer-ho. Si entra la CUP, canviaran el nom del poble.
Anirà a la llista de Tots per Figaró?
No formaré part de cap llista. Em mantinc al marge. Estic col·laborant amb ells i m’agradaria que hi hagués una continuïtat de la tasca feta. Però el poble és sobirà i decidirà. Tot el grup ha treballat aquests anys i s’ha d’agrair. També ha estat molt important la feina dels treballadors d’aquest ajuntament. Sense ells, no hauríem tirat endavant.
Ja sabrà estar sense anar cada dia a l’Ajuntament?
Sí… Tinc temes per fer a casa, llibres per llegir… Suposo que, al principi, sí que ho trobaré a faltar. En vuit anys, he fallat només un dia a l’ajuntament.
