Joan Vila va comprar el vot d’un regidor trànsfuga i no va aconseguir durant 48 mesos ni el suport del PP ni del PSC ni d’ICV ni d’ERC per governar

Unes de les coses més interessants que jo creia que faria a política era la de buscar consensos, punts en comú, projectes compartits. En definitiva, sumar esforços per beneficiar els ciutadans. Per desgràcia, aquest objectiu –que humilment considero bàsic– cap allà el 2011 va quedar sepultat per l’actitud de Joan Vila, que aleshores era alcaldable de Bigues i Riells i que va sepultar-lo literalment amb aquesta seva sentència a la taula de negociació prèvia a la seva investidura: “Jo soc qui té més vots i haig de governar el municipi. D’entrada, en minoria. I si et portes bé… ja en parlarem més endavant…” Vila, doncs, ja va deixar clar qui era ell i com funcionaven els seus consensos. De fet, aquesta actitud va ser la predominant en un dels mandats més convulsos de la història del municipi. Però no serem nosaltres, ara mateix, qui descobrim al personatge. El que sí que hem descobert és que, per sort, la política no és pas això. Per a ERC-Independents, el partit que represento a Bigues i Riells com a alcalde, el diàleg, la suma d’esforços i fer d’eina dels ciutadans són fonamentals per arribar als objectius tots junts. N’estic molt orgullós, de pertànyer a un partit capaç de buscar els màxims consensos possibles amb diàleg i generositat i és amb aquesta actitud que ERC-Independents va assolir l’alcaldia del municipi amb els vots favorables del PSC i BIRSIP. La nostra intenció era fer pinya i aconseguir –per primer cop– un govern el més ampli possible amb CiU i amb acords ocasionals fins i tot amb el PP. La negativa del PP a participar va ser evident –i esperada–, la sorpresa la va donar, un cop més, la conveniència del candidat de CiU, Joan Vila, que no només va demanar doblar la partida econòmica de càrrecs electes i dos anys d’alcaldia, sinó que també va vetar la participació d’altres grups al futur govern. Això sí, ens va demanar que no diguéssim res al seu propi comitè negociador (de CiU) a la reunió conjunta que feien aquella mateixa tarda. Evidentment, la resposta de l’assemblea i de la comissió de negociació d’ERC-Independents va ser la de proposar les mateixes condicions que a la resta de partits i que la persona que demanava diners de CiU no formés part del govern. Es va considerar que la seva prioritat era diferent de l’objectiu del mandat. Amb aquest precedents i els dels país, doncs, el mandat del 2015/2019 ja es preveia calent. Però el pacte de govern de Bigues i Riells amb tres formacions diferents ha continuat fent feina, ha respectat les diferències i ha enfortit els objectius comuns. És tal la feina conjunta feta que fins i tot als mesos previs i posteriors a l’1-O el govern municipal ha estat on havia de ser, ha obert el que havia d’obrir i ha facilitat el que havia de facilitar. Lluny queda la negativa de CDC a Bigues i Riells de tenir estelades al municipi el 2014 i més lluny queda encara l’abstenció convergent a la declaració d’independència que es va votar el 2012 a Bigues i Riells. El mes curiós de tot és que ara hem de veure al poble com, per interessos propis –un clar exemple de la teoria del jo que aplica el senyor Vila des de sempre–, el grup que ell representa ataqui de forma sistemàtica que al municipi treballem conjuntament els tres partits i obviï de manera sibil·lina el que va passar després de l’1-O, quan el novembre passat es va aprovar per unanimitat una declaració institucional –presentada per ERC, CDC, PSC i BIRSIP– per rebutjar l’escalada repressiva dels darrers mesos, expressar el suport al Parlament, el govern, el president Puigdemont, els presidents d’Òmnium i l’ANC i exigir l’aixecament del 155, entre altres aspectes. Amb aquesta declaració, Bigues i Riells va fer un pas important i consensuat amb tothom –menys el PP, que no la va voler signar– i que demostra el que pensa cada partit i el seu compromís amb el municipi i els seus ciutadans. Per desgràcia, la teoria del jo demostra que no importa l’esforç col·lectiu ni la suma per a un objectiu compartit. Demostra que la visió d’una sola persona és l’única vàlida, una manera de fer totalment errònia en política. Recentment, hem vist com Joan Vila, l’autoproclamat regidor del PDeCAT –formació, per cert, que no existeix pas al ple de Bigues i Riells; es va presentar a les eleccions com a CiU i després van passar a ser CDC–, dona lliçons sobre com és possible que en el transcurs d’un ple regidors marxessin abans d’hora –segons ell, per no votar les mocions presentades per ERC i CDC– i, encara que es van aclarir els motius al ple, la teoria del jo sempre intenta imposar el seu punt de vista i criteri i no atén a raonaments més senzills que les seves rocambolesques històries vàries. La memòria, en aquest casos, fa un gir i ràpidament es comprèn el motiu pel qual el senyor Vila no va aconseguir durant el seu mandat ni un sol suport de cap formació a Bigues i Riells: va comprar el vot d’un regidor trànsfuga com a “assoliment de consensos i acords” i no va aconseguir, durant 48 mesos, ni el suport del PP ni del PSC ni d’ICV ni d’ERC per governar… Això sí, Vila va aconseguir un consens total de l’oposició contra els seus projectes d’ampliació de la pedrera de Can Margarit o la construcció de la nova casa consistorial. El primer consens en format de moció de censura es va aturar en sec gràcies a la direcció del seu partit i la pressió d’ERC al Parlament. L’atemptat més greu contra el medi natural dels últims 50 anys a la comarca va ser aturat per evitar el seu cessament com a alcalde i va obligar dos diputats del Parlament a avalar un acord que van signar Jordi Turull (CiU) i Violant Mascaró (ERC) i que el propi Joan Vila va trencar amb la compra/incorporació del regidor trànsfuga. També ha quedat per al record dels consensos del senyor Vila els punts que, per decisió d’ell mateix, van quedar sobre la taula del plenari per no ser votats en contra pels seus companys de files el 2014 o la retirada in extremis de punts per evitar el ridícul. Aquesta tradició política de consensos i acords és la base que té Joan Vila per justificar el replantejament dels acords de govern entre ERC-Independents, PSC i BIRSIP a Bigues i Riells. EL CARTELL DE “BiR DESPERTA” Resumint una mica tot plegat, fa pocs dies vaig veure un cartell que deia “BiR Desperta”. Aquesta crida és molt adient per al moment actual, però totalment desencertada, si es pensa que el municipi està adormit. Bigues i Riells està sent –com molts altres pobles de Catalunya– pilar de les reclamacions de país que demana la ciutadania. Ja ho va ser al 2010 amb la consulta, al 9-N del 2014 i el passat 1-O del 2017. I ho continuarà sent per sobre de qui sigui el seu alcalde o l’alcaldessa. Celebrem el despertar de Joan Vila, que va considerar mocions d’ERC-Independents com a “folklòriques” en el període del 2011 i 2015, qualificatiu seu dit recentment en un ple. Segurament per això, ell mai no va demanar com a alcalde la senyalització de “Municipi per la independència” que tots els municipis adherits a l’AMI poden posar –per cert, adhesió en aquesta organització al 2012 a proposta d’ERC-Independents–, uns cartells que, per a nosaltres, eren vitals per mantenir la flama que ens escalfa a totes i tots actualment. Per últim, vull celebrar que la teoria del jo només tingui afectació a Bigues i Riells. En altres àmbits, com al Consell Comarcal, tots els partits menys Cs i PP han denunciat la judicialització del procés i els fets de l’1-O i han reclamat l’acostament dels presos polítics. Diversos alcaldes del PSC també han fet costat al manifest del Vallès Oriental i fins i tot alcaldes de la comarca dels partits que donen suport al 155 també han denunciat públicament la situació dels presos. Això explica molt a les clares que el sentit comú està per sobre de personalismes i de partits. I explica que la coherència és la manera d’evitar el ridícul en política. La teoria del jo s’oblida d’un fet demostrat: si camines sol seràs més ràpid, si camines acompanyat arribaràs molt més lluny. Igualment, de ben segur tindrem una nova proposta o versió de Joan Vila, aquest cop rere les sigles de Junts per Bigues i Riells o de Junts pel Joan o de Junts pel Jo… I serà un altre clar exemple de consens i suma d’esforços per part del que mai ha aconseguit anar junt amb ningú. D’altra banda, no descarteu cap opció de futur. Si una cosa té clara la teoria del jo és la supervivència i, si és necessària, ho serà amb el PP, Cs, etc. I així serà, no per simpaties, sinó perquè ell ha de ser per sobre de tothom. Costi el que costi.

Joan Vila va comprar el vot d’un regidor trànsfuga i no va aconseguir durant 48 mesos ni el suport del PP ni del PSC ni d’ICV ni d’ERC per governar

Equivocar l’enemic per interès propi, la ‘teoria del jo’