Ferran Ballestà, de Junts, és el nou alcalde de Lliçà de Vall. L’acord de la seva formació, que va ser la segona força més votada, amb el PSC, els va donar el govern, que en el mandat anterior havia liderat ERC.
Com està funcionant l’acord de govern amb el PSC ara que han superat els primers 100 dies de gestió?
Està anant molt bé. Les relacions són bones i el treball és en equip. La gent i els treballadors de l’Ajuntament visualitzen que som un únic govern. Estem treballant en un pla d’actuació municipal, que no s’havia fet mai al municipi. Volem que hi puguin participar els tècnics i posar-lo a consideració de la ciutadania en un acte de transparència perquè sàpiguen què volem fer aquests quatre anys.
Vostès van apostar per tenir l’alcaldia els dos primers anys i no els dos darrers, que és pel que habitualment aposten els partits amb més vots. Per què?
No hi havia uns motius clars però ens sentíem preparats per iniciar el mandat des de l’alcaldia. Volíem marcar un perfil concret i visibilitzar el canvi que proposem.
S’ha entès que no es deixés governar ERC, que va ser la força més votada
Personalment, cap veí m’ha fet aquesta reflexió. Sí que m’han traslladat que el nivell de presència i de participació a la vida pública del municipi del govern ha augmentat.
Per què no hi va haver entesa amb ERC
Durant el mandat anterior, és veritat que les relacions no van ser el màxim de fluïdes. Vam ser l’únic grup que no formava part de la junta de govern. Tot i així, després de les eleccions del maig, vam fer un acostament en l’àmbit social. Som dos partits molt vinculats amb el municipi i hi ha molts vincles afectius i personals entre els dos grups. El plat estava trencat i el volíem tornar a unir, almenys socialment. Llavors, caldria veure si hi havia opció d’un pacte polític, que no vam arribar a negociar. ERC no ens va trucar. Vam ser nosaltres qui vam fer el pas.
No hi havia opcions de repetir l’acord del mandat 2015-2019 amb ERC?
Aquell acord el van fer persones que ara ja no són a l’Ajuntament.
Ara com són les relacions amb ERC?
Cordials i correctes però fredes. Des del govern, la nostra predisposició és sumar en tot allò que puguem amb els grups de l’oposició. En el pla polític, cal continuar recosint.
Van fer traspàs amb l’anterior govern?
No, només amb Juanjo Navarro, regidor de Fem Lliçà i d’alguns temes concrets. Amb la resta, no hi va haver traspàs. El vam fer amb els tècnics. No hem entrat amb la idea que tot el què s’havia fet estava malament i canviar-ho tot. Allò que estava en desenvolupament ho hem seguit però introduint la nostra manera de treballar, implicant els tècnics. Sí que hem vist una manca de lideratge i volem entomar aquest repte per coordinar i gestionar bé tota la casa. Els tècnics i treballadors han estat una mica orfes d’un lideratge que volem implementar. També ens valoren que ara se’ls escolta.
Com afronten el mandat?
Aquest és el mandat de prendre decisions en molts temes perquè, en els darrers anys, no hem estat capaços de fer-ho.
Com estan les finances municipals?
No estan malament. Tenim un municipi solvent econòmicament. Sí que ens hem trobat un pressupost que no s’ajusta a la imatge real quant a la despesa. Hi ha partides que a 30 de juny estaven esgotades. Entenem que això ha estat per diversos motius: perquè les regles fiscals segueixen suspeses i s’han pogut dotar amb romanent de tresoreria i perquè tampoc hi havia hagut una planificació de l’acció municipal.
Han hagut de fer modificacions pressupostàries?
En vam fer als plens de juliol i setembre.
ERC volia fer una piscina descoberta a Can Prat. Van deixar un projecte gairebé aprovat. Què en faran?
Can Prat ha estat tancat aquest darrer mandat. L’espai es va veure afectat per la pandèmia i no s’hi planteja res fins que es parla de piscina descoberta. Eren dos projectes separats: la reobertura del casal com a equipament i la construcció de la piscina. Hem analitzat el projecte i hem acordat que no farem les dues coses a la vegada. Primer, farem la reobertura del casal social. La licitació de la reforma de la primera planta ja està en marxa. Hi hem sumat la millora de l’espai exterior per recuperar la terrassa i les pistes de pàdel. Quan estigui funcionant i consolidat amb les millores, llavors ens plantejarem la piscina descoberta.
Fa vuit anys hauria estat diferent?
Llavors, Can Prat era un punt neuràlgic del municipi i si hagués vingut el concessionari dient que volia fer una piscina no hauríem tingut arguments per dir-li que no. Però ara comencem de zero. Anem pas a pas.
Al programa, plantejaven un complex esportiu amb gimnàs, sales d’activitats dirigides i piscina coberta. Volem estudiar quines són les necessitats pel que fa a instal•lacions esportives al poble on es valori la possibilitat d’incorporar tant una piscina coberta com una de descoberta. Això està acordat amb el PSC. Des de Junts, havíem fet les nostres valoracions prèvies i enteníem que era viable.
Aquest setembre han estrenat el nou gimnàs que va impulsar l’anterior govern. No són dos equipaments que xoquen?
És una obra que es va fer tres mesos abans de les eleccions. Hi ha informes de la Diputació que alertaven que les dimensions de les dues sales de l’equipament no complien amb els mínims de 250 metres quadrats que estableixen per a aquest tipus d’instal·lacions. També que els vestidors eren insuficients perquè s’aprofitaven els del segon pavelló municipal. El gimnàs ja té uns dèficits d’infraestructura i ho hem hagut de gestionar. Potser si s’hagués treballat amb una mirada llarga, hauríem vist que Lliçà de Vall hauria pogut tenir un complex esportiu com cal. Ara tenim aquest espai i li hem de treure el màxim de rendiment.
Què faran?
Tots els esforços perquè funcioni el que tenim. Hem ampliat el programa d’activitats dirigides i hem passat de dues a tres sales perquè s’ha mantingut la que ja hi havia al pavelló vell. Hi ha una alta demanda d’usuaris i estem mirant de poder donar cobertura a tothom. Però hi ha la dificultat de gestionar tres espais separats. No ho entenem com un complex esportiu.
La Mancomunitat de la Vall del Tenes tenia un projecte per fer un complex esportiu mancomunat. Es desmarquen del projecte?
Amb els alcaldes de la vall del Tenes, encara no n’hem parlat. Per tant, no puc fer-ne cap valoració.
Quins plans tenen per a Can Coll?
Tenim clara la idea: Can Coll ha de ser l’epicentre cultural del municipi. Això ho hem estat dient molts anys tots els govern que hem passat per aquí. Can Coll ha de tenir un retorn per als veïns del municipi més enllà de l’ús que ara ja es fa dels jardins. Hi ha projectes engegats, com la renovació de les cavallerisses, que s’han de tirar endavant. L’edifici principal no el podem fer servir perquè no està en condicions. La reforma ha de seguir el seu procés però cal tenir present la magnitud de l’edifici.
Com funciona la reforma de la plaça de la Vila?
Funciona perquè és el centre neuràlgic del poble. Hem portat al ple un canvi de partides per poder fer millores a tots els parcs infantils del municipi perquè molts tenen la mateixa estructura de jocs infantils des de fa molts anys. Hem començat pels que tenen més ús: el de la plaça de la Vila, el parc del Mirador i el parc del Bosc Codern, que estava en molt mal estat. Després, anirem afrontant la resta.
Faran créixer la recollida porta a porta a les fraccions que encara recullen amb contenidors?
Tots els municipis estem afectats per la llei que obliga que l’any 2025 els veïns paguin el 100% del cost de la recollida d’escombraries. La nostra taxa no cobreix tot el servei i, per tant, hem de fer una pujada per al 2024 i per al 2025. Davant d’aquest augment, volem fer un procés participatiu que acabi amb els veïns decidint quin model de recollida volen entre dues o tres opcions.
Quines serien?
Anar al porta a porta de les cinc fraccions, quedar-nos com ara però incorporant contenidors tancats per alguna de les fraccions que ara recollim amb contenidors oberts… Ho estem començant a treballar per tenir la radiografia feta el gener de 2024. El juny de l’any que ve també s’acaba el contracte amb la concessionària: veurem si licitem el servei, si ho encarreguem al Consorci de Residus…
Fan falta més expedicions del bus exprés de la vall del Tenes per anar i tornar a Barcelona?
Hi havia la intenció de Territori d’augmentar les freqüències i els ajuntaments de la vall del Tenes els hem demanat que ho facin. També s’ha parlat de la necessitat de tenir una connexió cap a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ens han de dir alguna cosa.
Com està funcionant el servei de transport urbà que s’ha implantat?
Estem en la fase de la prova pilot. Hi hem introduït canvis per tenir, al final d’aquest procés, totes les dades possibles per poder decidir. Per això, s’han creat cinc noves expedicions, s’ha fet canviar a la línia 2 per guanyar més temps i deixar de passar per llocs on no pujava ningú i s’ha fet que funcioni tots les dies de l’any excepte els festius. També hem fet que el servei a demanda permeti moure’s entre els barris i no només per anar al centre. Junts i PSC portàvem la recuperació del transport urbà als programes no d’aquest mandat, ja de l’anterior.
Acabaran la urbanització de l’espai per a vianants del passeig de l’Església?
No és una urgència. A tots ens agradaria que tot el passeig pogués estar acabat! Però creiem que hi ha altres prioritats. Amb tot, si surt una opció per tirar-ho endavant a través de subvencions, no ho rebutjarem. Sí que volem fer una acció de pacificació urbana d’aquest àmbit.
Què vol dir?
La zona al voltant de les escoles és molt transitada. També pel volum d’equipaments que hi ha. Per això, volem que es redueixi el trànsit i donar així seguretat a les escoles, el casal de gent gran, el gimnàs… L’opció passa per reconduir part del trànsit per darrere de l’institut cap al carrer Ebre.
La falta d’habitatge al municipi els preocupa?
L’habitatge és un altre dels temes on s’han de prendre decisions pensant en la gent jove que no es pot quedar a viure al poble i amb la gent gran que necessita un habitatge més cèntric i més a prop dels serveis. Des del govern apostem pel desenvolupament del pla parcial del Molí d’en Roure. Li hem expressat el nostre suport al promotor però ho volem fer ben fet. Hi havia coses del projecte que volem revisar i reestructurar.
Què es pot millorar?
La distribució dels habitatges o altres punts de tipus urbanístic.
ERC era més partidària de créixer a la zona de la Tèxtil Torres…
Amb totes les forces polítiques, compartim que el creixement de Lliçà de Vall ha de ser moderat i sostenible. No volem deixar de ser Lliçà de Vall, no podem canviar l’essència del poble. Per l’equip de govern, disposar d’un centre urbà és important i, per això, creiem que el creixement l’hem de tenir a la zona del Molí d’en Roure. No obstant això, hem valorat el projecte de la Tèxtil Torres i té punts molt a favor i altres no tant. Per tant, en cap cas el descartem perquè l’habitatge ha de ser una prioritat. A principis de setembre a la Comissió de Política Territorial ja es van tractar els diferents planejaments urbanístics i les opcions per fer habitatge que pot tenir Lliçà de Vall perquè hi ha una necessitat i hi hem de donar resposta.
Faran un nou pla urbanístic per renovar de 1983?
El volem tirar endavant amb aquesta perspectiva de no canviar l’essència de poble. Hi ha una feina prèvia feta el mandat 2015-2019 que volem recuperar i actualitzar.
Com està la urbanització de l’ampliació del sector industrial del sector El Pla 2?
S’ha desencallat un tema pendent que hi havia per garantir el volum d’aigua que necessita Grifols per poder desenvolupar la seva producció aquí. S’ha resolt el tema amb l’Ajuntament de Parets i esperem que això faciliti l’arribada de Grifols a Lliçà de Vall.
És important per al poble?
Qui li diu que no a Grifols? Per la tipologia d’empresa, pel volum de negoci, perquè són pioners en el seu sector, perquè són una empresa catalana… Ens portarà ingressos i volem establir una vinculació estreta que beneficiï els nostres veïns en l’aspecte laboral, de formació… I això ho volem recuperar amb totes les empreses.
Parlaven de fer formació professional al poble…
Estem treballant amb l’institut per crear cicles formatius de grau mitjà vinculats a les necessitats del municipi com en química, electrònica… També parlarem amb les empreses i amb organitzacions com Pimec i quan ho tinguem preparat anirem a Educació.
