Estem massa enfeinats pensant a no perdre eleccions que no ens atrevim a guanyar el futur

“[…] una taula amb agents públics i privats per fer un salt d’escala i impulsar la Regió Metropolitana, de la qual formarien part els cinc milions d’habitants que viuen a Barcelona i en els més de 100 municipis de la regió metropolitana.” Amb aquestes paraules s’expressava Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, el passat 1 de febrer davant el Cercle d’Economia. Per si no s’entén bé, tradueixo del barceloní al vallesà: la capital del país, centre de gravetat de l’Àrea Metropolitana, pretén fer un salt i incorporar la segona corona –on es troba Granollers, entre d’altres– a una Regió Metropolitana. És a dir, quedar encara més subsumits dins de la seva polaritat imparable.

Barcelona, a una vintena escassa de quilòmetres al sud-oest de Granollers, és una ciutat expansiva. Gairebé una ciutat-estat. Juga a una altra divisió. I ha sabut articular, des de fa un bon grapat d’anys, una xarxa de ciutats al seu entorn més immediat, amb les quals comparteix un territori que va des del Besòs fins el Llobregat i des del mar Mediterrani fins a Collserola. I una mica més enllà i tot. Trenta-sis municipis i tres milions d’habitants. I ara venen a per nosaltres…

…si no sabem organitzar-nos. Nosaltres –els granollerins, que en aquest cas seríem com els gals de l’Astèrix– també tenim un territori i una xarxa de ciutats amb les quals podem compartir estratègia, planificació territorial, demanda d’infraestructures, organització econòmica i, fins i tot, altres serveis que creiem que poden ser prestats de forma coordinada. Aquesta xarxa de ciutats, aquest territori, es diu Vallès. És una plana –d’aquí ve el nom– que algun dia es va decidir que dividiríem en dos, la part Occidental i la part Oriental. Però en essència, continuem compartint un territori força uniforme i unes característiques comunes pel que fa a model econòmic i industrial: representem, els dos Vallès, 1,3 milions de persones i gairebé el 17% del PIB català. Només hi ha un petit problema: ara mateix, mentre que fa anys que Barcelona, des del seu lideratge, ha anat teixint la xarxa de ciutats que abans us explicava, els Vallès gairebé ni ens mirem. No compartim pràcticament cap estratègia comuna. Som incapaços de vetllar per fer valer el nostre pes demogràfic i econòmic.

LIDERATGE POLÍTIC INEXISTENT
I per què passa això? És molt senzill. Fins ara ningú s’ha atrevit a liderar-ho. Ningú del món polític, perquè la societat civil, organitzada a l’entorn de plataformes com Fem Vallès, s’han encarregat de recordar-nos que ens hauríem de creure que podem organitzar-nos territorialment. Però la vessant política –ai, las– de moment no desperta. Estem massa enfeinats pensant a no perdre eleccions que no ens atrevim a guanyar el futur. És un projecte que, per exemple, l’actual alcalde de Granollers no sembla que s’hagi d’atrevir a liderar. Amb un govern com el de Granollers, que predica una política inodora, incolora i insípida per no veure perjudicades les seves aspiracions electorals –però perjudicant alhora les oportunitats d’una capital com Granollers–, sembla impensable posar-se en un fregat com el d’encapçalar una estratègia territorial que ens posi al mapa del país. No fos cas que sortíssim perjudicats.

Com que jo no tinc cap alcaldia per perdre –només la puc guanyar, si de cas– i a més m’he compromès a ser-hi durant màxim vuit anys si soc escollit, au, em puc arriscar una mica en temes com aquest. Algú dirà: “A l’altre Vallès hi tenim Terrassa i Sabadell, no podem posar-nos amb dos monstres de 200.000 habitants com aquests.” Bé, depèn de l’ànim amb què hi anem. Potser hauríem de començar a replantejar-nos algunes coses de casa nostra. Primer, que som capital del Vallès Oriental. Comarca de 39 municipis i 400.000 habitants. Això no és poca cosa. Si un municipi és un vot, ja en tenim més que l’altre Vallès.

Segon, com pensem en Granollers? Ara mateix, les ciutats competim entre nosaltres bàsicament per veure incrementada la nostra base impositiva. Per cobrar més impostos, vaja. Si una empresa pot venir a Granollers en lloc d’anar a les Franqueses, més en recaptarem nosaltres. I així ens anem fent la punyeta. I si passéssim de competir a cooperar entre ciutats? Podem començar per l’entorn immediat de Granollers, i col·laborar amb Canovelles, les Franqueses, la Roca, Montmeló. Podríem compartir estratègia en alguns aspectes –habitatge, per exemple– i fins i tot alguns serveis. I ser molt més eficients. I començar a entendre’ns com una conurbació de més de 100.000 habitants. Què? Ara ja no som tan petits, oi?

Aquestes eleccions municipals també van d’això. Quan parlem de capitalitat, parlem d’això. Quan parlem de país, parlem d’això. D’organitzar-nos territorialment. Potser ni tan sols cal crear noves administracions. Es tracta de cooperar i fer xarxa de ciutats. D’identificar fortaleses i oportunitats comunes. Podríem tenir un millor transport públic entre els Vallès sense haver de passar per Barcelona. Podríem atraure inversions i empreses d’alt valor afegit en un territori industrial millor connectat amb Europa i l’Estat espanyol, i a tocar d’un port clau del Mediterrani. Podríem reobrir debats com el del mapa universitari de Catalunya, i que Granollers hi pugui tornar a optar. Però ens tocarà liderar, arremangar-nos i arriscar. Servidor està disposat a fer-ho. He llegit el gran Eugeni Xammar. Us el recomano. Entre altres coses, deia que “de Vallès només n’hi ha un i la seva capital és Granollers”.