Imma Font: “Mai no es va plantejar que jo no fos l’alcaldessa”

Pol Hermoso/Pol Purgimon L’alcaldessa de Campins, Imma Font (ERC), va ser reelegida en un ple extraordinari dimarts 17 de juny després que Andreu Tohà (Junts) renunciés als dos anys d’alcaldia que li corresponien segons el pacte de govern. Font explica com s’ha viscut el relleu intern, el funcionament del pacte amb Junts i els principals reptes del municipi. Com li van comunicar la renúncia per part de Junts? Vam fer un pacte per a tot el mandat i una de les coses que preveia era que a la meitat hi hauria un relleu: jo seria alcaldessa els dos primers anys i l’Andreu Tohà els altres dos. Ens havíem fixat el 17 de juny per fer el canvi, però dies abans ell em va comunicar que no agafaria l’alcaldia perquè li havien detectat un problema de salut. Des d’aquell moment, com va actuar? Vaig trucar a la secretària de seguida perquè, si jo no hagués renunciat abans, no s’hauria activat cap ple ni passava res. Però com que ja havia renunciat, s’havia de fer un ple per a la meva reelecció. En algun moment es va valorar que no fos vostè? No, no es va plantejar mai. Em van tornar a elegir a mi i no hi havia cap altra candidatura. Als municipis petits costa molt trobar persones disposades a assumir aquests càrrecs. Abans s’havia plantejat dimitir de regidora? No. Quan em vaig presentar el 2023 ho vaig fer amb la voluntat de completar els quatre anys. Quan va quedar clar que l’Andreu no podria assumir l’alcaldia, tot l’equip de govern va donar suport perquè continués jo. Com valora la relació amb Junts? Bé. Hem treballat el que teníem previst, amb reunions regulars i fent el seguiment del pacte. Evidentment, sempre hi ha coses que es podrien millorar, però ens uneix el treball pel poble, el creure en el país i en la independència. El context de tensió entre ERC i Junts en l’àmbit nacional ha afectat el pacte a Campins? Quan vam fer el pacte, Junts acabava de sortir del govern de la Generalitat, i tot i que ells van marxar, molta gent va culpar ERC. Això ens va afectar, perquè en pobles com el nostre, moltes vegades es vota més la persona que el partit. Hi va haver gent que em va dir “Jo et votaria a tu, però no vull votar ERC”. Això va provocar més vots nuls o abstencions que en altres eleccions. Hi ha hagut xocs de prioritats amb Junts? Nosaltres vam posar sobre la taula unes 30 o 40 propostes, algunes de més concretes i altres de més ambicioses. Un tema clau és el de l’aigua. Tenim una bassa que sembla desaprofitada, però no es pot fer servir perquè fa anys es van detectar algues i vegetació que no es podien eliminar amb productes. I no es podria fer una connexió directa? Sí, però és complicat. L’ACA ens diu que abans s’ha de legalitzar la resclosa. I això implica aportar tota la documentació del moment en què es va construir, els projectes, acords amb veïns, etc. I clar, estem parlant d’una època en què les coses no es feien com ara. Tot això està en tràmit, però és lent. La idea és fer un bypass perquè l’aigua vagi directa a uns dipòsits, on la puguem potabilitzar i incorporar-la a la xarxa. Quins altres projectes són importants? Un dels principals és disposar d’un espai cobert perquè la gent es pugui reunir i fer activitats sense dependre del temps. Hi havia el projecte d’una pista coberta on actualment hi ha un aparcament, i és un projecte que continua viu, però aturat. Per què està aturat? Perquè les licitacions han quedat desertes o s’han retirat per l’encariment de materials arran de la guerra d’Ucraïna. Ara es vol fer amb materials més senzills, però mantenint la qualitat. El projecte està fet, s’hi han fet modificacions sobre accessos i aparcaments, i ara només falta aconseguir el finançament necessari. De quants diners estem parlant? El cost total és d’uns 500.000 o 600.000 euros. Què passarà amb l’aparcament que hi ha ara? Inicialment s’havia pensat convertir la pista en pàrquing, però ara es treballa per habilitar altres espais i mantenir la pista com a espai esportiu i social. Quins serveis hi ha actualment al poble? Tenim l’escola, alguns restaurants de qualitat i una associació que gestiona el bar del centre, però ens falta un espai de trobada més habitual, com un cafè obert cada dia. I el bar del centre no compleix aquest últim punt? Quin model té? És gestionat per una associació sense ànim de lucre. L’Ajuntament hi aporta una subvenció parcial, però no pot cobrir salaris ni totes les despeses, ja que és considerat activitat econòmica. En quin punt està la gestió de les escombraries? Amb els municipis veïns de Montseny i Fogars vam fer un estudi per trobar el millor sistema, i es va concloure que havia de ser el porta a porta combinat amb contenidors tancats, però la proposta del Consorci de Residus és tenir aquests contenidors tancats. Què es busca amb aquest nou sistema? Millorar la recollida selectiva i reduir la fracció resta. Hi ha problemes amb abocaments de fora del municipi? Sí, hi ha turisme d’escombraries. A vegades es veu gent de fora descarregant residus. No es pot controlar amb càmeres? No ens deixen posar càmeres de vigilància, però volem instal·lar lectors de matrícules a les entrades del poble per detectar possibles infractors i poder denunciar-ho als Mossos. Parlem de l’escola de Campins, l’Alzinar. Quines necessitats té? L’escola és de la Generalitat, i a més l’edifici encara no és de l’Ajuntament perquè no fa 30 anys que es va construir. Això implica que, per exemple, el manteniment, que en altres municipis recau totalment en l’Ajuntament, aquí no queda del tot clar què ens toca a nosaltres i què a la Generalitat. Llavors quin paper hi tenen? L’escola tendeix a demanar coses a l’Ajuntament i hem actuat d’intermediaris, però no sempre és fàcil. Una cosa que sí que vam aconseguir és crear una aula nova per a nens d’1 i 2 anys. És una aula que permet la normativa d’escoles rurals i que forma part de l’escola. Hi veieu gaires problemes? Des de l’any passat tenim un problema de places. Resulta que el Departament només ofereix places en funció dels nens empadronats al municipi. Per tant, com que som un poble petit, l’oferta és limitada i això fa que famílies de Sant Celoni o Palautordera, que volen venir a la nostra escola, no puguin fer-ho. I això és un risc per a l’escola? Sí, perquè les famílies de Campins poden portar els fills a escoles privades de fora sense cap filtre. Això fa que ens trobem en una situació estranya: tenim aules que no s’acaben d’omplir i famílies que volen venir no poden. La nostra escola agrada, té un projecte molt lligat a l’entorn natural, molt arrelat al poble, amb molta relació amb les famílies. Una última pregunta. Es tornarà a presentar a les properes eleccions? Ara mateix no ho puc dir.

Imma Font: “Mai no es va plantejar que jo no fos l’alcaldessa”

Junts denuncia la “manca de capacitat de gestió dels conflictes” del govern del PSC a Granollers

Granollers destinarà 1,8 milions als pressupostos participatius

El pressupost de Llinars pel 2026 serà un 7% inferior i està marcat pel Pla Econòmic Financer

Sant Celoni penja la bandera espanyola per odre de l’Estat

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Condemna a una residència de Granollers per la mort d’un home 19 dies després d’ingressar-hi

Els Mossos detenen tres dones per furtar 500 euros en pernil envasat en un supermercat de Granollers

Mor Lluís Álvarez, professor d'educació física a l'Escola Pia de Caldes durant 30 anys

Els Mossos investiguen un robatori amb intimidació en un establiment de l'Ametlla

Mor la passatgera davantera d'un turisme en un xoc a l'AP-7 a Sant Celoni

Un habitatge de Sant Esteve ha estat escollit entre els 50 millors del món fets amb maons

Dos ferits lleus i circulació interrompuda a l'R2, l'R2 nord, l'R8 i l'R11 per una incidència a la catenària a Montmeló

Tres detinguts a Sant Antoni per un robatori amb força en un domicili

El tercer millor panettone de xocolata de l'Estat, a Sant Esteve de Palautordera

Nacho Simón deixarà divendres l’alcaldia de Lliçà d’Amunt