Jan Santaló: “El porta a porta no és el sistema que l’Ametlla mereix ni necessita”

Jan Santaló, d’Ametlla’t, és el nou alcalde de l’Ametlla. El partit polític local va aconseguir la victòria en les eleccions del maig amb 6 dels 13 regidors. Governen en solitari i en minoria en un ple on només hi ha dues forces polítiques més: Junts i ERC. Els republicans havien estat socis d’Ametlla’t en l’anterior mandat, en què Santaló va ser regidor d’Hisenda i Seguretat Ciutadana. S’esperaven la victòria? Portàvem un any de feina molt important i vam veure que les coses pintaven molt bé i érem molt optimistes. No ens esperàvem que la victòria fos tant pronunciada en nombre de regidors. Per què creu que la gent va premiar Ametlla’t i va penalitzar ERC quan tots dos eren al govern? No crec que la gent fes una distinció en la crítica a l’antic govern. Crec que es van fixar en un programa molt treballat i basat en el poble. La gent no va decidir el seu vot per cares o partits, va votar projectes. I vam fer una feina molt important a l’hora de treballar el projecte i anar casa per casa a explicar-lo. Les urnes han deixat un ple amb només tres grups. Els va sorprendre? Ningú va preveure que de vuit grups en quedarien tres. Com ho explica? La gent va votar l’opció que creia més guanyadora. L’actual és un ple menys plural? Ens sap greu que algunes candidatures hagin quedat fora perquè representaven una part important del poble. L'alcalde de l'Ametlla, Jan Santaló, durant l'entrevista amb EL 9 NOU a l'Ajuntament / Toni Torrillas A vostès, amb sis regidors, els hauria anat millor que hagués entrat un grup petit per poder-hi pactar i tenir majoria absoluta al ple? Hauria estat més còmode però no tinc clar que hagués estat millor per al poble. Ara, amb un govern en minoria, hem començat a fer coses que no s’havien fet mai: parlar i negociar entre tots els grups. No oblidem que vam guanyar però que no tenim majoria. A l’hora de fer acords, tenen alguna preferència? Cap mena predilecció. Plantegem els punts i reunim a tots dos grups. Sabem que amb alguns temes estarem més a prop d’un i amb d’altres, de l’altre. Però l’enorme majoria són qüestions urgents i que el poble necessita i, per tant, és molt fàcil que ens posem d’acord. Parlo d’arreglar els carrers, reduir la petjada ecològica, consolidar el model de poble, la gestió dels residus… Si ens deixem de partidismes ens interessen a tots tres. Què va fallar amb la proposta de pacte amb un únic regidor dels grups de l’oposició que van fer? La nostra proposta buscava defensar molt bé allò que havia votat la gent. Sembla que en les negociacions puguem decidir coses que la gent no ha dit a les urnes. Enteníem que la gent volia un govern transversal i de poble. Però ens trobem uns grups que defensen el seu partit polític. I ho hem d’entendre. Potser vam demostrar ser una mica principiants. Es veu governant en minoria fins a final de mandat? Sempre es pot parlar però ens semblava que fer un govern de nou o deu regidors era la suma de regidors de partits però no s’ajustava a allò que volia la gent. Han creat el Consell de Consens per facilitar el debat i els acords amb l’oposició. Ja s’han reunit? La primera reunió serà al setembre però ja ens hem trobat sense que sigui una sessió oficial. Crec que en un mes ens hem reunit més cops amb l’oposició fora dels òrgans col·legiats que en tot el mandat anterior. I crec que és molt bo. Cal dialogar i negociar. Cap dels tres grups ens podem permetre altra cosa. I això serà bo segur. Arribaran a temps amb la reforma de la Sala Municipal per no perdre els fons Next Generation rebuts? Vam aprovar el projecte modificat tres dies abans d’un dels límits. Ja hem adjudicat l’obra i els treballs començaran al setembre i acabaran l’octubre de 2024, a temps. Han anat ràpid… Si es vol, es pot. I és la licitació on han participat més empreses dels darrers anys. I els que han guanyat es comprometen a acabar tres mesos abans. També tenen 1,2 milions de finançament europeu per fer 24 habitatges socials a Can Draper. Com està el projecte? Està a punt de començar però, tal com estaven els terminis, no teníem temps de fer una licitació normal. I què han fet? Hem contactat amb diferents fundacions sense ànim de lucre d’habitatge públic. Una ens ha semblat molt interessant per l’experiència que té amb fons Next Generation. I, per tant, procedirem a una adjudicació directa. Tot i que els terminis són molt ajustats, això ens permet guanyar temps que volem aprofitar per a dues coses: explicar bé i donar tot el temps a l’oposició perquè es miri la documentació i convocar els veïns de Can Draper el 7 de setembre per explicar-los el projecte. Per què? Sembla ser que, quan van comprar els pisos, no se’ls va explicar del tot que el terreny que tenen al costat està qualificat per fer-hi habitatges de protecció oficial. A qui han de beneficiar aquests habitatges socials? A gent gran i gent jove i que, malauradament, han vist com pràcticament no hi ha oferta de lloguer aquí. Què més poden fer amb aquest objectiu? Cal estudiar una tipologia d’habitatge al centre que doni resposta a això. Per què una persona de 25 anys no pot viure a l’Ametlla i ha d’anar a la Garriga? Per què quan busques lloguers en un web en trobes un o dos i 40 cases en venda. No ens podem permetre que la gent continuï marxant. I això com ho faran? Amb un barri central on puguem tenir més vida però respectant el caràcter residencial, tranquil i natural dels barris que l’abracen. Aquesta és la nostra idea. Vol dir densificar el centre? Vol dir apostar per un habitatge més adaptat a joves i gent gran. Densificar pot semblar fer grans edificis i parlem de petites intervencions per poder construir el tipus d’habitatge que es necessita. La paraula densificar no ens agrada gaire. Quedarà recollit al POUM? Haurà de preveure que, en alguns casos concrets i quan respongui a l’interès general, es pugui admetre la construcció de pisos que no haurien de ser més de planta baixa i un o dos pisos d’alçada, com ja existeixen. No ens agrada obrir el ventall de possibilitats a aquest tipus d’habitatges perquè això es converteixi en una font d’especulació que vagi en contra de la gent que hi viu. Els nous pisos de Can Draper els veníem per entre 400.000 i 500.000 euros. Això no dona resposta a una demanda del municipi. Parlant de Can Draper, com s’acabaran formant les edificacions que queden pendents de construir-se? Els blocs ja no faran 55 metres de llarg, en faran uns 30. En algun punt, la volumetria també baixa a planta baixa i pis. Es nota una millora, la integració dels edificis amb el municipi és un xic millor. Però també volem ser molt clars: si depengués de nosaltres aquells pisos no s’haurien construït mai. I la parcel·la que queda just a l’entrada del municipi al costat de la rotonda? Ens hem reunit ja amb els propietaris perquè tinguem el temps d’estudiar una volumetria i un ús que casi molt més amb el paisatge. Es podria obrir la porta a altres usos com un supermercat com es va proposar? Obrim la porta a altres usos però no a una gran superfície comercial. En l’anterior mandat, es va presentar un pla de transformació del centre amb pacificacions de carrers que afectava el trànsit i l’aparcament. El faran? La idea és bona i, crec, la compartim tots els ametllatans i ametllatanes: el centre del poble s’ha de reactivar, no activar perquè ja havia tingut molta vida. Cal intervenir en la calçada? Sí. Però primer cal que hi hagi vida i, per tant, cal activitat els locals. I quan arribi el punt que els carrers tinguin molta vida, ens podem plantejar un canvi. La gent ens ho demanarà. No ho imposarem. Faran el centre cívic projectat a la nau Feliubadaló? És un projecte que ens encanta i que ens fem nostre però no ens podem enganyar: costa 1,4 milions. Són els mateixos diners que ens permeten ampliar l’ajuntament i portar-hi les oficines que ara hi ha a Can Muntanyola. No creiem que ampliar l’ajuntament sigui la gran obra d’aquest mandat però veiem que és un pas necessari per continuar creixent en serveis. L'alcalde de l'Ametlla, Jan Santaló, durant l'entrevista amb EL 9 NOU a l'Ajuntament / Toni Torrillas I Can Muntanyola? Es podria destinar a les entitats, ens permetria traslladar l’escola de música al centre… Per fer reviure el centre, cal recuperar Can Muntanyola. I, per això, també pensem obrir aquella zona perquè tingui dinamisme durant el dia. I això ja es pot fer. Renuncien a la reforma de la nau Feliubadaló? No. No vam aconseguir els fons Next Generation però continuarem buscant diners. L’Ajuntament té prou bona salut econòmica per afrontar totes les inversions? És molt millor que la que ens vam trobar fa quatre anys. Però és veritat que l’Ametlla pateix i continuarà patint mentre no s’aconsegueixin incrementar els ingressos. El poble demana créixer en serveis però continua depenent dels ingressos de l’IBI. S’han de començar a ingressar més diners. I això passa per l’activitat econòmica. Com es fa? Fent que els nostres polígons tinguin un reclam més elevat i s’hi desenvolupi més activitat i això generi més llocs de treball i més recursos econòmics per a l’Ajuntament. Si no ho aconseguim, tindrem un pressupost que ens permetrà fer massa poc. Els polígons tenen capacitat per a noves activitats? Sobretot, l’Ametlla Park. Algunes candidatures parlaven d’ampliar polígons i ens va sorprendre. Primer cal omplir els que tenim. I en això estem treballant. L’Ametlla Park té uns accessos i una dimensió que fa que estigui molt adaptat a necessitat industrials de tot tipus. Està en un bon lloc i molt ben connectat. Què faran per vendre’l? Primer, tractar bé les empreses que hi ha. Una de les principals inversions dels darrers anys ha estat l’ampliació d’una empresa que ja era aquí. I, a la vegada, promocionar l’espai. Volem ser molt més proactius. Han dit que no aplicaran la recollida porta a porta. Hem vist que el porta a porta no és el sistema que l’Ametlla mereix ni necessita. Alhora hem constatat que hem de canviar de model perquè no reciclem prou. Hi ha molts carrers on no tenen els diferents contenidors per fer recollida selectiva. Si ara estem en un 40% de recollida selectiva, és perquè la gent no té prou facilitats. Aposten per un model de contenidors tancats. Parlem de casetes de fusta per al reciclatge amb contenidors a dins que agruparan un grup de veïns. Només hi podran accedir ells. Un veí de Can Camp no podrà anar a llençar la brossa a Can Reixac ni podrà venir algú d’un altre poble de fer-ho. Quin calendari tenen? El 2024, parlarem amb les associacions de veïns per dissenyar el projecte i implementar-lo el 2025. Continuen tenint problemes amb el turisme de residus de gent de la Garriga? Encara passa i no sembla que vagi en decreixement. Sí que ens hem posat molt rigorosos a l’hora de sancionar aquells que fan un ús il·lícit dels contenidors del poble o llencen coses on no toca quan se’ls ha enxampat. Han demanat a la nova propietat de l’Hotel del Vallès que neteja els abocaments però l’Ajuntament pot fer alguna cosa per facilitar que aquell edifici torni a tenir activitat? La propietat aposta per una residència per a la tercera edat i ho veiem bé però estudiem la possibilitat de permutar aquell terreny perquè creiem que no és un lloc gaire adequat per fer-hi qualsevol tipus d’equipament. Els accessos són complicats. Tenim uns mesos per estudiar si es podia convertir aquella parcel·la en zona verda i permutar-la per un espai municipal per un equipament d’interès general en un altre punt de l’Ametlla. Ells haurien d’enderrocar l’edifici i adequar el solar. Els ascensors de la passera de la C-17 estan més temps espatllats que funcionant. Hem adjudicat un contracte menor a una empresa per reparar-los. Potser el model d’ascensor no és el més adequat però és cert que rep moltes bretolades. Podem anar reparant però si després se’l van carregant… Estudiem l’opció de tancar-los de 12 de la nit a 6 del matí. Què faran per millorar el manteniment de carrers i solucionar els problemes de pavimentació? Tenim en marxa ja l’etapa 0 del projecte Arreglem els carrers. Hi hem destinat 86.000 euros aquest any i en preveiem uns 200.000 per al 2024 per començar actuacions als punts més intransitables. Per al 2025, plantegem ja obres de pavimentació. A més, estem revisant contractes com el de neteja viària i aplicant sancions si no compleixen. Volem reforçar la neteja de torrents i boscos amb una segona empresa i introduir ramats per mantenir les franges de protecció dels barris. Els han criticat la supressió de la regidoria LGTBI? Potser no vam triar el millor nom amb la regidoria d’Equitat. Volent optimitzar tasques, hem perdut una mica de visibilització i simbologia, que també és molt important. Estem estudiant recuperar el nom. Potser la nostra proposta és poc reivindicativa. Tot i que sempre hem dit que la regidoria d’Equitat vol tenir una línia continuista amb la feina que va fer el regidor Jaume Durall i anar més enllà. L’oposició els demana poder tenir presència al perfil Govern de l’Ametlla que han creat. Què en pensa? La necessitat comunicativa de l’oposició no es desperta fins que veuen el potencial comunicatiu del nou govern. El canal Govern de l’Ametlla no és neutre, és un canal d’uns regidors que expliquen la feina. Se separa del de l’Ajuntament per diferenciar la informació institucional i de servei. Està funcionant molt bé i ha tingut una bona acollida. I, segurament, això els molesta. Si volen poden fer una canal d’oposició. En l’anterior mandat, van posar un nou cap a la Policia Local i van fer inversions de millora de l’equipament. Quin passos tenen pensats per aquests quatre anys? Hi ha feina feta però en queda molta. L’objectiu és consolidar una tendència positiva que comencem a veure: hi ha gent que ja parla bé de la policia del seu poble, els agents gaudeixen treballant, torna a imperar un ambient agradable i molt sa de treball… Això es pot perdre si certes foscors tornen al cos. Per això, cal defensar el model però també ampliar la plantilla. Ja hem convocat tres places d’agent i a la tardor, preveient una jubilació, convocarem una nova plaça de sergent. També els hi hem de donar els recursos tècnics que necessiten. En campanya, li van trencar el vidre del cotxe a Barcelona i li van deixar una nota amenaçadora. Ha sabut qui ho va fer? En aquell xamfrà no hi havia cap càmera i no s’ha pogut identificar de qui era la sang que es va trobar en una carpeta. Hi havia empremtes però de guant. Des que és alcalde ha rebut alguna amenaça? Des que soc alcalde tothom és molt amable.

Jan Santaló: “El porta a porta no és el sistema que l’Ametlla mereix ni necessita”

Mil accions incíviques al mes en el porta a porta de la Garriga

Eduard Vallhonesta, alcalde de Sant Celoni: “A l’Ajuntament, hi havia un desordre molt gran”

Tomeu Aspa: “Posem en qüestió que pugui tornar a obrir una embotelladora”

Dures crítiques de Comuns i Junts al pacte PSC-PP a Lliçà d’Amunt

LA PREGUNTA

Veu bé que els EUA posin aranzels a Mèxic, Canadà i la Xina?

Mor un home de 53 anys a Vilamajor en caure-li al damunt un arbre

Un atropellament mortal a Llinars afecta el servei de Rodalies

Dolços vallesans que triomfen

Retards a l’R2 per la presència d’una persona ferida a les vies prop de Granollers Centre

“El que em va passar va ser aleatori i no té cap sentit que me’n culpi”

El Montnegre i el Corredor s’ha convertit en l’àrea amb més densitat de senglars de Catalunya

[VÍDEO] Un senglar es passeja pel carrer Corró de Granollers

Canvis de propietat a dos dels principals centres logístics del Vallès Oriental

Una ambulància queda atrapada al pont de l’estació de la Garriga

La Papereria Buñuel, de Granollers, tanca després de 62 anys