Joan Mora: “Hem intentat unir els barris i explicar-los que el poble som tots”

Joan Mora (Vallgorguina, 1958) és inspector d’assegurances de professió. El 1999 va entrar de regidor a l’Ajuntament i el 2007 va ser escollit finalment alcalde de Vallgorguina per CiU. El 2011 va renovar el seu mandat i va aconseguir una majoria absoluta que, encara avui, conserva Junts. Malgrat la seva voluntat d’abandonar el càrrec després de vuit anys, va seguir al capdavant de l’Ajuntament vuit anys més. Vol que se’l reconegui com a “pencaire”. Per què no es torna a presentar? Ho deixo perquè crec que ho he de fer. Són molts anys a l’alcaldia. Al principi, havia previst que en fossin vuit; era la quantitat de temps ideal. Aquí al davant [assenyala una cadira del seu despatx de l’Ajuntament] estava assegut el regidor que m’havia de substituir el 2015. Em va dir que no podia perquè havia trobat una bona feina. No vam trobar ningú, perquè no era fàcil. Per això, vaig dir que em quedava quatre anys més. I quatre anys després, va passar el mateix. En tot cas, com valora aquests 16 anys d’alcalde? He passat de tot. Des de fora tot es veu molt fàcil... Les ajudes han estat molt minses des del 2007. Vam començar inaugurant la nova carretera Vella, el primer any. Tot i que no vam fer una inauguració com a tal. Després, al primer mandat, vam fer les obres de la carretera Nova per un valor d’1,2 milions d’euros, que és el projecte emblemàtic més gros que hem fet. Algun projecte més que vulgui destacar? El que més es veu són les obres grans, però també hi ha les petites, que són necessàries. Jo què sé: el bombeig d’un col·lector a la Baronia del Montseny en un cul de sac on s’abocaven aigües fecals a la riera. Però d’una cosa que em sento molt orgullós és del Museu del Bosc i la Pagesia i de la sala d’exposicions. La importància que té és que tot el que hi ha són donacions dels pagesos de Vallgorguina. Ens vam assabentar de la convocatòria per aconseguir un fons europeu 22 dies abans que es tanqués. Ho va fer a corre-cuita, però ho vam aconseguir. I ara, per tancar la seva etapa d’alcalde, el porta a porta. Hem fet el treball de camp i a l’octubre o el novembre ja el tirarem endavant. Encara s’han de fer reunions per conscienciar la gent. La primera opció havia de ser fer el porta a porta al nucli i Can Puigdemir i després obrir el ventall a les tres urbanitzacions restants: Canadà Parc, Baronia i Collsacreu. Però ens van recomanar que, ja que ho fem, sigui a tot el municipi. Tenim 1.600 habitatges. Ara, el cost d’engegar això és important. Però val la pena, oi? És important per al municipi. Ara arribem al 30% i escaig de reciclatge. Jo sempre em comparo, en número d’habitants amb Sant Esteve [de Palautordera], que va passar dels 40% al 80% de reciclatge fent el porta a porta. Hi haurà sempre algun desaprensiu que es resistirà, però ho hem de fer.Com es manté l’equilibri a Vallgorguina amb les urbanitzacions? Són un municipi però sis nuclis diferents, comptant el centre urbà.Canadà Parc i Baronia encara no superen la suma de Can Puigdemir i el nucli. Però a Baronia hi poden viure 300 persones i a Canadà, n’hi ha prop de 800. A nivell de gestió és complicat i és comprensible que de vegades facin vida en altres pobles més propers, com Canadà Parc a Vilalba. Ens agradaria que poguessin venir més al nucli, perquè donarien més vida als comerços. Però comprenc que amb 10 i 15 quilòmetres de distància, sigui difícil. La distància complica la gestió? La distància és un hàndicap, sí. Tenim contacte amb els veïns. Ara estem lluitant perquè a Canadà Parc puguin tenir un espai social digne. Ara tenen la caseta on es fan les eleccions, però estem intentant que el banc, que és el propietari de l’equipament esportiu, ens cedeixi espai per fer una construcció a canvi que en una part s’hi pugui fer habitatge. A Can Puigdemir hem fer la mateixa operació i ja tenim un conveni previ per passar a ser propietaris dels equipaments esportius. Com estan la resta de barris? Estan tots recepcionats, però l’única urbanització que té un dèficit és Collsacreu, perquè totes les parcel·les tenen fossa sèptica. Els ajuntaments no podem donar llicències d’obres –excepte que siguin temes menors– si no es tenen tots els serveis en ordre. La condició perquè en donem és que facin una xarxa de clavegueram. D’altra banda, hi ha barris que encara tenen necessitats; els ocupes els tenim relativament controlats. Hi ha gent que es pensa que ho fem tot pensant en el nucli. En una de les primeres reunions que vaig tenir amb els barris ja vaig explicar que el poble som tots i sempre hem intentat unir tots els barris per fer activitats. De quina manera ha afectat al municipi el nou POUM? Vam aprovar el POUM el 2020; encara és jove. L’havíem començat el 2008, però hi va haver un parèntesi perquè l’equip redactor hi va renunciar. Amb el nou POUM, hem desclassificat Can Pujades, que ha passat de 30 parcel·les a vuit. La Generalitat no vol que creixem en els barris, per això s’ha permès que el creixement es pugui fer al nucli i en dos sectors: Can Palomer i Can Tustet. Això vol dir que hi podria haver un creixement important els propers anys? La voluntat és no créixer massa. Amb totes les parcel·les actuals, em sembla que es podrien arribar a fer 200 habitatges. Potser sí que podríem passar de 4.000 habitants amb els anys. També hem guanyat força habitants de la pandèmia cap aquí. La gent s’enamora de Vallgorguina per l’entorn. Diríeu que heu fet passos per millorar els serveis aquests 16 anys? Vam aconseguir que d’una freqüència d’un autocar al matí i una la tarda, en passéssim a tenir quatre o cinc al matí i dos o tres a la tarda. Ho dúiem al programa del 2007 i vam aconseguir que els ajuntaments de la zona ens poséssim d’acord per mancomunar el servei. Que necessitaríem més freqüència? Sí, però jo comprenc que això tindria un cost alt per la Generalitat. L’UGT els acusa d’haver gravat la via pública sense tenir permís. Què me’n pot dir? Em sap greu que no t’ho pugui aclarir. Això no ho porto jo, ho porta el regidor de Recursos Humans. Com que el jovent ha fet algunes bretolades, és lògic que els controlem una mica més. Alguna vegada havien saltat la tanca on tenim el cotxe dels vigilants i havien trencat els retrovisors. Vam posar una càmera, però no gravava, era dissuasiva. El sindicat també diu que s’han vulnerat els drets dels vigilants. Alguna vegada els donàvem cartells per penjar en plafons d’anuncis o per repartir-los als comerços. Ells consideraven que això no ho havien de fer i el jutge ha dit que no els correspondria. Ara tenim tres vigilants en plantilla i tres d’interins. El van investigar per una llicència d’obres irregular en una empresa serradora. Com està el tema? El 22 de maig hi ha el judici i hauré d’anar a declarar com a testimoni. A l’arquitecte municipal l’acusen d’haver incomplert la normativa, però nosaltres estem convençuts que l’absoldran. El cobert agrícola és legal. Seguirà en política? Ajudaré en tot el que pugui. Estic jubilat des de l’1 de febrer. A l’Ajuntament, tenia dedicació exclusiva i ara cobro de l’Estat. Amb els equips de govern, hem donat exemple de dedicació. Vam posar un sou, perquè va entendre que havíem de donar un tomb a això. M’agradaria que ens veiessin com a un govern que hem treballat en benefici de tots.

Joan Mora: “Hem intentat unir els barris i explicar-los que el poble som tots”

Granollers concedeix la Medalla de la ciutat a Fermí Puig, Francesc Campaña, Mercè Gasch i Frederic Roda i Francina Gómez Ars

La Roca treballarà en la regeneració ambiental de la Bassa dels Ànecs

Cardedeu obre a licitació la construcció de 24 habitatges de lloguer social

Els veïns de Sant Feliu es mostren partidaris de comprar el Casal Cultural Codinenc

LA PREGUNTA

Aquest any participarà del sopar de Nadal d’empresa?

L’històric restaurant Layon, de Granollers, tancarà el 10 de gener

Protecció Civil alerta de la possibilitat de nevades a 400 metres al Vallès Oriental

Mor Isak Andic, fundador de Mango, després de patir un accident de muntanya a Collbató

Busquen un home de 82 anys desaparegut des de diumenge al migdia a Lliçà d’Amunt

Mor a 85 anys la mestra de Palou Lluïsa Salvador

Localitzat en bon estat a Granollers el veí de Lliçà d'Amunt desaparegut

El grup Bon Preu inaugura un Esclat a Canovelles en què ha invertit 16,5 milions

Absolen de culpa un conductor implicat en un accident perquè la velocitat permesa a la C-59 a Sant Feliu és massa alta

Un familiar dels Blancafort posa ordre a un fons documental de l’històric balneari de la Garriga

L'Hospital de Granollers presenta un nou pla estratègic que aposta per la recerca i el desenvolupament sostenible