Josep Maria Jové, número 3 d’ERC, a les eleccions del Parlament. Diputat actual també va ocupar càrrecs al govern de la Generalitat durant el mandat que va acabar amb la celebració del referèndum de l’1-O. Serà jutjat properament per haver organitzat el referèndum.
Com viu la seva situació?
Portem gairebé set anys i és complicat viure el dia a dia amb la repressió. No només a nivell personal, també del teu entorn i la família, sinó també a nivell polític. Continuem defensant el que hem defensat sempre: la via democràtica. I l’objectiu d’aquesta causa general contra l’independentisme és que abandonem. I no ho farem pas. En aquests moments estem a l’espera de començar el judici oral, amb unes peticions de presó per part de fiscalia aberrants, de set anys i mig de presó. Ho afrontem amb l’ànim d’anar al davant del tribunal i posar el sistema judicial i polític espanyol davant del mirall.
Quina valoració fa de la decisió de Pedro Sánchez?
Quan algú pateix la persecució política, mediàtica i econòmica, expressem sempre la nostra solidaritat i, per tant, tenim empatia amb la situació que està vivint el president del govern espanyol, però reclamem que aquesta mateixa empatia i solidaritat també la tinguin ells amb nosaltres i no la van tenir en el seu moment. Podem compartir la situació personal i familiar que està vivint, però anuncia que continua i no proposa absolutament res. Nosaltres tenim l’extrema dreta com a acusació particular en totes les nostres causes. Mai ni fiscalia ni advocacia de l’Estat s’han oposat que Vox en formés part.
Pot passar factura a l’independentisme la divisió que hi ha hagut?
La desunió del conjunt de l’independentisme és evident que genera una certa frustració. Nosaltres apostem sempre per les demandes d’unitat, sempre que aquesta unitat estigui al voltant d’un projecte concret i que no sigui ni el projecte ni l’estratègia d’una persona en particular. Hi ha hagut desacords? Sí, però és evident que hi són perquè hi ha una diferència de projecte de país. No és el mateix projecte, des del punt de vista socioeconòmic, el de Junts i el d’ERC. També hi ha una diferència en les estratègies per aconseguir els objectius. Aquests desacords han existit sempre. Voler fer veure que fins fa un temps hi havia unitat i que ara no n’hi ha té un punt de fal·laç. D’altra banda, qui demana unitat molt sovint demana unitat sempre al voltant del seu lideratge, de la seva estratègia i del seu projecte polític. I això no és unitat, això és submissió. En el moment que ERC passa a liderar la Generalitat, la legitimitat d’aquest lideratge no se’ns reconeix.
En aquesta legislatura, han arribat a acords amb el PSOE. N’estan satisfets?
Satisfets no n’estem mai. Segur que hauríem pogut aconseguir altres coses o les mateixes d’una altra manera. Però sí que estem orgullosos que la nostra via estratègica per avançar cap al procés de llibertat nacional i social del país és la que s’ha imposat. En el moment que vam fer la primera investidura ERC era prescindible i ara ens posem al mig de l’equació i aconseguim que el govern de l’Estat, el PSOE, reconegui que hi ha un conflicte polític entre Catalunya i l’Estat. I en aquesta segona investidura ja no estem sols negociant, perquè Junts ha acceptat la nostra estratègia de negociació.
Ja no parlen d’ampliar la base.
Potser no utilitzem tant un concepte en el qual jo em sento molt còmode. Perquè estem governant pel conjunt de la ciutadania i volem demostrar, que amb un bon govern, un govern republicà, un govern transformador que afronti els problemes de manera valenta, el que estem aconseguint és millorar les condicions de vida, el benestar de la gent, la cohesió social, i que això defensa l’independentisme. Per tant, volem ampliar la base. Convèncer el conjunt de la ciutadania que el millor projecte pel seu benestar material, per la cohesió social, és la independència.
Acceptarien els vots d’Aliança Catalana?
No pactarem mai amb Aliança Catalana ni donaríem suport a un govern que tingués la seva participació o el seu suport. Sortim a guanyar i a mantenir la presidència de la Generalitat. Liderarem un govern que, a la mesa de negociació amb l’Estat, proposi el referèndum com la via per a la resolució del conflicte polític, un finançament singular on Catalunya recapti i gestioni tots els impostos i que defensi la llengua com un dels elements fonamentals per a la cohesió social.
Què en pensen, del quart cinturó?
ERC sempre ha estat en contra del quart cinturó. La mobilitat entre els Vallès ha de ser amb transport públic millorant les carreteres exteriors i amb un orbital ferroviari. Que avui el quart cinturó tingui una oposició de 50 diputats només al Parlament és un problema. Perquè els altres dos grans partits estan a favor del quart cinturó sencer.
I de l’emergència climàtica?
És una realitat i l’hem d’afrontar. I no ens podem escudar amb determinats debats de tirar-nos pedres uns als altres perquè no es facin les coses. La implantació d’energia renovable és una necessitat absoluta i s’ha de fer amb respecte, diàleg i debat amb el territori. No té sentit concentrar determinades grans infraestructures. Hem apostat per la creació d’una empresa pública, que està potenciant que tots els edificis de la Generalitat tinguin plaques solars amb l’objectiu que l’any 2040 sigui autosuficient.
Els pagesos últimament han fet sentir la seva veu.
Estem en una comarca metropolitana i l’espai agrari és importantíssim per a l’equilibri i la sostenibilitat. El sector primari és indispensable per a qualsevol país, no només per a la sobirania alimentària, i per tant sempre estarem al costat del món rural.
Quines serien les claus que proposen en ensenyament i salut.
En aquests moments tenim més mestres i més personal sanitari, també més mossos, que mai a la història. Hem revertit les retallades. El pressupost de la Generalitat que van tombar incloïa molts milions d’euros per consolidar aquesta reversió de retallades i desenvolupar un sistema públic de salut i d’educació que arribés a tothom. Hem fet el primer pas per la gratuïtat de 0 a 3 anys i els pressupostos treballaven per aconseguir la gratuïtat de tot el cicle i la seva universalització. En el cas dels metges, hem arribat a acords amb els dos sistemes de salut que conviuen a Catalunya i s’han renovat els convenis col·lectius.
