Juan Antonio Corchado (Granollers, 1975) és alcalde de les Franqueses des del 17 de juny. És tècnic de laboratori, postgrau en Comunicació i Lideratge Polític i gestor comercial i consultor administratiu de professió.
Afiliat a la JSC des que tenia 15 anys i al PSC des dels 18. Actualment és secretari d’Organització del PSC del Vallès Oriental. Va ser regidor de Granollers del 2007 al 2015 i després, de les Franqueses, del 2015 al 2021. Governa en coalició amb ERC-LFI i amb Sumem per les Franqueses.
Governa amb dos grups que, en el mandat anterior, estaven a l’oposició. Ha costat arribar a un acord?
No. La realitat és que tant el programa de Sumem com el d’ERC-LFI era molt semblant al nostre. Amb matisos, evidentment. El programa ha estat molt fàcil de consensuar. Perquè nosaltres sempre havíem dit que aquest mandat havia de ser el de les persones, amb tot el que representa. De fet, tota la negociació s’ha fet amb molta confiança, des de la proximitat i molt ben treballada.
Però els seus socis de govern tenien profundes diferències en alguns temes, com ara la residència de Bellavista.
Estem en converses amb l’empresa que l’havia de fer i, de moment, ho estem revisant. Qualsevol govern, quan entra, el primer que ha de fer és revisar perquè li toca fer gestió de la realitat que potser desconeixia. De moment tot està en marxa i el que fem és revisar no només aquest tema sinó d’altres. Perquè pensi que… Nosaltres ja ho vam dir quan érem al govern: de la residència, de moment, seguim sense tenir res. Es va col·locar una pedra que, en el fons, no era l’inici de res. Era un moviment de terres per comprovar quin tipus de fonamentació calia.
Però l’adjudicació estava feta i la llavors l’oposició va criticar molt el lloc escollit. Això pot canviar?
Evidentment, necessitem una residència, és obvi, però estem revisant temes com la mobilitat. Temes que són de municipi, més enllà de la construcció.
Els socis de govern també havien mostrat discrepàncies sobre l’ampliació de la residència de Corró d’Avall.
Havien mostrat dubtes concrets. Ara mateix, aquest govern no ha tirat enrere res que estigués en marxa perquè estem fent una revisió d’on som per situar els punts de partida, però no ha tirat enrere res que estigués en marxa.
I es repensaran alguna cosa planificada però no engegada?
No aturarem res, però també és cert que hi ha temes que no portàvem en el nostre programa. Torno a dir que aquest és el mandat de les persones i de grans manteniments dels edificis que ja tenim. Hi ha grans obres que s’han d’analitzar.
Quines?
La nova comissaria és evidentment que s’ha de fer, però altres temes s’han de revisar, perquè també cal veure la situació econòmica de l’Ajuntament.
I el nou pavelló esportiu?
De moment, no és una prioritat. En primer lloc perquè no hi havia diners per fer-lo. Des de l’àrea d’Urbanisme de l’anterior govern s’havien posat a la venda un seguit de parcel·les al sector N perquè es pogués fer. Aquelles parcel·les mai es van vendre. De fet, nosaltres també ens vam preguntar per què calia vendre totes aquelles parcel·les; perquè alguna també podria servir per un equipament que fos municipal. Això de vendre per vendre, vam explicar que tampoc tenia sentit fer-ho sempre de la mateixa forma. Llavors, la comissaria és una prioritat perquè cal fer-la, però el pavelló d’esports és necessari? S’ha d’analitzar. En aquests moments no hi ha diners per fer-lo. No és que ho vulguem aturar, és que no es pot fer. El que no farem serà enganyar la ciutadania.
També es planificava un edifici de serveis municipals al mateix sector de la comissaria. Es farà?
Es va parlar de fer, a la part superior de la comissaria de policia, una zona de serveis socials i fins i tot una futura sala de plens. De tot això no hi ha projecte executiu. S’ha de desenvolupar.
Com està la situació financera municipal?
Estem amb pressupost prorrogat i ja treballem per tenir, al novembre, el pressupost del 2024 i que al gener estigui plenament operatiu perquè ens cal. La situació és complicada. Hem trobat temes que no estaven tancats, d’altres que no estaven tancats com han d’estar… Amb una tensió en l’economia de l’Ajuntament. Per això sempre hem dit que aquest és el moment de les persones, de treballar per estabilitzar aquest ajuntament i no fer grans obres faraòniques que endeutarien molt més l’Ajuntament i acabarien perjudicant la ciutadania.
Continua oberta la venda de les parcel·les del sector N?
No. L’anterior alcalde ja va admetre que es van posar a la venda abans d’hora perquè no es va presentar ningú a l’oferta i no s’han tornat a posar a la venda. La voluntat és revisar si s’han de vendre totes.
La urbanització continua.
Sí, per nosaltres el sector N és un pol important que ha d’atreure economia i llocs de treball. Aquest govern no aturarà res que sigui de l’interès de la ciutadania.
I l’aula de natura del Falgar?
L’Aula de Natura no està en marxa. A l’abril es va posar en marxa un espai molt concret durant un temps concret, que va acabar la primera setmana de juny. Eren uns tallers. Però no hi ha res més. Ara, des de l’àrea de Medi Ambient i la d’Educació treballem perquè sigui un espai on puguem treballar temes sostenibles vinculats a professionals, centres educatius… Estem dissenyant un programa perquè no n’hi havia. Hi havia uns projectes, però no s’havia acabat de posicionar realment cap on es volia anar amb l’aula de natura. Perquè volem que les escoles puguin fer un ús de l’espai a partir del setembre. Escoles o altres professionals del medi ambient.
I la reforma de la plaça de la Malagarba?
Continua tancada i no pot ser que continuï tancada. Estem parlant amb l’Ajuntament de Granollers perquè els veïns de Can Mònic són molt a prop i també fan un ús de la plaça. Nosaltres tenim en ment fer un espai d’ús de la ciutadania, amb un seguit de pistes perquè la gent se la pugui fer seva; que no sigui una plaça tan tancada. En aquest moment hi ha un procés participatiu que s’estava posant en marxa i que l’hem de continuar.
La relació amb Granollers pot millorar pel fet de ser del mateix color polític?
Les relacions amb Granollers sempre han sigut bones. Jo vinc de l’escola Mayoral i amb l’actual alcaldessa hi ha una relació excel·lent i evidentment que poden millorar. Es més, en temes de seguretat estem treballant coses conjuntes. I no només amb Granollers, també amb Canovelles.
Històricament, les Franqueses s’havia queixat del repartiment de la despesa del transport urbà?
És cert que Granollers paga el 70% del cost, però Granollers mai ha imposat res. El problema és que s’haurien de fer moltes més reunions o anar a totes les reunions. El que no es pot fer és no anar a cap reunió i anar a una reunió al final i intentar canviar les coses quan ja se n’ha parlat fa mesos. El que nosaltres volem és ampliar freqüències horàries. Considerem que la Generalitat ha de posar molts més diners dels que posa perquè és un servei que ens obliguen a fer sense prou pressupost. I més tenint en compte que en uns quants anys hem de començar a definir la nova licitació del servei.
Va anunciar el reforç de la policia local i una unitat canina.
La primera prova perquè el gos comenci a habituar-se als carrers es farà a l’agost i al setembre estarà totalment operatiu.
L’anterior alcalde va anunciar una ampliació de la plantilla policial?
L’any que ve veurem un increment de policia, encara no puc dir quants agents, perquè volem posar en marxa la policia de proximitat. De fet, el gos i la patrulla ja forma part de la proximitat igual que és part de la proximitat la policia rural que tenim. Però volem proximitat també dins dels nuclis més poblats.
Mantindran la comissaria de Bellavista? Vostès van ser crítics quan es va posar en marxa.
Sí, perquè consideràvem que el funcionament no era el més idoni. Precisament perquè es treia un agent del carrer i perquè ha passat el que passat; aquest agent ha agafat vacances i no hi ha ningú més que el pugui cobrir. El que no farem serà treure un policia del carrer. L’important de tot això es que no deixem de donar servei a la ciutadania. El que hem fet és vincular-ho tot a la comissaria de Corró d’Avall perquè es puguin continuar posant denúncies; de la mateixa manera que es poden posar als Mossos. I la idea és tornar a obrir-la al setembre. I quan tinguem la policia que hem de tenir volem ampliar el servei i l’horari perquè fins ara només ha estat de 8 del matí a 2 del migdia, de dilluns a divendres. A les tardes tancava i no pot ser perquè els veïns i veïnes que treballen al matí només hi poden anar a la tarda.
En campanya va anunciar un pla contra les ocupacions conflictives.
És un tema sobretot preventiu i quan tinguem la policia de proximitat el podrem posar en marxa perquè la policia estarà en contacte directe amb la ciutadania, també amb els comerciants, i podrà estar atenta a qualsevol cosa d’aquest tipus. I si els veïns saben que tenim una policia de proximitat caminant per diferents zones poden avisar de qualsevol tipus d’actuació d’aquesta índole.
Els preocupa el problema de les ocupacions a Bellavista?
En tenim a molts llocs, no només a Bellavista; també a Corró d’Avall. Ens preocupa i ens ocupa, per això volem posar un pla en aquest sentit.
Però les ocupacions també reflecteixen un problema de manca d’habitatge.
Nosaltres sempre parlem de les ocupacions conflictives il·legals. Les altres les treballem des de Serveis Socials. Però ara, gràcies al govern central que ens atorga la potestat legal de posar multes als grans tenidors que tenen pisos buits, actuarem en contra dels grans tenidors si no posen els seus pisos a lloguer. Estem en contacte amb la Sareb perquè els prop de 80 pisos que té a les Franqueses es destinin, si és possible, a usos socials. Volem fer una borsa de lloguer jove i per a famílies vulnerables.
Al final, Bellavista tindrà caixer automàtic?
Es va fer un nou concurs i ja s’ha signat el contracte. Properament es veuran les obres. Esperem que al setembre o octubre sigui una realitat.
Pensen suprimir del tot el sistema de fotovermell als semàfors de Llerona i Can Mònic?
La nostra intenció és retirar el fotovermell, no les càmeres, perquè van bé per qüestions de seguretat ciutadana.
Però hi ha sectors del municipi, com Llerona, que demanen la pacificació del trànsit.
Sí, estem a favor de fer aquestes pacificacions i després, retirar el fotovermell.
Vostè governa amb la presidenta de la Plataforma Antimultes (PAM)…
Ara, oficialment ja no ho és. Però nosaltres ja vam dir-ho a l’anterior mandat, que en volíem una retirada progressiva i és el que es va començar a fer a la carretera de Cànoves.
Mantindran els plans de reforma de la travessia urbana de Corró d’Amunt?
Nosaltres, amb el que els veïns consensuen i estan d’acord, no tenim cap mena de problema. A més, ho portàvem al nostre programa.
I el pla de carrils bici?
És un tema que també portem al programa i tothom ho porta. Sí que és cert que la BV-5151, la que va a Marata i Corró d’Amunt, es va fer vinculat amb la Diputació i s’ha de veure si el que la Diputació volia és el que vol l’Ajuntament i els veïns. Volem un carril bici, però potser més adequat al territori.
Què vol dir “més adequat”?
Que potser no cal agafar una amplada tan gran. Potser un carril més petit, de terra, potser amb menys il·luminació i només en punts concrets, com algun encreuament, però el que hem de preservar és l’entorn.
Va anunciar la gratuïtat de serveis com les escoles bressol, teleassistència, fisioteràpia i podologia, targetes de transport urbà per als més grans de 65, subvencions per al canvi d’electrodomèstics…Ho podrà fer?
Hem dit que és el mandat de les persones. Prefereixo gastar-me sis milions en persones que no en grans obres.
I com ho finançarà?
Tenim quatre anys, no s’ha de finançar tot en un…
El projecte de complex de natació sincronitzada del sector N avança?
No ens hem pogut reunir amb els promotors encara. Sabem que estan buscant finançament. Suposo que també estaven esperant que el sector N avancés. Ara ja sabem que avança. I en aquest tema hi ha un conveni i van guanyar també un concurs que els adjudicava aquest espai per poder fer-lo. Nosaltres no ho veiem malament però hem de veure si es pot fer o no.
Els grups que ara estan al govern i que estaven a l’oposició també van denunciar reiteradament els sorolls i la contaminació provocada per alguna empresa.
Nosaltres vam ser part de la taula del soroll i la contaminació. I tots els socis de govern portàvem al programa posar una estació pròpia de mesura que controlarà la qualitat de l’aire i el soroll al polígon. Però pensi que el problema de la contaminació no deixa d’estar vinculat a altres localitats, com Granollers o la Garriga, perquè el vent bufa en totes direccions. Però, tenint en compte que són empreses que són en el nostre polígon, hi hem de posar mesures.
Pensen implantar algun sistema alternatiu de recollida de residus?
Els contenidors intel·ligents, al final els haurem de posar perquè la Unió Europea ens obliga a tots a partir del 2025. Nosaltres tenim una subvenció per estudiar i posar en marxa els contenidors intel·ligents que hem pogut visitar a Montmeló i sabem que funcionen molt bé. Però també és cert que tenim espais a Llerona, Marata o Corró d’Amunt on també ens agradaria estudiar una possible prova pilot de recollida porta a porta.
El projecte del quart cinturó ha tornat a estar d’actualitat.
Sempre ens hem definit en contra del quart cinturó.
Però el seu partit hi està a favor.
Però jo treballo pel meu poble i aquest govern també. Estic disposat a fer el que calgui i seré el primer a posar-me al davant de qualsevol manifestació.
Una de les seves propostes del programa electoral era fer un parc infantil amb aigua. Convé en temps de sequera?
És un parc infantil normal que en moments puntuals pot ser amb aigua. Però hem de pensar que també ens pot servir com a refugi climàtic.
Continuaran sent membres de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI)?
Per descomptat.
Però vostès no són independentistes.
Però som democràtics. Aquest ajuntament continua estant a l’AMI, a l’Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya.
Per què han fet un organigrama en cinc àrees?
És un organigrama totalment transversal, amb plena confiança, amb seguiment de tots els regidors i regidores… Estem treballant d’una forma completament diferent al que es feia abans.
Va ser vuit anys regidor a Granollers. Quin aprenentatge va adquirir allà?
El que a mi em defineix és que el meu despatx sempre serà al carrer, com diu l’Anna Maria Palé. Hi ha dues maneres de fer política, la burocràtica o la que és al costat de les persones. I aquesta és la nostra, proximitat absoluta per conèixer els problemes dels nostres veïns i veïnes. De Granollers m’emporto l’aprenentatge de fer política amb majúscules, pensant en les persones i treballant amb les persones, al seu costat, ni davant ni darrere. I és el que penso fer. Vaig tenir la millor escola: l’escola Mayoral.
