Al llarg dels anys, l’independentisme revolucionari d’esquerres, l’anomenada Esquerra Independentista (EI) –o l’independentisme a l’esquerra de ERC–, ha generat casals, entitats i partits polítics. Al Vallès Oriental, ha estat prolífic, i més especialment “dinàmic” al Baix Montseny i Cardedeu, tal com va explicar dijous el professor de Llengua i Literatura i Ciències Socials Roger Prims, de la Garriga.
La seva proximitat al moviment va dur el Centre d’Estudis de Granollers a encarregar-li la ponència, d’unes 40 pàgines, que va presentar dijous a la sala d’actes del Museu i que quedarà penjada per escrit a internet properament.
El treball es diu Vint anys d’independentisme revolucionari al Vallès Oriental (1992-2012) i repassa la història d’aquest moviment a la comarca des de l’anomenada Operació Garzón, que es va saldar amb detencions a persones per presumpta pertinença a Terra Lliure, a la gran expansió de l’independentisme a partir de la manifestació de l’ANC l’11 de setembre del 2012.
“Aquests 20 anys són anys d’un canvi de cicle en què es parteix d’un moment molt baix i s’arriba a la normalització i un cert inici d’institucionalització de l’EI a nivell comarcal. És una trajectòria que no és especialment diferent a nivell nacional”, va explicar Prims.
Al Vallès Oriental, com també a la resta de Catalunya, el moviment ha generat una gran “constel·lació de noms en constant moviment”, entre casals, entitats, partits i col·lectius, confluències i escissions. “Es va passar de nuclis molt deslocalitzats i iniciatives comarcals als anys 90, a uns anys 2000 on cada poble tenia la capacitat de tenir el seu nucli, segurament més gran que els col·lectius comarcals que hi havia hagut abans”, va explicar Prims.
L’arrencada del moviment als anys 90 arribava en hores baixes després de al “ràtzia repressiva” de l’Operació Garzón. L’independentisme revolucionari d’aquell moment es va concentrar, sobretot, a Cardedeu: primer, amb els Maulets i després amb el naixement de la Plataforma per la Unitat d’Acció (PUA), que també va tenir militants a Figaró, Sant Celoni o Granollers.
“Els concerts i assemblees de Maulets que es feien a Vila Paquita tenien una vintena llarga de militants que hi assistien”, diu Prims. Més tard, el nucli va entrar en crisi per tensions internes i la PUA, que aplegava sobretot moviments contestataris, es va desplegar pel Vallès Oriental. En aquells anys l’independentisme de l’EI va sumar-se a les mobilitzacions del moment, com ara la del quart cinturó.
L’expansió de l’independentisme
A principis dels 2000 la PUA es va dissoldre i de les seves cendres va néixer l’organització Endavant, encara amb nucli a la comarca. Van ser anys de molta expansió d’entitats independentistes d’esquerres. “Es va anar normalitzant la presència de l’independentisme al carrer i l’independentisme revolucionari va beure d’això.” Va ser en aquest moment, en què van començar a aparèixer moltes assemblees locals, amb focus importants a Cardedeu i al Baix Montseny.
A Sant Celoni, on hi havia un radi d’acció diferent, per la seva proximitat amb la Selva, hi va néixer el Casal Quico Sabaté. A Caldes, que es trobava en un altre radi d’acció, entre Granollers i Sabadell, s’hi va crear l’Ateneu Molí d’en Ral. “Cada poble va bastir el seu propi espai i, fins i tot, l’Accent, la revista de l’EI, va tenir un suplement del Vallès Oriental i el Baix Montseny”, explica Prims.
