La meitat dels ajuntaments del Vallès Oriental no tenen un secretari fix i han de cobrir les plaça de manera provisional amb personal interí de la Generalitat, funcionaris d’altres àrees del consistori o a través de secretaris que ja tenen plaça a altres poblacions. Segons dades del Departament de Presidència, 19 dels 38 municipis que té el Vallès Oriental es troben actualment amb alguna d’aquestes situacions (vegeu la taula de dalt).
Són els casos de Mollet, Sant Celoni, Llinars, l’Ametlla, la Roca, Parets o Lliçà d’Amunt, on els secretaris normalment estan nomenats per comissió de serveis o recauen en personal accidental que ja forma part de la plantilla dels ajuntaments. Els casos més crítics són els dels pobles petits, on cobrir la plaça de secretari-interventor (que és la figura integrada que existeix als municipis de menys de 5.000 habitants) s’està convertint, cada vegada més, en tota una odissea.
Justament, aquesta setmana en farà dues que Santa Maria de Martorelles i Vilalba van perdre el secretari. Va ser gairebé alhora. En tots dos casos la plaça de secretari-interventor estava coberta de manera provisional. A Vilalba, el lloc el cobria una persona designada per la Generalitat que ja havia arribat al màxim de tres anys d’estada al consistori, tal com marca la llei per a un interí.
A Santa Maria de Martorelles, tenien de secretari-interventor el mateix que té plaça a Santa Maria de Palautordera. “Acumulava hores aquí un dia a la setmana, però l’ajudant que tenia a l’altre municipi va plegar i ara ha hagut de tornar allà perquè si no això li suposava una sobrecàrrega de feina”, explica l’alcalde de Santa Maria de Martorelles, Joan Marc Flores.
“Està tot aturat”
L’Ajuntament ha hagut de fer el que ell anomena un “pedaç” per tal de cobrir la plaça, perquè no tenir secretari-interventor significaria la paralització del consistori. Els secretaris són els que signen les convocatòries dels plens, els permisos d’obres o les nòmines dels treballadors municipals; els interventors, els que donen el vistiplau als moviments econòmics de l’Ajuntament. El pedaç que farà Santa Maria serà el mateix que han fet altres pobles: nomenar una funcionària de l’Ajuntament per fer de secretària accidental. “Tot i així volem explorar amb Vilalba una agrupació entre els dos municipis perquè puguem compartir secretari-interventor”, diu Flores. És una fórmula que ja fa 25 anys que existeix entre Montseny i Fogars i que és molt habitual en pobles petits dels Pirineus.
Abans que marxés la secretària-interventora, Vilalba va haver de deixar tota la feina lligada perquè no comprometés el dia a dia del consistori mentre ningú cobrís la vacant. “Ara està tot aturat”, diu l’alcalde, Joan Pons. Abans de marxar la secretària-interventora van avançar pagaments i es van deixar signades les nòmines dels treballadors municipals. Mentre duri aquesta situació, l’activitat municipal es limitarà exclusivament a les actuacions urgents i inajornables. Per cobrir la vacant, el consistori està lligat de mans i peus, perquè no té personal funcionari propi per habilitar accidentalment al lloc de secretari-interventor, tal com ha fet Santa Maria de Martorelles. Vilalba va obrir concurs per nomenar algú en comissió de serveis, sense èxit, i ara n’obrirà un altre per intentar cobrir la vacant amb un interí.
“És un tema endèmic a tots els pobles petits.”
Fa temps que tant Vilalba com Santa Maria s’han reunit per parlar d’aquesta situació que es cronifica. També amb Campins, on tenen una funcionària administrativa que s’ha posat provisionalment al lloc de secretari-interventor. “El problema és que no té llicenciatura de Dret i per tant no està formada per algunes coses que fan els sercretaris-interventors. Moltes coses les hem de consultar a la Diputació”, diu l’alcaldessa de Campins, Imma Font.
L’Ajuntament d’aquest poble del Montseny ho va intentar de totes les maneres per cobrir la plaça, que tenia de manera fixa a través d’una funcionària habilitada per l’Estat. “Va guanyar la plaça en un municipi més gran on tenia més jornada i li pagaven més”, explica Font. Es tracta d’una situació molt habitual en municipis petits. “És un tema endèmic de tots els pobles petits. Hi ha més pobles que secretaris habilitats i van allà on els poden pagar més. Al final, nosaltres ens convertim en escoles, perquè venen aquí i, com que som petits, aprenen a fer de tot”, diu Flores.
