Les àvies i avis de Mollet es manifestaran cada dia per la llibertat dels presos

El grup d’àvies i avis que es manifesten davant de l’Ajuntament de Mollet, amb mocadors grocs per demanar l’alliberament dels presos polítics han decidit mantenir l’acció tots els dies d’aquesta setmana. S’inspiren en l’acció de les mares i àvies de la Plaza de Mayo, a l’Argentina. En la concentració de dijous passat, van llegir una carta d’una de les impulsores de la mobilització, una àvia de 86 anys, Margarita Canadell, veïna de Mataró.

“Soc una àvia de 86 anys. Mai m’havia interessat gaire la política, però davant de tot el que està passant a casa nostra, m’he convençut que n’he de prendre part, per això miro tota la informació i els debats que puc. Els últims esdeveniments m’han colpit molt. Jo era una persona, com moltes, orgullosa de la meva terra i de la meva parla i estic, més que trista, indignada de com estan avui les coses. Un dia vaig dir a les meves filles: ‘Sabeu què? Penso que els avis i àvies tenim molt temps i podríem fer com les àvies de la Plaza de Mayo de l’Argentina, trobar-nos un dia a la setmana davant l’Ajuntament per manifestar-nos i compartir el que sentim”.
La iniciativa es fa a Mollet i la voluntat és que s’estengui a altres ciutats. De moment, ja es fa a Reus i s’està plantejant a Mataró. El grup de Mollet va decidir, divendres, repetir l’acció tots els dies a les 12 del migdia.

“Esperem que això passi i tinguem un país lliure, democràtic i independent. No és res contra la gent que se sent espanyola, que hi té tot el dret. No estem enfadats amb els nostres veïns que són unionistes, sinó amb el govern”, diu Montserrat Tapia, filla de Margarita Canadell.

Montserrat Tapia diu que s’ha inspirat en les àvies de la Plaza de Mayo, però salvant les distàncies. “No és el mateix reclamar per persones desaparegudes”.
“Hi ha coses que no puc entendre perquè son injustes. Sento una gran tristesa i indignació quan penso en els meus nets, en tinc cinc, i el meu besnet, de dos anys, no veig clar quin futur els deixarem. Vull per a ells el millor, que puguin viure en un país on la democràcia i la llibertat siguin els seus ideals. I no sento rancúnia cap a Espanya, al contrari, però sí pels seus governants, conclou la carta de la Margarita Canadell.