Meritxell Budó torna a ser alcaldessa de la Garriga després de passar pel govern de la Generalitat. Junts va guanyar les darreres eleccions municipals al poble i ha format govern amb els dos regidors del PSC, que li ha donat la majoria al plenari.
Diuen que les segones parts mai no són bones.
Hi ha hagut un parèntesi, però, ara hi ha un equip nou i renovat majoritàriament i, per tant, també hi ha noves idees. Així que ben al contrari, crec que aquest cop amb l’experiència i el bagatge que he adquirit encara puc fer una millor feina al poble. Segueixo amb la mateixa il·lusió del primer dia.
Tornar a l’alcaldia després de ser consellera no és tornar enrere?
Això per qui consideri que fer d’alcalde del seu poble és rebaixar-se. Per mi, és tot el contrari. De fet, és un honor i estic molt contenta de tornar a ser aquí. En una situació d’excepcionalitat política, em van demanar que fes de consellera del govern i per aquesta raó vaig deixar l’alcaldia del poble i el meu càrrec a la Diputació. Va ser una gran experiència i una oportunitat que molt poques persones tenen i si ara, d’alguna manera, puc tornar aquesta oportunitat d’aprenentatge al meu poble, doncs no és un pas enrere, és un pas endavant.
El bagatge adquirit a la Generalitat li servirà a l’alcaldia?
La perspectiva que et dona el govern del teu país i ser un membre destacat del govern em va permetre llegir el país més enllà de la Garriga. A més, la conselleria de la Presidència també portava tota la relació amb el món local i, per tant, aquesta relació amb el món local no l’he perduda mai, sinó que hi he aprofundit des d’altres perspectives. Ara tinc més coneixements sobre a quines portes cal picar o, fins i tot, on es poden trobar recursos per al municipi. I tota aquesta gestió que potser a la Garriga els últims anys ha faltat, ara la podré aplicar jo.
El seu pas per la Generalitat va coincidir amb un moment difícil. Com ho va viure?
Va ser un període molt convuls: el judici, les sentències, les nits a la plaça d’Urquinaona… No hi ha dubte que va ser una experiència potent. A més, com a consellera i portaveu del govern, jo havia de donar la cara, i quan es tracta d’un govern que no és monocolor, donar la cara encara és més difícil. S’ha d’intentar trobar l’equilibri perquè tothom senti que ets la seva veu i, sovint, això en governs de coalició no és fàcil.
I la pandèmia…
Doncs la veritat és que haver estudiat Farmàcia em va ajudar molt a fer front a la pandèmia. El fet d’haver estudiat salut pública a la carrera i saber què és una pandèmia i conèixer les coses bàsiques em va ser molt útil. A la fi, és una formació sanitària que tens i t’ajuda a gestionar la situació. Tot i que ser política m’encanta, el temps que he estat en la indústria farmacèutica també l’he gaudit molt. Soc farmacèutica de professió i política de vocació.
Es va quedar a un regidor de la majoria. S’esperava aquests resultats?
Tenia la percepció que guanyaria perquè des de feia molts mesos vaig començar a anar per les cases picant a porta freda per explicar que em tornava a presentar. L’objectiu era que la gent em digués com veien el nostre poble i recollir tot allò que em comentessin en el nostre programa electoral. Per tant, quan parles amb tantes persones, copses una mica el pols de la ciutat i veus una miqueta per on aniran els trets. Per tot el que em deia la gent, vaig intuir que podíem guanyar les eleccions municipals. Això sí, mai he posat xifres sobre la taula perquè, malgrat que pensava que sí que podríem guanyar, el que no tenia tan clar era si podríem governar o si hi hauria una sèrie de pactes postelectorals que farien que qui guanyés les eleccions no governés.
Va ser complex trobar un soci de govern?
Amb el PSC hi ha hagut una bona entesa. Des del primer moment vam entendre que, tot i que nacionalment estem a les antípodes en molts posicionaments, calia posar sobre la taula el programa per governar a la Garriga. Per això, vam creure que podíem construir un projecte sòlid en què ens sentíssim còmodes totes dues formacions polítiques i assolir tots els reptes que el municipi necessita. En Carlos i l’Àlex, del PSC, són dues persones que fa molt de temps que treballen per la Garriga i podrem fer una molt bona feina.
Alguns l’acusaran d’estar governant amb els del 155.
Jo estic governant per la Garriga i penso que al municipi calia un govern sòlid i estable i més amb tots els reptes que tenim al davant. El pacte amb el PSC és pel poble. A partir d’aquí, el plenari de la Garriga continua tenint una majoria independentista i, si cal aquest posicionament o fer algun tipus d’acció de país, que jo crec que ens pertocarà fer als ajuntaments, doncs aquí parlarà la democràcia i, per tant, les majories del plenari.
Va explorar altres possibilitats que no fossin el PSC?
A nosaltres ens tocava liderar les trobades amb totes les formacions polítiques. La CUP, des del minut zero, ens va comunicar que no comptéssim amb ells. No obstant això, sí que ens van dir que aniríem treballant plegats i buscant, si és possible, consensos al llarg del mandat. Pel que fa a ERC, també vam explorar aquesta via, però ells van traslladar-nos que creien que no havien d’estar al govern, que les urnes han parlat de forma molt clara i que, per tant, en aquest mandat ells han de continuar treballant però des de l’oposició. Finalment, amb 100% La Garriga, la veritat és que no creiem que, en aquests moments, haguéssim d’oferir-los governar plegats després del que va passar al mandat anterior. Això no obstant, si hi ha acords i punts de trobada durant el mandat, nosaltres parlarem amb ells de la mateixa manera que ho fem amb les altres formacions polítiques.
Com s’ha trobat l’Ajuntament com a institució?
M’he trobat una administració adormida i sense lideratge. Però no només un lideratge intern i polític, sinó també a nivell de comarca. És a dir, no ha estat un ajuntament que hagi despuntat per les seves accions o hagi estat referent per assolir una quantitat amb els fons Next Generation. Ens hem trobat un ajuntament molt adormit i molt lent. No sé ben bé quina inèrcia de funcionament hi havia, però ara serà diferent. Jo soc una persona molt pragmàtica i m’agrada anar per feina.
Tampoc ha passat tant de temps des que va deixar l’Ajuntament. Quatre anys.
Doncs quatre anys s’han notat. Per exemple, en aquests quatre anys s’ha passat d’un endeutament d’un milió i mig d’euros, a sis milions. I si em diguessis que amb aquest endeutament s’ha fet créixer el municipi, hi estaria d’acord, però aquest endeutament encara ningú ha estat capaç d’explicar-nos a què es deu. Per aquesta raó estem ara fent una diagnosi. D’aquí a final d’any, ens tocarà fer una economia de guerra per fer quadrar el pressupost. L’any passat ja es va tancar amb dèficit i aquest any, tal com estaven fets els pressupostos, la cosa també va cap aquí, però haurem de fer mans i mànigues per endreçar econòmicament l’Ajuntament i que el pla de sanejament no ens duri tot el mandat.
A què atribueix aquesta mala situació econòmica?
A vegades, es preveuen uns ingressos que tothom sap que no s’assoliran i fan igualment certes despeses. Això et fa desquadrar el pressupost. Jo crec que no hi ha hagut una política econòmica acurada en aquest sentit. A més, potser hi ha una despesa una mica descontrolada. Hi ha coses que amb menys diners podríem fer igualment i això ja ens ho vam trobar al 2011 i vam poder-ho endreçar. Crec que s’ha de gestionar d’una altra manera i que es poden fer les mateixes accions reduint les despeses, però per aconseguir-ho cal fer un seguiment exhaustiu.
Han pogut fer traspàs amb l’antic govern?
No hi ha hagut cap traspàs polític. Cap.
Què és el més immediat que volen fer?
Estem treballant per construir al més aviat possible l’habitatge social i de lloguer. Estem acabant de resoldre el tema de la plaça de la Pau. Allà hi haurà 15 habitatges de lloguer i volem començar a construir com més aviat millor. A més, estem veient els recursos econòmics de què disposem i ens estem presentant a una nova convocatòria dels fons Next Generation. Tant de bo ens ajudin a cofinançar aquesta construcció.
I mantenen el projecte del tanatori?
Sí, però volem fer-hi canvis. Hem d’acabar de pensar quina és la ubicació perquè nosaltres no veiem que el lloc més adequat sigui el cementiri, bàsicament per la dificultat d’accedir-hi. És un lloc que fa força pujada. La gent gran acostuma a anar a peu i hauríem de mirar un lloc que sigui més accessible.
Què queda per fer a l’espai Can Luna?
D’una banda, passar-hi l’estudi de Ràdio Silenci de manera immediata. D’altra banda, la idea és passar-hi també la sala d’exposicions Andreu Dameson. De fet, fa anys es va fer un procés participatiu on es van definir els usos que es durien a terme als diferents espais de Can Luna i portar-hi la sala d’exposicions era una de les coses. La idea és fer-ho de manera ràpida per disposar de l’actual espai de la sala i fer una bona oficina d’atenció a la ciutadania a la plaça de Can Dachs.
Alguna altra prioritat?
Que els carrers estiguin nets, que el verd urbà es tracti de forma adequada i que la poda dels arbres es faci bé. També el manteniment de la via pública és quelcom important per nosaltres, pel fet que és un dels aspectes que més ens ha demanat la gent de la Garriga en els darrers mesos.
I hi ha alguna cosa que volen aturar?
Sí. Per a nosaltres, el macroprojecte lúdico-esportiu de Can Terrers no és una prioritat. Veiem altres necessitats més importants i, per aquesta raó, deixem la redacció d’aquest projecte en stand-by. En aquest espai, nosaltres prioritzem fer una piscina municipal de dimensions adequades perquè creiem que les piscines són una molt bona manera de combatre aquestes altes temperatures que estem vivint. Considerem que l’espai ha de ser Can Terrers per la seva situació, lluny de la zona de Can Noguera.
L’actual piscina municipal no cobreix les necessitats de la població?
No. Té molt poc aforament.
Va anunciar també canvis a la festa major.
Nosaltres sempre havíem dit que recuperaríem les tres nits de festa major a l’espai de la Doma. A més, recuperem un model de festa major amb activitats per a totes les edats. A vegades, tenim aquelles edats que estan una mica oblidades, com són de 0 a 2 anys o de 10 a 12, i també cal tenir-les en compte en la programació. En definitiva, volem promoure una festa major que puguin gaudir totes les famílies. Això també ens ho demanava molt la gent.
Quin és l’estat de l’obra de desdoblament de la R3?
Ara hem demanat una reunió amb totes les empreses implicades i la direcció de les obres. Hi ha tres projectes i ens volem reunir amb tots els qui estan treballant-los. Són la supressió dels passos a nivell, l’adequació de l’estació i el seu entorn i el que és pròpiament el desdoblament de la via. Volem reunir-nos amb tots alhora perquè si bé és cert que aquestes obres suposen un gran avantatge i és necessari tenir la R3 desdoblada, també cal considerar les afectacions que poden ocasionar les obres al municipi. Afectacions que encara no estan ben resoltes i cal acabar de veure de quina manera es gestionen.
Com quines?
En termes de mobilitat, l’avinguda 11 de Setembre és un punt important de conflicte amb aquell pendent que fa, com també el pont pujant pel passeig dels Til·lers. Són dues vies que toquen directament a dues zones escolars i, per tant, hi ha conflicte. A més, la supressió dels passos a nivell afecta de manera evident tot el que és la mobilitat del centre del municipi.
Si la línia entre Parets i Montcada continua sent única, tampoc hi haurà gaires millores.
Guanyarem sobretot en freqüència de pas de trens. Potser no guanyarem gaire a escurçar el temps que es triga a arribar a Barcelona amb tren, però com a mínim hi haurà més freqüència.
Vostè va criticar l’estat dels equipaments esportius.
No és que ho critiqui jo, sinó que és el que vam recollir de la reunió amb totes les entitats esportives. Precisament ara estem treballant amb els regidors d’Esports i territori un fons Next Generation per poder adequar les instal·lacions esportives. Si això va bé, podrem disposar dels recursos necessaris per posar al dia els vestidors i paviments dels equipaments. També cal una implicació més del dia a dia i potser que els conserges treballin més en aquest manteniment.
Per què volen tornar els plens a l’ajuntament?
Que un ajuntament no tingui sala de plens no té sentit, ja que és una institució. Ha de poder tenir un espai on es visualitzi que allò és una institució i poder rebre visites oficials. O te l’emportaràs al bar? Per nosaltres, la sala de plens és la representació democràtica dels escollits pel poble de la Garriga.
Què faran des de la nova àrea del foment del català?
Creiem que la llengua catalana està en un retrocés claríssim. Per tant, considerem que, com a institució que som, hem de fer polítiques en favor de la llengua catalana per preservar-la, protegir-la, fomentar-ne l’ús i evitar aquest retrocés. No només hem de fer-ho, sinó saber-ho explicar i donar-hi visibilitat. Crear aquesta regidoria dona aquesta visibilitat a la problemàtica, i més encara si tenim en compte que és una regidoria de caràcter transversal. Garantim que tot allò que passa a l’Ajuntament es fa en català. A vegades et trobes que alguna aplicació informàtica, per defecte, està en castellà.
Es fomentaran dinàmiques participatives per als ciutadans des d’aquesta nova àrea?
Sí, però sobretot és que tot allò que faci l’Ajuntament es faci en català. Evidentment, ara encara s’està començat l’engranatge, però el que busquem és que totes les polítiques que es facin tinguin en compte aquesta perspectiva de l’ús de la llengua catalana. Definitivament, la voluntat és posar l’accent en la presència de la llengua catalana i la seva protecció en totes les activitats que organitza l’Ajuntament, siguin obertes als ciutadans o no.
La Garriga és un dels ajuntaments en què el govern anterior ha sortit més malparat. A què ho atribueix?
No han escoltat el que el poble de la Garriga demanava, deia, pensava i opinava. Jo crec que no hi ha hagut diàleg ni amb la societat civil organitzada, ni amb les entitats, ni amb la població en general. Jo crec que era un govern que només feia monòlegs i no diàlegs. És molt important parar l’orella, sortir al carrer i parlar amb la gent. Com pot ser que l’ascensor de la Sínia fes un any que no funcionava? Ara funciona. Ja està arreglat.
Però un ascensor espatllat no tomba un govern.
Bé, és que són moltes coses així.
El porta a porta?
Possiblement sí, però repeteixo: és perquè no s’ha escoltat la gent. No s’ha tingut en compte la tipologia de municipi que som. I no dic això per no fer el porta a porta, sinó per fer-lo d’una altra manera i ajustar-lo de manera diferent en funció dels barris. No és el mateix un barri com Ca n’Illa, ple de casetes on la gent pot treure la brossa a la porta de casa seva i es disposa a la llar d’espai on guardar les escombraries, que zones del municipi amb més densitat. Potser ens hauríem d’haver plantejat més idees de recollida o uns contenidors intel·ligents.
El nou govern mantindrà l’actual sistema porta a porta?
Nosaltres ja ens hem assegut amb l’empresa per analitzar quina és la situació, ja que l’empresa que presta el servei sembla que tampoc està satisfeta. Encara no ens han concretat la seva diagnosi, però és quelcom que estem treballant. El que és clar és que haurem d’ajustar el servei perquè la Garriga funcioni, perquè tal com està plantejat ara mateix, no acaba de funcionar.
