Joan Dordas i Vila, alcalde de Canovelles entre 1969 i 1979, va morir dijous passat als 97 anys. Dordas va ser el darrer alcalde del període de la dictadura franquista al poble. El mateix dijous –amb poques hores de diferència– va morir el seu germà Enric, als 89 anys. Tots dos van ser acomiadats conjuntament divendres en un acte a la parròquia de Fàtima, a Granollers. Després de viure uns anys fora de Canovelles, Joan Dordas va tornar-hi fa uns mesos amb la voluntat de morir “al poble que més s’estimava”, han explicat des de la família a EL 9 NOU.
Nascut a Graulhet, a França, Joan Dordas va criar-se a Ripoll i va arribar a Canovelles amb 20 anys quan la seva família hi va traslladar l’empresa de curtits de pell que tenien. Primer, es van situar prop de l’estació de Granollers-Canovelles. Després, al centre de Canovelles. Ell va estar al capdavant del negoci familiar fins a la seva jubilació. Uns anys després, l’empresa va tancar.
Com alcalde, Dordas va haver de fer front a l’important creixement de població que va experimentar Canovelles als anys seixanta i setanta del segle passat amb l’arribada de població procedent d’altres punts de l’Estat espanyol. Per una banda, afrontant les necessitats d’urbanització de carrers i places als nous sectors de creixement. Per l’altra, de serveis, per exemple, places escolars. Durant el seu mandat, es va posar en marxa la nova escola Jacint Verdaguer, el curs 1974/1975.
També va impulsar obres de millora al camp de futbol, la construcció d’un poliesportiu al costat de l’ajuntament, l’ampliació de l’edifici consistorial, la dotació de personal i obertura d’unes dependències policials al carrer Prat o la creació del parc de la Quitxalla, a tocar de l’actual parc de la Ribera. Dordas també va signar el conveni per la cessió a la parròquia de Fàtima de l’edifici del carrer del Pi on, entre d’altres serveis, s’hi posaria una escola bressol.
Amb ell a l’alcaldia, també es van fer passos per tirar endavant l’ampliació del pont sota les vies de la línia de Puigcerdà, al carrer Diagonal; o per la urbanització del carrer Indústria. La família recorda que Joan Dordas mai va tenir la voluntat de ser alcalde i que ho va ser “per imposició del règim i no per decisió pròpia”.
