Eudald Sanz
Després de 18 anys ininterromputs en el càrrec, Nacho Simón ha deixat aquest divendres l’alcaldia de Lliçà d’Amunt després del seu nomenament com a director de Serveis del Departament d’Educació i Formació Professional.
Com li està anant la nova tasca al govern de la Generalitat?
Doncs he tingut una immersió accelerada, perquè és un altre món molt més gran del que vinc [riu]. El Departament té més de 100.000 treballadors i un pressupost de 8.000 milions
d’euros.
En què consisteix la seva feina allà?
El meu càrrec és de caràcter transversal de coordinació amb els diversos directors generals. Controlo el tema de les contractacions i pressupostos. Es podria dir que tinc un paper equivalent al de secretari o interventor d’un ajuntament.
L’any 2007, quan va assumir l’alcaldia, s’esperava ser-ho durant gairebé 20 anys?
És una cosa que mai m’havia plantejat. Em vaig anar consolidant i va haver-hi un moment en què sí que em vaig sentir més confiat, però en cap cas vaig pensar que ho seria gairebé 20 anys. Després de l’infart que vaig patir l’any 2018 sí que em vaig tornar a plantejar deixar-ho, però em van convèncer que continués. Fins avui.
Si no hagués rebut l’encàrrec a Educació, hauria seguit a l’alcaldia o tenia clar que plegaria aquest mandat?
Tenia claríssim que aquesta seria la meva última legislatura, amb la família ja ho teníem pactat. S’ha de saber fer un pas al costat i cedir el relleu perquè darrere meu tinc gent jove molt bona i preparada.
El PSC proposa David Morales com a candidat a l’alcaldia. Com ho veu?
És una persona jove però que ha après molt en aquests sis anys i mig que ha estat regidor. És una persona propera i carinyosa, que medita molt les decisions i no es precipita. Estic convençut que ho farà molt bé. Estic molt tranquil.
Quin consell li dona?
Que sigui ell mateix. S’hi haurà de deixar la pell però no ha de deixar en cap moment abandonades les amistats ni la família. Es pot fer tot.
Trobarà a faltar el dia a dia de l’Ajuntament?
Ara mateix no m’enyoro, perquè necessito concentrar tots els meus esforços en la meva tasca al Departament. Però estic segur que a mitjà i a llarg termini sí que ho faré. Al cap i a la fi, he estat 30 anys en aquesta casa. Primer com a gerent i després com a alcalde.
Com està el projecte urbanístic per desenvolupar l’espai situat al costat de la
carretera de Granollers i ampliar el centre del poble?
Tenim l’empresa que farà els treballs d’urbanització de la primera fase. La idea és que les obres d’urbanització comencin al gener. Els habitatges de promoció pública haurien d’anar més o menys en paral·lel. La primera fase seran uns 80 habitatges de protecció oficial.
Ajudarà a solucionar la manca d’habitatge per a gent jove o gent gran?
Sí, la voluntat és que en aquests habitatges de promoció pública tinguin preferència la gent del poble i, sobretot, els joves. Per això un dels criteris per accedir-hi serà un empadronament mínim. Tampoc ens volem oblidar de la gent gran. Entenem que aquests pisos amb locals comercials per a botigues a les plantes baixes poden ser millors per a ells que una casa en un barri del poble, que se’ls pot fer massa gran.
Tenen problemes amb les ocupacions d’habitatges?
En aquest moment, no. En tenim dues o tres i estan bastant estabilitzades. Hi ha control policial, tenim un registre de cases de possibles ocupació que vigilem diverses vegades al dia i la
col·laboració ciutadana és molt bona.
I amb els robatoris amb força en habitatges?
Les nostres estadístiques estan entre les millors de la comarca. És veritat que hem fet molta inversió tant amb la policia com amb càmeres de videovigilància. I també estem molt coordinats amb els Mossos d’Esquadra i els altres pobles de la Vall del Tenes, per exemple amb el dispositiu Vikus. Val a dir que hi ha gent que ha volgut generar alarma social i crear una patrulla ciutadana, però després que donéssim les dades hem evidenciat que tot plegat era una opinió subjectiva i falsa.
Un dels grans canvis d’aquests darrers anys ha estat el desenvolupament del sector de Mango a Can Montcau amb l’àrea comercial. N’està content?
Amb Can Montcau teníem tres grans objectius. Primer, crear llocs de treball, que ho hem aconseguit. Segon, generar ingressos per a l’hisenda local, que també. I finalment, la distància. Can Montcau és un polígon que és lluny del centre del municipi i que, per tant, no molesta. No satura el trànsit perquè queda molt apartat. Les indústries que hi ha estan satisfetes dels resultats i molta gent del poble hi va sovint a fer les seves compres. Estem contents amb l’aposta que vam fer.
Hi ha veïns que denuncien l’impacte visual de les naus que s’han construït. Què els diria?
No hem tingut gaires queixes sobre l’impacte paisatgístic, excepte aquestes últimes més properes al barri de Can Xicota. Crec que hem posat totes les mesures correctores que estaven previstes i, a més, n’hem afegit d’addicionals: s’ha habilitat una pantalla per amortir el so, s’ha reduït la potència de llum i ara ja no es fan treballs de nit. Els veïns van fer molt bé de pressionar, però ja teníem previst afegir aquestes mesures. L’espai ja era industrial i l’empresa que s’hi ha instal·lat només ha edificat un 60% de l’espai disponible. La nau hauria pogut ser bastant més gran.
Què faran a Can Malé?
Tenim 17.000 metres quadrats disponibles i el clúster de cervesa que hi operava no ha funcionat. Per això, mentre es retiren estem valorant diferents usos. D’alguns dels edificis n’estem parlant amb el Departament d’Ensenyament per fer un altre institut de formació professional, cicles de grau mitjà i superior. I ara tenim unes converses molt avançades amb un operador privat per crear una residència geriàtrica. Seria privada però un percentatge de les places serien públiques. Estem il·lusionats perquè sembla que les converses van bé i potser hi haurà fumata blanca.
Havien valorat l’opció de portar l’Ajuntament allà.
No crec que ho fem. El preu pujava molt i no hipotecarem el poble per a despeses de l’Ajuntament. Per a futures ampliacions, segurament que comprarem un terreny que hi ha just al costat de l’actual ajuntament que ens permetrà créixer sense una despesa tan elevada.
I amb la masia de Can Montcau que els ha cedit Mango?
No tenim clar quin serà el seu ús. Hem fet una primera actuació de consolidació. Abans de poder-la obrir al públic, caldrà completar una segona fase per recondicionar tot el seu interior. Que és més gran del que ens pensàvem, és molt polivalent. Creiem que la podríem destinar a diferents usos lligats a l’entorn natural de Can Dunyó. Hi ha una comissió al ple per decidir-ho però encara no s’ha reunit.
Al seu dia van apostar per municipalitzar serveis com la recollida de residus. Els ha donat bons resultats?
Vam aconseguir estalviar recursos que ens van anar bé. I hem aconseguit que la gent se’ls fes molt seus. De vegades pensem què passaria si tornéssim a externalitzar, però ara per ara no és una prioritat.
Es passaran als contenidors tancats?
Sí. Treballem perquè aquesta primavera ja estigui completat després d’haver renovat els contenidors l’any passat.
Van valorar el porta a porta?
Fa temps vam fer un estudi per a veure si es podria implementar, però ja vam veure que seria una bogeria perquè el pressupost es duplicava i cal tenir en compte que Lliçà d’Amunt ja és un dels pobles amb la taxa de residus més alta. Tenim uns 150 quilòmetres de carrers i, a més, el model ciutat-jardí implica que es generin molts més residus com restes de jardineria que en altres municipis.
