Twitter és el paradís per als qui tenen la necessitat de compartir amb tothom allò que pensen

Doncs això, que els tuits són ara la salsa de la política, com el gol ha estat sempre “la salsa del futbol”. Aquesta última expressió s’ha atribuït sempre a l’Àngel Pichi Alonso. Es creu que en el Gol a Gol, fa més de 20 anys, va dir: “El gol és la salsa del futbol”. En realitat, però, mai no va pronunciar aquesta frase. En Pichi va dir: “Hem de començar amb el gol, la salsa del futbol”. I va ser al 100 x 100 futbol, aquell programa del 33 de gran records per als futboleros del país, que presentava en Pere Escobar. És com aquella altra: “Sue Ellen ets un pendó.” La frase més recordada de la primera sèrie emesa per TV3, Dallas. Li hauria dit J.R. a la seva dona. Però és fals. Mai es va pronunciar aquesta sentència a la sèrie. L’únic que li va dir pendó a la Sue Ellen va ser el seu sogre, Jock Ewing, mentre en J.R. era a l’hospital: “El teu marit s’està morint i tu mentrestant fent el pendó vés a saber per on!” L’accés a un arxiu televisiu com el de TV3 no és a l’abast de tothom i, per tant, certificar la veracitat de sentències com aquestes és prou complicat. Però no ho és gens furgar al timeline passat del Twitter de la gent. Al contrari, s’ha posat de moda. És el nou clàssic que pateixen els nous càrrecs polítics. Primer, va llepar el president Quim Torra. I ara, el nou ministre de Cultura de l’Estat espanyol, Màxim Huerta. Un dels tuits més comentats d’ell diu: “Me cago en el puto independentista.” És del 2010. I no tenim ni idea a qui es referia. Però, vuit anys després, és pura munició per als qui el volen trinxar. L’altre: “Umberto Ecco: “Odio a los deportistas.” Yo, el deporte. Qué manera de sobrevalorar lo físico! Ozu.” Més pólvora per a destrossar-lo. Bàsicament, perquè cal tenir en compte que a Huerta l’han nomenat Ministre de Cultura i... Esports. Boníssim. Som el que mengem, ens diuen ara. Cert. Però, sobretot, som el que diem a Twitter. I el que hi hem dit. Som allò que hi escrivim impulsivament. Quan ens tuitem a sobre. Sense pensar. A cop de cor. I som també el que hi hem escrit a consciència. Twitter és la pancarta de la nostra identitat digital. És aquell veí o aquella veïna de l’escala que ho xerra tot. Recordo quan Xavier Bosch va presentar la seva novel·la Se sabrà tot i el personatge Dani Santana. Tots tenim un titular a cinc columnes que ens pot ensorrar la vida, deia. Doncs ja podem completar la frase amb: i un tuit. Twitter és el paradís per als qui tenen una necessitat que no he entès mai: la de compartir amb tothom allò que pensen. Vist el panorama, però, el més sensat és recomanar-los allò tan nostre, allò tan català de la prudència. Es resumeix en una frase que, curiosament, és molt de Twitter: ningú no n’ha de fotre res.

Twitter és el paradís per als qui tenen la necessitat de compartir amb tothom allò que pensen

Ningú no n’ha de fotre res