El govern municipal del PSC de Granollers es va quedar sol en el darrer ple en l’aprovació del Pla Estratègic de Subvencions per a entitats de la ciutat per al període 2024-2027. El pla inclou una dotació de més d’un milió d’euros, per a aquest any 2024, en subvencions a més de 100 entitats de caire social, cultural, esportiu o educatiu.
Els grups de l’oposició van justificar la seva abstenció o el vot en contra, en el cas de Primàries, perquè tenen dubtes sobre els criteris que s’han fet servir per decidir quines entitats reben subvencions i en quina quantitat en la modalitat de subvencions de concessió directa.
“Tenim molts dubtes sobre algunes subvencions que es donen, però ja els concretarem en una comissió informativa”, deia la regidora de Vox, Cristina Tarrés. Però la més contundent va ser la regidora de Primàries Mònica Ribell, que va començar aclarint que el seu grup està d’acord en la concessió de subvencions amb diner públic i que no té res a dir pel que fa als ajuts en règim de pública concurrència. “No hi trobem i no ens queden clars els criteris adoptats per designar les entitats i les quantitats monetàries en cada cas”, deia Ribell.
I, en concret es preguntava per què se subvenciona la Granollers CUP quan el BM Granollers admet que “aporta beneficis en règim monetari”. També es preguntava sobre les diferències de les subvencions entre entitats humanitàries (Amics del Poble Sahrauí, Mans Unides i el projecte handbol de cooperació amb el Senegal), culturals (Associació Cultural, Agrupació Sardanista, Esbart Dansaire, Ateneu i dues corals), professionals o de comerciants.
La regidora es queixava que en les comissions informatives no s’han donat explicacions i que, si no s’especifiquen els criteris, es pot caure en l’error “de pensar que això és una llista repartidora, un repartiment depenent de si ets més o menys socialista”. I també demanava que l’avaluació de les subvencions es faci al final del mateix mandat en què s’han concedit i no a principis del següent.
Segons el pla estratègic, les subvencions responen a tres eixos d’acció municipal: millorar la qualitat dels espais públics, garantir oportunitats per a tothom i promoure un model econòmic divers i de proximitat. El regidor de Junts Oriol Vila es mostrava d’acord amb aquests objectius però també trobava a faltar “la justificació de la priorització. Què es té en compte, l’organització o l’activitat o que l’entitat estigui arrelada?”. I també es mostrava a favor de les subvencions “perquè generen un efecte multiplicador en forma de voluntariat i de captació d’altres fonts de recursos”.
La portaveu d’ERC, Múria Maynou, deia que “el document és poc estratègic. La part estratègica està poc explicada, les quantitats que es reparteixen gairebé són idèntiques a anys anteriors. Trobem a faltar més contingut i lligar-les a objectius a assolir. Per exemple, promoure l’esport femení o bé activitats als barris”.
El portaveu del PSC, Jordi Terrades, va defensar els criteris de les subvencions. “Les regidories que fan aquesta proposta de subvencions nominatives que són públiques i transparents, no ho fan perquè aquesta entitat o aquella li agradi més sinó sobre la base d’activitats i projectes que es volen desenvolupar.”
I afegia que els serveis tècnics de cada regidoria i els serveis d’intervenció i tresoreria de l’Ajuntament fan un seguiment i una avaluació del que s’ha fet i si s’han complert els objectius. “Fins i tot hi ha hagut expedients de reintegrament de les parts no efectuades de la programació que es va presentar.” I insistia en la rellevància de les subvencions. “Si no hi hagués subvencions nominatives recollides en el pressupost a dia 1 de gener, algunes entitats no tindrien recursos per a la seva activitat.” Una afirmació que posava en dubte Ribell. “Quan és necessari, es fa independentment de si està o no en el pressupost. Per exemple, al mes d’abril s’aportarà una ajuda suplementària a El Xiprer, probablement de 20.000 euros, per al Banc dels Aliments.”
El regidor Terrades també sortia al pas del fet que se subvencionin activitats que generen recursos per si mateixes. “En molts països europeus, la societat civil és aquella que té la suficient empenta per generar recursos i, a vegades, també de subvencionar la pròpia Administració. I la societat civil del nostre país s’ha d’acostumar a rebre subvencions de l’Administració però ser capaços, en la seva activitat, de generar suficients recursos i combinar la subvenció i la capacitat de generar recursos per tal de tenir una incidència superior en la societat a la qual vol servir.”
L’alcaldessa, Alba Barnusell, va defensar el suport econòmic a les entitats: “Tenim la sort de tenir un teixit associatiu, cultural, esportiu, social molt fort i actiu i tenim l’eina per poder reforçar aquelles entitats històriques i les de nova creació. Sense elles no s’explicaria la història de la ciutat”.
Subvencions de púbica concurrència
El pla estratègic de subvencions també inclou, per aquest any, 784.000 euros en subvencions de concurrència competitiva, és a dir, en què la concessió s’estableix mitjançant un ordre de prelació de les sol·licituds presentades d’acord amb els criteris de valoració fixats a les bases reguladores i en la convocatòria.
Aquí s’inclouen, per exemple, 178.000 euros en ajuts del Pla d’Habitatge, 110.000 en cooperació i solidaritat amb el tercer món, 90.000 a millores en l’accessibilitat, 80.000 a la creació d’empreses i quantitats menors per ajuts a transport, beques, programa Erasmus, escolarització en l’escola de música, beques de pràctica esportiva, material escolar i llibres, subvencions a barris o a entitats programadores del Music en Viu.
{{ comment.text }}