Pere Genescà: “Al Moianès ens sentim millor perquè hi ha més proximitat”

Pere Genescà va néixer fa 71 anys a la masia de Can Creus de Granera, d’on és alcalde, primer per CiU i després per Junts, des del 2003. Ha estat cap de manteniment d’una empresa de maquinària ferroviària i portuària i està jubilat des de l’any 2013, després de patir un accident laboral. També havia tingut un taller mecànic d’automòbils i motos a Moià i un restaurant al mateix poble de Granera. Què l’ha portat a la decisió de no tornar-se a presentar com a candidat a l’alcaldia de Granera? Crec que ja hi he estat molts anys i que és bo que vingui gent nova, amb ganes. No és que jo no en tingui, però també tinc ganes d’estar una mica tranquil una temporada. La feina a l’Ajuntament ocupa molt de temps. I també el Consell d’Alcaldes i la junta del Consorci del Moianès. En un poble tan petit, quina és la feina de l’alcalde? Has de fer una mica de tot, fins i tot fer de mà d’obra. Tenim una persona en un pla d’ocupació, però a vegades l’has d’ajudar. També tenim una administrativa i compartim el secretari amb el poble de l’Estany. Com funciona un ajuntament que només té tres regidors? Fem plens cada tres mesos i la gent, si vol, hi pot assistir, però abans, amb el consell obert, també hi podia assistir tothom i amb veu i vot. Això va passar fins que va canviar el sistema, fa dos o tres mandats. I creu que era un millor sistema que l’actual? A mi m’agradava més perquè en les decisions hi havia participació directa del poble. I la gent hi assistia? A vegades. Depèn dels temes que es tractessin, com els impostos. Si toques la butxaca, la gent es mou. Potser havien arribat a venir mig centenar de persones en un poble que devia tenir uns 70 veïns, però la majoria de les vegades en venien 15 o 20. Vostè ha viscut dues organitzacions administratives. Primer el Vallès Oriental i després el Moianès. On s’ha sentit més còmode? Al Moianès ens sentim millor perquè som pocs pobles i tenim més proximitat amb el Consell Comarcal, que té la capital a Moià. Al Vallès Oriental hi havia més de quaranta pobles i, a més, érem el més petit de tots. Com els ajuda estar al Moianès? Doncs, per exemple, podem comptar amb l’arquitecte o l’enginyer que ens cedeix el Consell Comarcal. I al Vallès Oriental no podien? No, si volíem ho havíem de pagar de la nostra butxaca. Però no és només això. També podem beneficiar-nos d’altres coses, com ara els serveis socials, serveis a la gent gran… Fem servir el Consell Comarcal però també el Consorci per temes de turisme, fires, festes… En dues dècades haurà viscut moments de tot, però imagino que la pandèmia va ser un dels més complicats. Sí, però crec que no tant com es va patir als pobles i ciutats més grans. Ara, el nostre principal problema és la sequera i la manca d’aigua. Com els afecta? Doncs hem de tirar de cisternes per a tot. Van estudiar la possibilitat de fer nous pous? Sí, però ho vam desestimar per què ens costava molts diners fer el pou i després les canonades, bombar l’aigua… Fins ara, com s’abastaven? Teníem dos pous, però un es va assecar del tot i l’altre dona uns 3.000 litres diaris… No n’hi ha ni per engegar la bomba. Suposo que ho pateixen més quan s’incrementa la població. Sí, pensi que tot l’any potser hi viuen unes quaranta persones, però poden arribar a ser 150 els caps de setmana i més de 200 a l’estiu. D’empadronats n’hi deu haver uns 90. De què viu la gent del poble? A part d’algú que conrea terres, la majoria treballa fora del poble. I no hi ha negocis? Només hi ha el restaurant i alguna casa de turisme rural. Ser un poble tan petit té el seu encant també, però li agradaria que creixés? M’agradaria conservar l’encant que té ara, però també que creixés una mica i que es pogués obrir també algun negoci, ni que sigui els caps de setmana, perquè la gent pogués anar a comprar. Vostè no ha tingut mai un sou per poder viure com a alcalde. No. Amb un pressupost de 150.000 euros anuals tenim molt pocs recursos i hem de viure de les subvencions de les altres administracions. No he cobrat mai, només he rebut algunes dietes. Algunes vegades he hagut de passar-me tot el dia a fora. La veritat és que no surt gens a compte, ni molt menys. Els maldecaps no estan pagats. Vostè està jubilat des de fa 10 anys i ara deixarà l’alcaldia. Tindrà molt més temps lliure. A què es dedicarà? El que és segur és que no m’avorriré. Tinc diverses motos antigues per restaurar. És aficionat al motociclisme? I tant! Durant molts anys vaig participar en competicions de tot terreny i motocròs i vaig arribar a guanyar el campionat de Catalunya.

Pere Genescà: “Al Moianès ens sentim millor perquè hi ha més proximitat”

El restaurant Les Voltes de Sant Sebastià, de Moià, arriba als 25 anys

Dos moianesos, a la direcció de l’associació més important d’escoltes de Catalunya

“El tatuatge és dels pocs oficis en què el client no té sempre la raó”

Ajuntaments i Diputació reforcen la coordinació per a Sant Miquel del Fai

LA PREGUNTA

En el seu dia a dia utilitza alguna eina d’intel·ligència artificial?

Els Bombers rescaten un caçador a Puiggraciós en mal estat de salut

La petjada del 'Glòria' cinc anys després: "He hagut de vendre la casa"

La Papereria Buñuel, de Granollers, tanca després de 62 anys

Escorcoll a Sant Fost en una operació de la Guàrdia Civil contra una banda criminal dedicada al tràfic de drogues a escala internacional

Entra en una residència de l’Ametlla, intimida una treballadora i roba diners i tabac

Senyals amb els noms de pobles capgirades: el retorn de Revolta Pagesa

El ple de Granollers concedeix la Medalla de la ciutat a Fermí Puig, Francesc Campaña, Mercè Gasch i Frederic Roda i Francina Gómez Ars

Veïns de la ronda Sud de Granollers reclamen inversions com les que es faran al tram nord

Dolços vallesans que triomfen

Segona subhasta de la torre on va viure Fèlix Millet a l’Ametlla després d’un primer intent fallit