Als seus 70 anys, Rosa Martí, regidora de Sumem Esquerres a Parets, posa fi a la seva trajectòria política de més de 40 anys, iniciada l’any 1979 quan va accedir a l’alcaldia encapçalant una coalició d’esquerres. Era, fins ara, l’única dels alcaldes i alcaldesses del 1979 que continuava en política. Ho deixa després de les eleccions municipals del 28-M que, a Parets, va guanyar ERC per primer cop.
Amb 27 anys i treballant en una empesa del sector químic, accedia al càrrec al capdavant d’una coalició d’esquerres. “Proveníem de les associacions de veïns i estàvem preocupats per moltes coses, però sobretot per l’urbanisme. Vam pensar que sí estàvem sempre protestant per tot, potser que ens pressentéssim per fer fora els que estàvem criticant. Vam fer reunions amb gent del PSUC, que era el partit més fort, del PSC, de CCOO, de la UGT… i independents.”
Dels primers anys recorda que tot eren novetats. “Venint d’una dictadura, no sabíem el que era anar a votar, ni unes eleccions, ni una urna… Vam fer taula rasa. De fet, el 1979 podies fer de tot perquè tot estava per fer.” Però admet que cada dia “era com una muntanya russa perquè tot era nou”.
Una de les seves prioritats va ser l’urbanisme. “Teníem un pla general que era de l’època franquista en què tot el territori era urbanitzable. En vam fer un de nou i vam acotar els polígons, les zones residencials…” Recorda, en aquest sentit, la feina que va fer el regidor Antoni Dalmau, “molt intel·ligent i gran col·laborador”.
Martí va ser membre activa de la Comissió per a la Defensa de Gallecs i va protagonitzar topades intenses amb el que va ser director general d’Urbanisme, Joan Antoni Solans, entre els anys 1980 i el 1997. “No érem gaire amics, però reconec que va ser una persona molt valuosa per a Catalunya. Jo m’hi discutia perquè tots dos érem una mica galls. Ell va proposar de traslladar la Sony als terrenys de Gallecs en terme de Parets i jo li vaig dir que no perquè tots els nostres polígons estaven en un altre lloc i volíem preservar Gallecs. Era prop de les eleccions de 1983 i em va dir que si no li deixava posar la Sony allà diria que es perdien molts llocs de treball per culpa de l’alcaldessa. I jo li vaig contestar que estigués tranquil, que si les perdia no passaria res, però que ell no posaria la Sony a Gallecs.”
Explica que va deixar l’alcaldia el 1990 perquè ja era diputada pel PSC des del 1987. “Era coherent perquè sempre havia dit que no s’havia de tenir més d’un càrrec públic.” I el 1995 va decidir fer un parèntesi. “Volia dedicar més temps a la meva professió, van néixer els meus dos fills…” I, més tard, trencava amb el PSC, una relació que no s’ha redreçat mai. “En aquells temps era un PSC molt espanyolitzat, hi havia problemes interns de militància, no vaig coincidir amb l’evolució que va fer el Joan Seguer…” No va tornar a governar amb el PSC fins la moció de censura contra l’alcalde Jordi Seguer del 2021.
Dels seus anys a l’alcaldia té un record molt clar de la nit del 23 F de 1981. “El cap de la policia se’m va insubordinar. Totes les policies locals van anar als ajuntaments a deixar les armes en senyal de suport als alcaldes, però el cap de Parets no s’havia presentat. El vaig trucar a casa i em va dir que ja baixaria quan ho hagués de fer.” Ella i alguns regidors van estar a l’Ajuntament tota la nit amb un policia que, voluntàriament, va fer guàrdia a la porta. L’endemà va destituir el cap.
