Raül Valentín del Valle (CanVi) va néixer a Barcelona el 1969. Viu des que tenia 5 anys a Vilamajor. És casat i té un fill. El 2007 va ser alcaldable amb ERC; el 2011, amb SI, i des del 2015 és el cap de llista de Candidatura per Vilamajor (CanVi). És alcalde des del 2019.
Han governat bona part d’aquest mandat amb quatre dels 13 regidors després del trencament amb PUSA. Com ha anat?
Ha anat bé. Hem tingut moltíssima feina. És més fàcil treballar amb quatre que estan alineats i que treballen pel mateix, que treballar amb quatre que estan alineats per una cosa, tres que estan alineats per una altra, i que a vegades no acaben de convergir. De cara al dia a dia de la gestió és fàcil que els quatre ens anem posant d’acord. M’estimo més treballar amb quatre que estan alineats que amb set que no.
Els regidors de PUSA van ser deslleials al govern?
Havien votat a favor de la pujada dels sous dels electes i de la de l’IBI. S’havien fet al·legacions i en el ple en què s’havia de ratificar la pujada de l’IBI hi havia 40 persones que eren de les urbanitzacions. Això els va fer repensar la seva posició, tot i que abans no tenien cap mena de dubte que s’havia d’apujar l’IBI. L’última vegada que es va apujar va ser el 2008 i el 2013 es va abaixar. La pujada que proposàvem era menor que la del 2008.
Per què calia tocar l’IBI?
S’havia d’apujar l’IBI sobretot per poder fer inversions. Els sous no s’havien tocat des del 2011. El que vam fer va ser fer la mitjana dels municipis entre 5.000 i 10.000 del Vallès Oriental. Segurament entrés qui entrés, s’hauria apujat el sou.
No s’ha pogut tancar cap pacte amb Junts, ERC o PSC després del trencament amb PUSA?
Es va intentar i, de fet, se’ns va demanar temps. Vam estar esperant i al final segurament que algú devia pensar “pel que queda potser ja estem bé com estem”. Tot i així ens hem anat entenent amb ERC i el PSC perquè les polítiques que tenim segurament no són gaire diferents de les que farien si estiguessin al govern.
Pressupostos, ordenances, la planta de l’agrovoltaica… ERC i PSC han estat al costat del govern.
Sempre hi ha hagut coses que no, però en general ens hem entès bastant bé. En el pressupost d’aquest any es van incorporar algunes propostes d’ERC i del PSC. Algunes eren coincidents, es van anar incorporant coses que ens semblaven prou bé.
Com valoren l’oposició aquests tres anys?
Més o menys tothom ja té clar que hi ha hagut dos partits amb ganes de col·laborar i dos partits que s’han instal·lat en el “com pitjor millor” i bàsicament s’ha agafat el lema de “sempre improviseu”. Hi ha plens en què tot és no. Cadascú ha de triar el seu camí i la seva manera de fer oposició.
PUSA es presenta amb Aliança Catalana. Estan d’acord a fer un cordó sanitari com apunta el PSC?
Més enllà del nom, ja ens coneixem, i veient com ha anat, sobretot el segon mandat, la veritat és que no necessitem cordó sanitari per no tenir gaires ganes de pactar. Crec que tothom té clar el que hi haurà, qui ens ha donat suport en l’obra de govern. Llavors les coses estan molt clares.
Es tornarà a presentar?
No ho sé, encara. Crec que tant a nivell personal com a nivell de grup cal que acabem decidint què és millor, perquè en tots vuit anys gairebé hi ha hagut el mateix equip. Hem estat els quatre mateixos, excepte aquest últim any, que ha plegat Elena Pino i ara hi ha Maria Muntal.
La idea és seguir com a CanVi? No preveuen aliances amb ningú?
La idea és anar com a CanVi. És veritat que ser independents té les seves contres però a la vegada et dona la tranquil·litat de no haver de dependre de ningú, que totes les decisions que prenguis les prens tu, perquè penses que és el millor per al municipi. Això per mi no té preu.
El projecte d’escola-institut s’ha aparcat?
Quan pensàvem que veníem a signar i concretar el conveni de finançament, ens van dir que no teníem nens i que no ho farien. Els mateixos nens de fa un mes, de fa tres mesos, de fa un any. Els vam dir que aquí no tenim naixements, aquí els nens venen fets. La gent es ven el pis a Barcelona, a Badalona i compren la casa aquí i venen amb els nens. Si haguéssim sigut d’algun partit segurament tindríem escola-institut, i no la tenim.
Vista l’experiència d’aquest mandat, seria positiu que el proper mandat hi hagués un govern en majoria absoluta, ja sigui d’un partit o d’una coalició?
Sí, jo crec que seria necessari per a tot. Un dels grans problemes que tenim, encara que no ho sembli, és el pla urbanístic que tenim. Un POUM que no només no arregla res, sinó que a més a més empitjora molt les coses. Havíem de posar una antena perquè no tenim cobertura, però hi havia un lloc on hi ha el dipòsit de l’aigua on no hi cap. A la pràctica, no tenim cap lloc on posar-la. Necessitem un altre dipòsit d’aigua i no hi ha on posar-lo. I parlo de coses bàsiques.
Cal un nou POUM?
Més que un POUM nou, segurament és modificar en profunditat el que tenim. Per fer-ho, necessites un govern amb majoria i que hi vagi de cara. És un procés llarg i on es mouen molts interessos i, per tant, necessites un govern fort. Tant de bo hi hagi en el proper mandat un govern fort i també que sigui ambiciós.
Fa falta habitatge?
Ara comencen a fer algun bloc d’habitatges, però del 2019 fins ara no s’ha fet ni un. Sobretot al nucli. Les urbanitzacions no han de créixer, amb el que tenim ja està bé. El model és molt insostenible.
Per a la gent jove?
Ens quedem amb el jovent, però tenim gent gran que viu en una casa de 200 metres quadrats a una urbanització i que necessita un pis de 60 al nucli per poder anar al metge, a comprar. Ara venen la torre i van a viure a Cardedeu perquè aquí no troben pisos. Això ho sento dir molt.
Ve molta gent de fora?
Ve gent de fora que són els que acaben comprant la torre normalment a les urbanitzacions. Però estem creixent poquet.
Com estan les negociacions o els convenis amb la Sareb?
Dels 13 habitatges que tenen, els demanem treure’n un pis concret perquè té unes circumstàncies diferents de la resta: és un pis on el llogater ja hi era perquè era l’antic propietari però se’l va quedar la Sareb, i creiem que és injust que pugui perdre el pis on viu des de fa més de 20 anys. Els altres 12 sí que ens interessa que es destinin a lloguer social.
Com està la recepció de Les Pungoles?
És una situació molt complicada. Sant Pere va aprovar el projecte d’urbanització, però nosaltres ja vam dir que no s’havia aprovat. De fet, el projecte s’ha deixat aparcat. Era una urbanització de luxe. En el seu moment el que no volien era ser recepcionats. Van anar passant els anys i va arribar un moment en què s’havia de posar al dia. L’Ajuntament els va dir “feu les millores i ho recepcionem”. Ells mateixos van demanar un projecte, que va ser de màxims. I quan van voler-lo tirar endavant hi va haver moltes al·legacions. Estem parlant d’una obra que val 4,5 milions. Nosaltres ho sotmetrem a votació. La meva sensació és que majoritàriament la gent vol que es facin les obres.
S’ha fet una consulta de mercat per a la zona esportiva de les Pungoles.
Estem tancant la contractació per fer la licitació i adjudicar tot aquell espai. Vam fer una consulta prèvia de mercat i hem tingut dos interessats i la nostra idea és que puguem licitar-ho de cara a fer que l’any que ve estigui operativa. Si allò ho dinamitzes perquè sempre estigui obert, la gent d’allà que vol socialitzar tindrà un punt on fer-ho.
I la municipalització del servei d’aigua?
Fins ara estàvem molt focalitzats en Congiac, i anàvem a fer-ho amb ells. Però arran que Consorci de Besòs Tordera està portant l’aigua a Cardedeu, vam estar parlant de veure com ho podíem fer perquè ens fessin ells la gestió. A nosaltres el que ens surt millor és que ho faci un consorci públic, més que no pas que ho faci directament l’Ajuntament, perquè tenim poc volum. Hem de comptar que a Alfou els porta ells l’aigua. Creiem que és una bona sortida que sigui el CBT. Ens agradaria acabar el mandat amb l’aigua municipalitzada.
L’escola bressol Xauxa, com està?
La idea és que es faci la gestió des de la Municipal, l’empresa pública que tenim. Externalitzar-ho creiem que no és la millor opció. De Xauxa no n’hem tingut mai cap queixa i la idea ja era continuar el model. En un primer moment hi va haver treballadores que van pensar a presentar-se a l’externalització, però llavors ens van dir que estàvem disposats a fer-ho des de la Municipal. Tant ERC com el PSC volen que es faci així. El personal de Xauxa passaria a la Municipal. Llavors, això voldria dir que segurament que la gerència hauria de tenir més hores de dedicació.
Hi ha prou sòl industrial? Hi ha demanda?
Demandes com a demandes, no en rebem. Pensem que els polígons han d’estar al costat de les vies de comunicació ràpides, i nosaltres tenim la carretera que tenim. Segons la Diputació, és la carretera d’aquesta amplada de tota la província amb més trànsit. Només faltaria posar-li molts camions. Llinars té polígons per desenvolupar, Cardedeu té alguna zona per fer. Si tires més enllà cap a Sant Celoni hi ha tot de polígons buits o que només tenen les estructures.
Com estan els projectes de pacificació del camí d’Alfou i el carril bici?
Del carril bici ens van enviar per signar el conveni nou amb la Diputació, i en principi, les obres haurien de començar la primavera del 2027. El camí d’Alfou, en principi, l’entitat urbanística no el veia. La idea és que tot el que fem ho fem de manera acordada i va costar de consensuar. Quan ja ho teníem consensuat no donava temps, pressupostàriament, a fer-ho. Quan vam tenir la partida, la mateixa empresa que ens havia dit que li anava bé, en aquell moment ja no li anava bé. Hem de modificar el pressupost perquè inclogui els 40.000 euros del cost. Ara tenim una empresa interessada a fer-ho. Esperem que aquest any ho fem.
Es remodelarà la plaça de l’Ajuntament?
El projecte, per nosaltres, està més que aparcat. Crec que l’àmbit demana una reestructuració des de l’era del Delme, que un dia o altre ha de ser de l’Ajuntament, fins a la llar d’infants a dalt de tot. Tot aquest espai hauria de tenir un tractament unitari.
“El model de parc solar que promovem ajuda els pagesos sense perdre espais de conreu”
La planta agrovoltaica és una aposta important.
És una bona notícia per a tothom. El que hem fet no deixa de ser un estudi que es va fer des de l’Ajuntament de Cardedeu, on es veia la compatibilització de la producció fotovoltaica i la producció de l’agricultura ecològica. Tal com està plantejat, el pagès ha de continuar recollint el 80% del que sembra en un camp sense plaques. A més a més, cobra un lloguer. És una manera d’ajudar i dignificar la seva feina i a la vegada de no perdre superfície de conreu. La gent hi està en contra moltes vegades perquè fan una planta fotovoltaica i s’acaba l’agricultura. Aquí mirem d’encabir les dues coses. Vindrà l’IRTA a fer el monitoratge tant de la part de secà com de la part de regadiu, la part d’horta, i esperem que, com diu l’estudi, fins i tot faci més bona producció.
Quin calendari tenen?
Està licitat i el 19 de juny acaba el termini de presentació d’ofertes. Si no hi ha al·legacions i podem adjudicar, el 15 de juliol podrien començar a fer les rases. No poden començar abans perquè hi ha una au nidificant i no es pot tocar res. Qui va fer el projecte diu que en tres mesos pot estar acabat. Abans del 31 de desembre hauríem de poder justificar el milió i mig de subvenció de la Diputació. No cal que estigui acabat, però sí que hauríem de tenir certificacions per aquest valor.
L’Ajuntament ha canviat la font de finançament, d’un préstec a romanent.
La Diputació ens està fent el Pla Econòmic i Financer i ens van dir que tenint el romanent que tenim, quines ganes de fer un préstec. És un milió, el 25% del romanent. També és veritat que, segurament, valdrà menys. Van començar a redactar el projecte a finals del 2020. Tothom ens diu que ha baixat el preu de la placa en aquest temps. Vaig demanar un preu per comprar 4.920 plaques i la diferència era de cap al 60%. Ja parlàvem d’una rebaixa de 300.000 euros més l’IVA. I això només amb les plaques. Segurament que amb altres coses, també.
Fins fa un parell de mesos la normativa restringia l’autoconsum a 500 metres i ara passa a 5 quilòmetres. Com els beneficia?
El que ens dona sobretot és molt de joc. Teníem una cosa molt tancada, que ens portava a la situació que segurament que la millor manera era vendre l’energia directament a la xarxa. Ara, el fet de tenir aquest autoconsum compartit canvia una mica, com a mínim per estudiar-ho tot, amb pros i contres. Tenim un any per valorar-ho i decidir quin model volem. Red Eléctrica com a mínim triga sis mesos a connectar-te a la xarxa. Hi ha opcions de model de negoci com l’autoconsum compartit, fer un contracte amb una comercialitzadora, vendre-ho directament a la xarxa, i llavors fer una tarifa a Vilamajor amb preus més baixos que beneficiaria veïns i l’Ajuntament. És molt com l’autoconsum compartit, però posant una comercialitzadora al mig.
L’Ajuntament ha de fer un pla econòmic i financer tot i tenir equilibri financer.
El 2025 podies gastar el que havies gastat el 2024, més al voltant del 3,2%. Sense gastar tot el pressupost, vam gastar més i directament vam trencar la regla de despesa. Tot i tenir equilibri financer, entres en el Pla Econòmic i Financer. No pots gastar durant el 2026 ni durant el 2027. No ho podem complir, perquè fent la planta agrovoltaica trencarem la regla de despesa, però no perdrem 1,5 milions de subvenció. Si el 2026 ho incomplim, tampoc no passa res. L’important és complir el 2027. Però si les obres que s’han de fer a l’edifici de l’ajuntament que estem licitant s’acaben l’any que ve, haurem d’incorporar el romanent i trencarem la regla de despesa, amb la qual cosa entraríem en un altre pla econòmic per al 2028 i 2029. Aquestes obres no són estructurals i si tenim el risc de trencar una altra vegada la regla, les farem el 2028.
Les preguntes de l’oposició: “Les consergeries i la neteja viària es poden prestar des
de l’empresa municipal”
[Junts] Quina és la decisió més criticada del seu mandat i què faria diferent?
La més criticada? La veritat és que no hem tingut cap cosa que realment hagi generat molta controvèrsia. Han sigut coses puntuals. Per exemple, quan van tallar els arbres de les Pungoles, perquè estaven podrits i els cables de la llum passaven pel mig. Va generar una certa controvèrsia. Vam anar amb els veïns a peu de carrer, els ho vam explicar i vam admetre que potser no ho havíem comunicat bé. Ho van entendre i es va acabar.
Hem tingut controvèrsia amb el bloc ocupat, ens va fer patir molt. Segurament que en el seu moment també hi va haver crítica amb les obres que fèiem a la plaça Montseny, sobretot perquè van durar més del que havien de durar, però un cop es va acabar la plaça es van acabar. Hi havia el nostàlgic que deia que maco que era abans, però amb tota franquesa, no ho feia servir ningú, les voreres estaven fetes malbé, amb cotxes aparcats. Passar per allà amb un cotxet era un esport de risc. Crec que ara ningú tiraria enrere.
[PUSA] Quin impacte tindran les regularitzacions d’immigrants il·legals en els serveis socials?
No ho sé. A serveis socials, tractem la gent que no té recursos sigui d’on sigui. Llavors, quin impacte tindrà? No ho sé. No els tractem perquè siguin immigrants o no. Ho fem perquè tenen una necessitat i no mirem ni d’on són ni d’on deixen de ser.
[ERC] Com vostè ja sap, fa molt de temps que ERC ha apostat pels serveis públics per mitjà de la Municipal, és a dir per una empresa pública. Considera prestar el servei d’escola bressol per mitjà de La Municipal? Quins serveis més pensa que pot gestionar?
Les consergeries. Pensem en la consergeria del casal dels avis. Em sembla una bona cosa. I la neteja viària. Si féssim aquests serveis estaríem donant-li un bon cos a la Municipal.
[PSC] Tenint en compte tot el que s’ha fet a Sant Antoni de Vilamajor durant aquest mandat, quins projectes considera que han tingut un impacte real per als veïns i veïnes, i quins aspectes pendents es compromet a abordar abans que s’acabi el mandat?
Per mi el que més impacte ha tingut és ampliar la zona de vianants, tant de la plaça Riera i voltants, com la de la plaça Montseny. Crec que tot el que es guanyi amb zona de vianants és el que més impacta en el dia a dia de la gent, perquè et mous amb tranquil·litat, sense patir, si el nen corre, si juga. Si es pot anar sense cotxes, també és bo. És bo per als pares, és bo per als nens i és bo per als avis.
Ara es pot anar de l’escola Joan Casas a la plaça Montseny sense trobar-se cap cotxe. Per nosaltres, és bàsic. També la plaça Javrezac. Intentem ara que aquell espai sigui també per als grans. I més segura, perquè abans la gent allà s’entrebancava i l’enllumenat quedava tapat pels arbres.
