Salvador Illa, de la Roca, encapçala la llista del PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya. Illa, que ja va presentar-se a les eleccions de 2021 com a cap de llista, aspira a repetir victòria i, aquest cop, poder governar. Salvador Illa va ser alcalde de la Roca i ministre de Sanitat durant la pandèmia de la covid, entre d’altres càrrecs.
Vostè no és ni a un cantó ni en altre i que és al mig.
Busquem la política de les solucions, dels acords, dels pactes per fer avançar. Crec que la campanya és una conversa pública en què hem de fer propostes. Dir “vostès, senyors d’ERC o senyors de Junts, quin projecte tenen per Catalunya després de governar deu anys?”. Haurem de valorar la credibilitat de les seves propostes perquè tot el que diuen ara ho haurien pogut fer. I el que veig és que moltes vegades es dediquen a parlar de mi, no sempre bé, permeti’m la ironia… I jo no vull seguir aquest estil. Nosaltres som en la política de les solucions, dels acords, d’avançar, de col·laborar, d’obrir una nova etapa.
Ha dit que no vol vets. Què vol dir?
Que veig que també s’utilitza en la conversa pública d’aquestes dies el verb vetar, el verb bloquejar i fins i tot el verb amenaçar. I hem de tenir unes coses clares. Primer, que són unes eleccions catalanes i qui sigui president de la Generalitat ho decidiran els 135 diputats i diputades que esculli el poble de Catalunya. El govern de Catalunya es decidirà des de Catalunya. En segon lloc, els verbs que utilitzo més en aquesta campanya són unir i servir però també acordar, pactar, avançar, dialogar…
Es pot governar amb 33 diputats, però no es pot ser investit amb 33 diputats. Encara que es compleixin les enquestes potser ho tindrà complicat.
Hi ha dos camins: bloqueig, més del mateix, confrontació o diàleg, acord, avançar… El primer camí és paràlisi, el segon és fer avançar Catalunya. El balanç del primer camí el coneixem després de deu anys. No és bo en educació, en sanitat en preparació per fer front a una sequera, en seguretat ciutadana… Jo em proposo per liderar aquest segon camí i necessito una força àmplia de la ciutadania de Catalunya. Ja he dit què faré; em presentaré a la investidura per presidir la Generalitat de Catalunya. Nosaltres no hem bloquejat la Generalitat en aquests darrers anys, hem acceptat, havent guanyat les eleccions, les regles democràtiques i hem intentat col·laborar pensant en el bé del país. És la nostra actitud i és important que els ciutadans tinguin present això a l’hora de decidir quina opció trien.
Ha defensat el quart cinturó fins a Granollers. Per què?
Farem dos quarts cinturons, el viari i el ferroviari. El ferroviari ja l’hem començat a dissenyar des del govern d’Espanya. És un plantejament que han impulsat en especial alguns municipis de la nostra comarca per facilitar que es puguin connectar els dos Vallès amb tren. I també farem el quart cinturó viari amb diàleg, acord, asseient-nos amb els alcaldes i pactant un itinerari, però Catalunya no pot estar sense prendre decisions com ha estat en aquesta matèria.
El Hard Rock és el model econòmic que s’ha d’impulsar a Catalunya?
Jo tinc per costum ser coherent o almenys intentar-ho. Veig que les dues formacions polítiques que governant han donat autorització i llicència a aquest projecte, que són ERC i Junts, ara sembla que no hi fossin. Nosaltres hi vam donar suport des de fora del govern i ho continuem fent. I continuem demanant serietat a l’hora de tramitar els compromisos que va adquirir el govern de Catalunya amb ERC i Junts. Podem millorar el projecte però el que no podem és ser un país que decideix una cosa i arbitràriament o discrecionalment, sense seguir un procediment administratiu, la canvia en funció de la conjuntura política.
Què proposen en energies renovables?
D’entrada, desbloquejar el primer parc d’energia eòlica al mar que es pot fer a Catalunya al golf de Roses i prendre decisions. Hi ha multitud de projectes que estan encallats. Em temo que aquesta paràlisi administrativa obeeix també a una incapacitat de prendre decisions a nivell polític. I prendre decisions no només en matèria de les ubicacions d’energia eòlica i solar sinó també de les línies de transport d’aquesta energia. No hi ha res que expliqui que a Catalunya no puguem fer el que han fet Aragó, Navarra, la Comunitat Valenciana o qualsevol altre territori on han avançat aquests darrers deu anys multiplicant per dos i per tres la capacitat d’energies renovables.
I en educació?
Escoltar els mestres i deixar-los fer perquè a Catalunya hi ha bons mestres i bons professionals. De fet hi ha escoles que han tret una nota excel·lent en les proves PISA. Doncs deixem fer i traiem tota aquesta capa de burocràcia que s’ha posat damunt dels equips docents i els mestres. I donem-los els recursos que necessiten, però sobretot l’acompanyament que necessiten. Creem places d’escola bressol per fer la gratuïtat de 0 a 3 anys. I places d’FP, on també hi ha un balanç francament magre.
Què proposen en salut?
És molt important reformar el sistema arribant a acords amb els professionals. Posar-hi recursos, però també fer reformes. Em resulta especialment preocupant el temps d’espera en atenció primària, que és de 12 dies, dels pitjors del conjunt d’Espanya, i que hauríem de reduir-lo a un màxim de 48 hores garantint una atenció presencial. També un esforç en salut mental.
ERC ha demanat un nou model de finançament. Com ho veu?
Doncs que no han fet res tampoc en aquesta matèria ni ERC ni Junts. Res de res. I ara venen amb una proposta. El nostre plantejament és aplicar l’estatut que preveu, i això sí que és singular perquè no està previst en cap altra autonomia, un consorci tributari paritari entre la hisenda espanyola i la hisenda catalana. I jo pregunto per què no han fet res en aquest capítol que és important. Aquest consorci pot arribar a recaptar tots els impostos de Catalunya. És una llei vigent que ha passat el filtre constitucional. I en segon lloc, posar fi a la competència fiscal deslleial, que no és bon camí ni a Espanya ni al conjunt d’Europa. Això ho hem de treballar braç a braç amb el govern d’Espanya i em comprometo a defensar que Catalunya no pot ser la tercera comunitat a aportar recursos i la catorzena en rebre’ls. Em veig amb cor d’encarrilar el finançament en quatre anys, cosa que no han fet en deu ni el senyor Torra ni el senyor Aragonès, ni els senyors Puigdemont i Mas.
