Independentment del resultat del 28-M, Sant Pere de Vilamajor tindrà una alcaldessa. Les quatre llistes que es presenten –ERC, Independents per Sant Pere (ISP), Junts x Sant Pere i PSC– estan encapçalades per dones: Pamela Isús (ERC), Dolores López (ISP), Susanna Martori (Junts) i Jésica Pérez (PSC). Les quatre candidates consideren que això no hauria de ser notícia.
Isús creu que ho és “perquè no hi estem acostumats. La política és un món molt masculí, ara l’estem canviant”. Per López “és notícia i no deixa de ser una curiositat”. “Penso que això es pot donar a llocs petits com Sant Pere, on l’home no té repercussió a l’hora d’estar en un partit i projecció cap endavant.”
Martori apunta que “és una casualitat perquè podria ser home o podria ser dona. Està bé que es normalitzi que les dones vagin davant”. “En el moment que som notícia és que encara ens queda molt per recórrer” diu Pérez. La candidata socialista considera que “la dona dins de la política municipal sí que ha pogut avançar en el temps però a escala autonòmica i estatal queda molt per fer”.
Dolores López va ser la primera dona a encapçalar una llista a Sant Pere, fa 16 anys. El fet que durant vuit anys “el govern a Sant Pere hagi estat eminentment femení ha ajudat a donar una empenta”, diu López. La llei obliga a una paritat en les llistes. “La llei ha ajudat que les dones tinguem una certa rellevància en el món públic”, diu López.
Però per a Isús “el que és trist és que la llei ens obligui a fer paritats i escaleta quan hauria de ser una cosa que fos sola. I s’hauria d’aplicar a moltes altres coses, com en el món laboral en la mesura que es pugui”.
En aquest sentit Pérez afegeix que “a les empreses encara en els llocs de lideratge continua havent-hi els homes”. També consideren que la conciliació familiar posa més difícil la participació de la dona en política. “El paper de les dones dins de la família encara és un obstacle per accedir als llocs de poder”, apunta Pérez, mentre que a Martori li agradaria “que hi hagués la igualtat d’oportunitats, hi ha dones que no es poden presentar perquè no tenen oportunitats de fer-ho, no tant a nivell legal com familiar”.
“En política, i més en un poble petit com Sant Pere, no tens horari, no és una feina de 8 a 3 i te’n vas a casa. Sí que tens més flexibilitat, t’ho pots combinar en un moment donat, però això fa que molta gent es faci enrere.”
Dones ocupant regidories és la norma general en tots els ajuntaments, però també ho és que se’ls atorguin regidories que segons López es consideren “marietes” però que en realitat tenen molta incidència en el dia a dia dels veïns, com Ensenyament o Serveis Socials. Això és, segons Martori, “perquè la majoria d’alcaldes són homes i quan distribueixin les regidories es queden” les que consideren “potents” com Urbanisme, Hisenda o Governació.
Per a Pérez “el paper de la dona a Hisenda en el món local ha canviat molt, està molt marcat. Urbanisme són d’aquelles carreres que durant molts anys s’han vinculat més als homes, però cada vegada són més dones les que es presenten a aquesta carrera”.
El paper de la regidoria de Serveis Socials
Totes quatre destaquen la importància de la regidoria de Serveis Socials. López admet un fet: “Porto anys gestionant aquesta regidoria i els homes que m’he trobat com a regidors tenien un problema personal que els acostava a aquest món.” Per Isús “Urbanisme depèn de les normes de la Generalitat”. “Per mi és molt més important gestionar bé Ensenyament, els Serveis socials o el transport, perquè la resta de coses van soles”, assegura.
