El Tribunal Suprem ha emès dues interlocutòries en què declara no amnistiable el delicte de malversació pel qual van ser condemnats alguns líders del procés, entre els quals l’exconseller de Presidència, Jordi Turull, de Parets.
El tribunal també manté les ordres de detenció contra Puigdemont, Comín i Puig i l’aixeca contra Marta Rovira perquè no està acusada de malversació sinó de desobediència.
També manté la inhabilitació de Junqueras, Romeva, Turull i Bassa, tal com marcava la sentència del Suprem, fins al 2030 i 2031.
El Suprem considera que, tot i el que diu la llei d’amnistia, que inclou els delictes de malversació, els condemnats pel procés sí que van obtenir un benefici personal de la malversació de fons públics en contra del que defensen la fiscalia i l’advocacia de l’estat.
La interlocutòria diu que els condemnats “van fer amb el patrimoni aliè que els estava confiat allò que no van poder o no van voler fer amb el seu patrimoni“. Per tant, considera que sí que van obtenir un enriquiment personal.
Vot particular
La sala penal del Suprem, presidida pel jutge instructor del procés, Manuel Marchena, considera també que hi ha un altre obstacle que impedeix aplicar l’amnistia i és que els delictes van afectar potencialment els interessos financers de la Unió Europea.
Per tant, argumenta que els comportaments dels processats incorren plenament en les dues excepcions que preveu la llei per amnistiar delictes de malversació que són que s’hagin fet amb propòsit d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial i que afectin els interessos de la Unió Europea.
Una de les magistrades, Ana Ferrer, ha expressat un vot particular en què mostra la discrepància amb el parer majoritari dels seus companys.
Ferrer diu que “l’única interpretació raonable de la llei porta a entendre que aquest benefici orientat a procurar el projecte independentista català és precisament el que la llei vol amnistiar“.
La magistrada també es mostra partidària d‘elevar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Recurs al Constitucional
La resolució de Marchena i la resta de magistrats que la subscriuen sí que considera que s’inclou en la llei d’amnistia el delicte de desobediència tot i que obre la porta a plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional.
{{ comment.text }}