Tomeu Aspa (Som Vallflorida) és alcalde de Sant Esteve de Palautordera des del juny passat. Un acord de govern amb ERC va permetre desplaçar Junts de l’alcaldia després de 24 anys consecutius de lideratge de l’antiga Convergència a l’Ajuntament. Des de llavors han passat més de sis mesos d’adaptació, canvis i moviments clau per al futur del municipi.
Van entomar el càrrec amb 26 anys i sense experiència en política. Us esperàveu governar?
La decisió de posar-me en política era perquè havia estat implicat en diverses entitats i tenia ganes d’entrar a les polítiques directes del poble. La idea de Som Vallflorida va ser de muntar un grup d’electors que sorgia de l’antiga CUP. Volíem veure si ens obríem a gent més diversa. Al principi, ens miràvem aquest mandat amb la visió de pressionar, però sí que és cert que t’encoratja estar governant.
Aquí Convergència sempre ha tingut molt pes social. Per què diria que el poble va permetre aquesta majoria alternativa?
Per una banda, hi ha una desmotivació en la política en general. A les eleccions del maig es va veure com va baixar el nombre de persones que havien votat. Per altra banda, crec que també hi havia gent del poble que confiava que hi pogués haver una altra manera de gestionar-lo. De tants anys acumulats governant la mateixa gent, hi havia un cert desgast.
Es van entendre amb ERC per fer govern. En què coincidíeu?
Teníem projectes similars. ERC van estar al govern fa vuit anys [amb CiU], però no va acabar bé la situació del mandat. Ells també estaven motivats amb aquest canvi.
Com estan amb ells?
Estem bé; coordinant-nos. Nosaltres [Som Vallflorida] tenim la gran força de les regidories i ells ens van demanar tenir-ne unes d’específiques: Educació, Hisenda, Turisme i Patrimoni.
Al tercer any de mandat deixaran l’alcaldia a mans del Miquel Campins (ERC), tal com assenyala el pacte. L’últim any la tornaran a tenir. Creuen que s’ha entès aquest moviment?
Era una demanda per part d’ells. A nosaltres ens va sobtar, però al final vam acabar pensant: si ens entenem, això no serà un gran problema. Tampoc hi hem donat més voltes. Ara estem dins el govern, haurem de tornar a veure com ho enfoquem quan sigui el moment.
Quan entren al consistori, us troben amb un POUM gairebé aprovat, una Casa de les Monges comprada i un Pla Ponent desenvolupant-se. Quin marge de maniobra tenen per fer seus aquests projectes?
Pel que fa al POUM, és una cosa que l’oposició ja va poder posar-hi cullerada l’últim mandat. El POUM és un trajecte de molts anys i de molta feina necessària per al poble. Hem de lluitar perquè existeixi. Hi hauria coses que es podrien fer d’una altra manera, però ara ens trobem en la fase final d’aquest POUM i canviar coses significaria reestructurar-lo i més temps per aprovar-lo. Ara el POUM és a Medi Ambient, on li estan fent una última revisió. Encara no sabem quan s’aprovarà.
Hi ha alguna cosa que canviarien d’aquest POUM?
El que ens trobem a Sant Esteve és que hi ha el Pla Ponent, que és dins aquest POUM. Ens trobem en un moment en què no es pot fer cap tipus de canvi si no és que fas una lluita legal impossible. No creiem gaire en els beneficis del Pla Ponent. Les dinàmiques de Sant Esteve estan tirant cap a poble dormitori i ens genera inquietud que Pla Ponent ens transformi més cap a poble dormitori pel que fa a preus de cases i ampliació de població.
L’antic alcalde, Dani Fernández, va dir que, si es desenvolupava tot el pla, hi hauria 2.000 habitants més a Sant Esteve.
És això, unes 2.000 persones en 15 anys, en teoria, que és quan està previst que s’acabi de desenvolupar tot el Pla Ponent, després d’una primera, una segona i una tercera fase. Els propietaris dels terrenys ens presenten ara el projecte, perquè la seva idea és començar-lo a desenvolupar aquest any. En l’aspecte tècnic, encara no sabem quan es podrà iniciar.
És sostenible aquest augment de la població?
No veiem que ho sigui prou pel que fa a recursos. De fet, ens ho qüestionem. Sant Esteve ja ha crescut el doble de la seva població en els últims 20 anys. Em fa patir que es perdi l’essència del poble i la gent se’n desconnecti. Una de les preocupacions que tenim és que el poble havia funcionat amb una cohesió molt natural i ara aquesta cohesió està desestructurada. Ens cal reflexionar sobre temes de joventut o temes culturals, perquè Sant Esteve és un poble molt ric en cultura. S’ha de fer una reflexió bastant intensiva sobre què volem que sigui Sant Esteve i què no volem deixar perdre.
Aquest diàleg social, com el volen impulsar? Havien dit que volien apostar per un model més directe de participació ciutadana.
Creiem que l’important és informar bé a partir de canals comunicatius. Ara traurem un butlletí informatiu de diferents temes que estem treballant. També tenim pensat fer taules de treball obertes a la ciutadania per atacar temes concrets com joventut, cultura o habitatge. I sobretot, recollir les inquietuds que anem sentint.
Ja saben què faran amb la Casa de les Monges?
El govern anterior va deixar fet un pla d’usos, que va ser un projecte participatiu amb diferents persones i entitats del poble. Ara volem presentar el projecte a la ciutadana i tornar-ne a fer una reflexió. Un pla d’usos dona unes idees i un enfocament i hem de veure quines capacitats té el poble per tirar-lo endavant. El Pla d’Usos marca els espais que es poden tenir dins l’edifici (espai de bar, per a joves, sales polivalents, sales de reunions).
Un dels debats, però, era com es feia la gestió de la Casa de les Monges.
El Pla d’Usos diu que s’hauria de gestionar a través d’un conserge i que l’espai estaria obert unes hores concretes i limitades. Volem veure si es pot reformular, perquè econòmicament i logísticament encara ens hem de plantejar si ens podem permetre aquesta figura. També hem de saber si hi haurà algun espai que podrà ser autogestionat per alguna entitat o si ha de ser de cogestió amb l’Ajuntament.
Com estan les obres per rehabilitar l’edifici?
Van començar-les a finals d’any. S’ha fet una primera fase de reforç estructural i aquest any encararem una segona fase per a l’estructura interna. Ens agradaria poder obrir l’espai, però les obres no estan anant tan ràpides com voldríem: estem tirant de subvencions; no depèn de recursos propis de l’Ajuntament.
Una altra patata calenta. El tema de l’antiga nau d’Aigua del Montseny.
Quan vam anar-hi a fer una visita vam veure que estaven utilitzant-lo de magatzem logístic perquè encara no tenen la concessió de l’activitat d’extracció d’aigua. Això depèn del Ministeri d’Indústria. Amb el reglament d’aquest espai no podien fer de magatzem. Els vam dir que crèiem coherent que traguessin aquell material que estaven guardant.
Van ordenar que cessessin l’activitat i buidessin les naus. Han complert els terminis?
Sí. Ara nosaltres ens hem estat qüestionant el fet que es torni a obrir una embotelladora a Sant Esteve per fer extracció d’aigua. L’aigua és un bé supernecessari i escàs. El subministrament al poble està arribant al límit i no tenim aigua per a tot l’any: estem depenent de Santa Maria de Palautordera i de les infraestructures d’ATL per tenir aigua sobretot els mesos d’estiu. Per tot això, volem assegurar-nos que l’extracció d’aigua que puguin fer no tingui afectació als aqüífers de la Tordera. Tot i això, no tenim informació suficient d’aquesta afectació, ni de l’empresa ni de Mines. Ens genera moltes inquietuds i, per això, volem fer un estudi hidrogeològic amb experts i volem saber realment tots els detalls del que pot suposar tenir aquesta fàbrica a Sant Esteve.
I com està el tema de l’aigua?
Estem treballant diverses maneres d’aprofitar els recursos aqüífers que puguem. Ens haurem de connectar a ATL en el futur. Per això, ja hi havia un projecte previ que ja havia presentat fa un temps i bàsicament s’ha de fer la instal·lació per poder donar aigua a Sant Esteve, derivada de les estructures que ja hi ha a Palau [Santa Maria].
Vostè és net dels Marduix i fill dels Escarlata. Com viu la cultura i quines polítiques culturals té pensades per al poble?
Per descomptat, tenim una visió en què donem molta importància als agents que estan treballant en la cultura del poble. Sí que volem donar visió o estructura a aquestes activitats culturals que es programen. Sant Esteve té una xarxa associativa cultural molt forta. Voldríem que hi hagi una connexió entre aquests agents i que es pugui vehicular de manera conjunta aquesta programació cultural. Que no tot funcioni com a bolet.
Em pot dir una virtut de Sant Esteve?
Crec que la virtut de Sant Esteve és que, en ser un poble petit i venir d’una essència de poble de xarxa, existeix un gran nombre d’entitats i gent que té ganes que passin coses.
I un defecte?
Un defecte és com funciona l’economia a Sant Esteve. Som un poble que funciona pel que fa a turisme, però no hem de perdre aquestes botigues i establiments i espais de qualitat. Realment és el que dona el dia a dia del poble.
