Una trentena de vallesans estan pendents de l’impacte que pot tenir la futura llei d’amnistia pactada pel PSOE i les formacions independentistes en els processos judicials per causes relacionades amb el procés independentista que els afecten o els han afectat en els darrers anys. La llei hauria de comportar l’anul·lació de tots aquells procediments que encaixin en els supòsits del text.
La proposició de llei d’amnistia que es registra al Congrés de Diputats aquest dilluns podria incloure implícitament diversos casos considerats per part de JxCat com de ‘lawfare’ o guerra judicial. En canvi, no preveu aplicar-se a les actuacions policials més severes que impliquin tractes inhumans o degradants, al terrorisme o a la tinença i preparació d’explosius. El text abasta els fets des de l’1 de gener del 2012 a aquest 13 de novembre, amb tots els actes previs i posteriors a les consultes independentistes del 2014 i el 2017.
Els actes tipificats com a delictes de terrorisme també queden fora de l’amnistia sempre que hi hagi sentència ferma i consisteixin en atemptats contra la integritat física o mort d’alguna persona, destrucció massiva d’instal·lacions estatals o públiques, sistemes de transport, infraestructures, sistemes informàtics, llocs públics o propietats privades que puguin posar en perill vides humanes o produir un gran perjudici econòmic. Tampoc es podrien amnistiar l’apoderament il·lícit d’avions, vaixells o altres mitjans de transport col·lectiu o de mercaderies, o la fabricació tinença, adquisició, transport, subministrament o utilització d’explosius o armes de foc.
Tot això, sempre que tinguin com a objectiu “obligar indegudament els poders públics a realitzar un acte o a abstenir-se de fer-lo, o desestabilitzar greument o destruir les estructures polítiques, constitucionals, econòmiques o socials fonamentals d’un país”. Això podria fer que els CDR de l’operació ‘Judes’, investigats per terrorisme i tinença d’explosius no es puguin beneficiar de l’amnistia.
Aquest és el cas amb més vallesans implicats és el de l’operació Judes, una causa oberta per terrorisme a l’Audiència Nacional. La instrucció s’ha donat per tancada i s’ha acordat l’obertura de judici oral en una data encara per determinar però que, segons els advocats d’Alerta Solidària, podria ser durant el 2024. Abans, les diverses parts han de formular els seus escrits de conclusions. Entre els encausats, hi ha tres veïns de Mollet, un de Sant Fost i una de Montmeló, vinculats amb els CDR. Un dels de Mollet i el de Sant Fost van ser arrestats durant els escorcolls que la Guàrdia Civil va fer a casa seva el 23 de setembre de 2019. Els altres tres van ser afegits a la causa posteriorment.
Un altre dels processos amb més vallesans implicats és el que afecta quatre militants de la CUP de Granollers i que es tramita en un jutjat de la ciutat, encara en fase d’instrucció, detallen fonts d’Alerta Solidària a EL 9 NOU. Se’ls relaciona amb un tall de la C-17 que hi va haver el 15 d’octubre de 2019 a l’Ametlla i que va acabar amb una càrrega dels Mossos. Tots ells asseguren que no hi van participar perquè a la mateixa hora eren en un homenatge al president Companys que es feia a Granollers.
Hi ha altres casos pendents de judici: el de dos joves de Parets (Álvaro i David) que van ser detinguts l’octubre de 2019 a Barcelona en un protesta per la sentència del Tribunal Suprem contra els líders polítics; el de la Xènia, una jove de Caldes, que té data per ser jutjada al desembre de 2025, i el de la Sane, de Sant Celoni, detinguda l’octubre de 2019 durant un tall a l’AP-7 a Sant Celoni. També està pendent de judici al TSJC Josep Maria Jové, diputat d’ERC i veí de les Franqueses. Està acusat de revelació de secrets, malversació i desobediència per l’organització del referèndum de l’1-O quan ocupava un càrrec al Departament d’Economia que liderava Oriol Junqueras.
Judicis ja celebrats
A altres vallesans, la llei d’amnistia els arribarà amb les causes ja jutjades i, fins i tot, amb sentència ferma. És el cas de Brian Bartés, de Mollet. Va afrontar dos judicis, un per una protesta de Tsunami Democràtic al Camp Nou i un altre per la celebració d’un consell de ministres a Barcelona. Va ser absolt en un cas i condemnat en l’altre a una pena d’un any i mig de presó. Ja ha fet front a la multa, a la responsabilitat civil i a les costes fixades a la sentència. L’amnistia li esborraria els antecedents penals que ara li consten.
També té sentència ferma Ernest Legaz, de Santa Eulàlia, amb una condemna d’un any i deu mesos de presó, que va quedar suspesa amb el pagament de la responsabilitat civil fixada i les costes. El TSJC va confirmar la sentència inicial i els advocats d’Alerta Solidària ja no van presentar recurs. Legaz, però, té un altre procediment obert per una protesta que es va fer coincidint amb el primer aniversari de la detenció de Pablo Hasél. Està en fase d’instrucció, detalla l’afectat.
El cas d’Els Tres de Granollers està pendent que el TSJC valori el recurs presentat a la sentència inicial de l’Audiència de Barcelona que va condemnar dos d’ells a tres anys de presó i, el tercer, a tres anys i nou mesos. Es preveu que la nova resolució es pugui conèixer durant l’any que ve però el procés també pot quedar condicionat pel desenvolupament de la llei d’amnistia.
Entre els casos amb condemna també hi ha els dels exconsellers Jordi Turull, de Parets, i Raül Romeva, vinculat amb Caldes, que van ser jutjats pel Tribunal Suprem per l’organització del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. També tenen condemnes un veí de Lliçà d’Amunt –multa de 900 euros per resistència a l’autoritat– en un procés obert arran d’una protesta contra la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya.
Entre els represaliats, hi ha el cas d’un veí de Granollers va ser absolt en un judici en relació a la protesta Holi del 29 de setembre de 2019 a les portes de la conselleria d’Interior, a Barcelona. I una causa oberta a quatre veïns de Sant Celoni per un tall a l’AP-7 al mateix municipi ja va quedar arxivada durant la fase d’instrucció. També s’ha arxivat la imputació a un veí de Granollers que estava dins de la macrocausa pel tall de l’AP-7 a la Jonquera que va promoure Tsunami Democràtic, detallen des d’Alerta Solidària a EL 9 NOU.
Fora dels casos directament relacionats amb el procés independentista, Alerta Solidària inclou com a represaliats el procés que afecta a dos joves vallesans –un de Granollers i l’altre de Parets– que van ser arrestats el 20 de febrer de 2021 en una protesta per l’empresonament de Pablo Hasél. I el de dos veïns de Granollers i un de Vilamajor, amb càrrecs per una càrrega dels Mossos en una acció de la PAH a Canovelles el maig de 2021. S’està a l’espera que es fixi data per al judici.
