Fins a 13 equips d’arquitectes s’han presentat al concurs de projectes per a la redacció de l’avantprojecte, projecte bàsic i executiu, estudi de seguretat i salut i direcció de les obres de rehabilitació integral del Castell Nou de Llinars per convertir-lo en nou equipament administratiu i cultural, espai museístic i polivalent d’oficines i una àrea de restauració.
Alguns ho han fet en forma d’Unió Temporal d’Empreses (UTE) “per poder complir amb els requisits establerts a la convocatòria”, explica l’alcalde, Martí Pujol. Un d’aquests requisits era l’acreditació d’haver redactat en els últims deu anys, com a mínim, un projecte de rehabilitació d’edificis protegits, catalogats o de patrimoni arquitectònic similars al Castell Nou, per imports iguals o superiors a 1.750.000 euros sense IVA. Pujol destaca “el gran nivell de tots els equips”, amb arquitectes de reconegut prestigi tant estatal com internacional.
En una primera fase, el jurat va valorar i puntuar els equips d’acord amb la seva trajectòria i obra feta. Això ha permès seleccionar els vuit amb més puntuació. L’equip de l’arquitecte sevillà Guillermo Vázquez Consuegra va ser el que va obtenir més puntuació, amb 98 punts. Els altres equips que passen a la segona fase són UTE Ravetllat Arquitectura-Carles Enrich Studio; UTE Tomàs Morató-Vivas Arquitectos Barcelona, SLP; UTE João Mendes Ribeiro Arquitecto Lda-OD’A Arquitectura; Miralles Tagliabue EMBT; UTE Santi Vives-L And Arquitectura SLP; Dilmé Fabré Torras i Associats, SLP, i Fogars Arquitectes SLP.
Ara, aquests vuit equips hauran de presentar les seves propostes en seixanta dies naturals a comptar des de l’endemà de l’enviament de l’anunci de licitació al Diari Oficial de la Unió Europea i de la publicació de l’anunci de licitació en el perfil del contractant.
Un jurat format per arquitectes externs
El jurat està format per l’alcalde, Martí Pujol; el regidor d’Obres i Serveis, Pere Grivé; Albert Pla (arquitecte designat pel COAC), l’arquitecte i l’enginyer municipal; tres arquitectes externs (Sebastià Jornet, de l’equip redactor del nou POUM de Llinars; Jaume Carné i Manuel Gonzàlez Solanas, que va fer la rehabilitació de l’antic CAP), i Mònica Maspoch, especialista en patrimoni arquitectònic.
En l’aspecte patrimonial, l’element més destacat de l’edifici són les pintures del saló de la planta noble, les úniques de caràcter profà i al·legòric d’aquell època que es coneixen a tot Catalunya.
El 24 de setembre de 2018 el ple de l’Ajuntament va aprovar la compra del Castell Nou per 4,1 milions després d’arribar a un acord amb els propietaris una setmana abans. Es van fer tres pagaments d’1.021.000 euros amb la signatura de l’escriptura, el 2019 i el 2020, mentre que el 2021 es va pagar la meitat d’aquesta quantitat a començaments d’any i l’altra meitat a finals. Les negociacions entre l’Ajuntament i els propietaris, les famílies Bosch i Ponsà, van començar el 2005. Els propietaris demanaven 22 milions d’euros –incloïen 14 milions amb els quals valoraven els frescos del saló principal–, molt per sobre de la taxació feta per l’Ajuntament.
El Castell Nou s’havia anunciat en un portal immobiliari per un import de 5.300.000 euros. Aquest portal afirmava que era “ideal per a usos comercials, hotel, restaurant i celebracions”. El novembre de 2018 es va signar l’escriptura de compravenda del Castell Nou, que està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Al municipi, n’hi ha un altre: la Torrassa. Tots dos són de propietat municipal.
