Temen que la reducció d’un 56% de l’Estat per a Polítiques Actives d’Ocupació a Catalunya pugui fer inviable els centres i deixar sense feina bona part del col·lectiu, el més vulnerable de la societat, remarquen.
Els CET són empreses que asseguren un treball remunerat a persones amb discapacitat, sobretot psíquica. La seva plantilla ha de comptar amb un mínim del 70% de persones treballadores amb un grau de discapacitat igual o superior a un 33%. A la comarca, segons dades actuals de la Generalitat, n’hi ha una desena, algunes amb 20 anys de trajectòria. La majoria es dediquen als manipulats per a grans empreses multinacionals, i serveis de neteja i jardineria per a ajuntaments.
El finançament que rep un CET prové de l’Estat, que el transfereix a la Generalitat. Una porció serveix per pagar els monitors i especialistes de suport. Però gairebé tota la subvenció s’adreça a sufragar part del sou de cada treballador, en concret, el 50% del 641,40 euros, el salari mínim interprofessional. “Des de 2010, però, s’havien compromès a subvencionar-nos el 75% per pal·liar els estralls que ens provoca la crisi”, diu Juan M. Monsalve, director general de la Fundació Vallès Oriental, dins de la qual s’agrupa, entre altres serveis, el CET Taller Xavier Quincoces, que dóna feina a 73 persones amb discapacitat.
Des de 2008, els centres especials tenen cada cop menys feina. Les grans empreses externalitzen menys serveis i algunes, expliquen els gerents dels centres, els paguen menys per fer la mateixa que abans, o fins i tot, per fer-ne un volum força més gran. A més, si es neguen a les noves condicions, els clients marxen cap a un altre lloc. Però això, les retallades anunciades des de l’administració signifiquen, entre altres coses, que els CET tornaran a rebre subvencions només per al 50% del sou de cada treballador. “Amb aquest 25% de menys ens trobarem amb moltes dificultats”, diu Monsalve. “Nosaltres aguantarem tot el que podrem”, diu, preocupat perquè han perdut el contracte de dos ajuntaments de la comarca. “Hem hagut de reconvertir treballadors”. Feien jardineria i ara s’ocupen de la neteja de les instal·lacions de la mateixa Fundació. “Per sort, tenim diferents activitats. Ara per ara, no prendrem cap mesura per rescindir cap contracte el 2012”, assegura. “Però a mesura que perdem clients la situació serà de més dificultat”, admet.
PRIMERS ERO A LA VISTA, TOT I RESISTIR-S’HI
Hi ha centres que no poden aguantar la tempesta tant de temps com la FVO, com Grupdem, de Montmeló, amb 56 persones discapacitades que treballen en manipulats. “Hem començat a no renovar contractes i al juny volem començar a fer un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que afectaria vuit persones, bàsicament monitors. Estem espantats”, diu Montserrat Puig, cap d’administració de Grupdem. Al Taller Alborada, de Mollet, un dels pocs públics (depèn de l’Ajuntament) estudien si canviaran les activitats productives, algunes molt tocades per la crisi, com la del sector de l’automòbil.
Per a Carles Sopeña, gerent del Viver de Bell-lloc de Santa Eulàlia, que dóna feina a 75 discapacitats, “la situació és un drama”. “Tenim demandes de persones que estaven en empreses ordinàries i ara vénen perquè s’han quedat sense feina. I ara no podran ni treballar al CET”, diu. Des de l’any passat, aquests centres no tenen finançament per poder contractar cap més persona, encara que hi hagi feina per assumir-la. “Amb la crisi actual, qualsevol empresa normal el que faria és reduir personal, però nosaltres intentem fer tot el possible sense un ERO. Però si les retallades són tan greus com diuen haurem de demanar sacrificis, com reduir salaris, o llocs de treball.
El futur dels centres pot ser la desaparició”, diu Sopeña. “A Catalunya sempre s’havia fet un gran esforç per promoure la inserció laboral d’aquestes persones més vulnerables. Hi ha el perill que tornem 30 anys enrere, quan aquestes persones estaven a casa, en la pobresa i la marginalitat”.
