ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
La granollerina Montse Martínez Puentes, de 45 anys, és responsable de Recerca, Desenvolupament i Innovació (R+D+I) de l’enginyeria d’Agbar. Amb l’Ajuntament de Granollers, coordina un projecte Knowing de la UE sobre canvi climàtic.
En què consisteix el programa Knowing?
És un projecte europeu on participen 17 socis d’arreu de la UE. I els socis són centres de recerca, empreses com nosaltres o ajuntaments. Té una durada de quatre anys i es va iniciar l’estiu de 2022. Ara som just al mig. L’objectiu és donar suport a diferents actors en l’acció climàtica.
A quins actors?
A la comunitat científica, a empreses i serveis urbans, a la ciutadania i als ens locals. Per a les administracions locals, la idea és aportar eines i metodologies avançades per conèixer, per una banda, els impactes derivats del canvi climàtic i, per altra banda, com les estratègies d’adaptació i mitigació estan interrelacionades i, per tant, s’han d’executar de forma complementària i conjunta.
A Granollers com s’està concretant el programa Knowing?
El cas d’estudi se centra sobre el riu Congost i en la relació del riu amb la zona urbana. No només analitzem inundacions fluvials –les que porta el riu– sinó també les pluvials, les que cauen a la zona urbana durant episodis extrems d’inundacions. Les xarxes de drenatge no estan dimensionades per absorbir tota l’aigua de pluja en episodis extrems, estan dimensionades per portar aigua residual i una mica de pluvials. Nosaltres estem donant suport per analitzar el risc d’inundacions a Granollers.
En quin moment es troba el programa a Granollers?
L’anàlisi d’impacte l’estem fent a través d’un model hidràulic avançat. A partir de la xarxa de drenatge i la xarxa natural del riu, veiem diferents escenaris sobre com es comportarà el sistema amb el canvi climàtic. O sigui, en quines situacions es desbordarà per acumulacions d’aigua, tant al voltant del riu com a la trama urbana? Quins són els punts més vulnerables de la ciutat? Ara mateix estem fent el diagnòstic de la situació actual i el diagnòstic a futur, amb escenaris de canvi climàtic. Hi ha un soci italià del projecte que està fent aquests escenaris. I també estem en la fase de proposar mesures, que vehiculem amb l’Ajuntament amb tallers participatius, on hi ha regidors, tècnics municipals, representants d’entitats, associacions de veïns…
Pel que fa a les mesures d’adaptació, el primer que em ve al cap són canvis urbanístics. Hi ha zones a la ciutat que no eren inundables i potser ho seran a partir d’ara.
Sí, i segurament caldrà fer canvis dràstics i amb seny. Cal trobar eines que permetin a les administracions locals avaluar quines solucions són més eficients. Podran ser mesures estructurals, de planificació com deies. I potser caldrà moure una infraestructura de lloc perquè està en zona inundable o construir murs de contenció al voltant del riu. O no. O també trobem solucions verdes, solucions basades en la natura. Per exemple, la construcció de zones més permeables, espais verds que drenin l’aigua i la infiltrin al terreny i no l’acumulin en superfície. I també caldrà comptar amb sistemes tecnològics, sistemes d’alerta, que puguin avisar als municipis que a un dia vist o dos dies vistos es preveu que arribin aquests episodis extrems. Hi ha un gran ventall d’opcions.
Vostè que viu a Granollers i el coneix, costarà gaire que la ciutat s’adapti al canvi climàtic?
S’ha de fer feina però, pel que veig amb la gran participació als tallers, la voluntat d’adaptar-se al canvi climàtic hi és. I no només pel que fa a les inundacions, també a les onades de calor o a les sequeres. Hi ha feina a fer a Granollers i a tot arreu. Les accions per adaptar-se s’han de fer ara, no arribem tard. I ens hem d’avançar amb solucions intel·ligents que mitiguin els episodis extrems del canvi climàtic.
{{ comment.text }}